Regne Unit
El Regne Unit evita la recessió per la mínima en el 4T 2022.
Previsió | |||||||||
Mitjana | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | |
Creixement del PIB (%) | 2,0 | 2,2 | 2,4 | 1,7 | 1,6 | -11,0 | 7,6 | 4,0 | -0,9 |
Inflació IPC (%)* | 2,1 | 1,0 | 2,6 | 2,3 | 1,7 | 1,0 | 2,5 | 7,9 | 5,7 |
Saldo fiscal (% del PIB)** | -6,1 | -3,3 | -2,4 | -2,2 | -2,2 | -12,8 | -8,0 | -6,6(e) | -6,6 |
Saldo fiscal primari (% del PIB)** | -4,2 | -1,7 | -0,6 | -0,5 | -0,8 | -11,7 | -5,9 | -1,8(e) | -2,4 |
Deute públic (% del PIB)* | 75,2 | 76,9 | 75,7 | 74,8 | 74,1 | 90,2 | 84,3 | 89,9(e) | 95,9 |
Tipus d’interès de referència (%)* | 0,5 | 0,3 | 0,5 | 0,8 | 0,8 | 0,1 | 0,3 | 3,5 | 4,2 |
Saldo corrent (% del PIB)** | -4,1 | -5,3 | -3,6 | -3,9 | -2,7 | -3,2 | -2,0 | -5,8(e) | -5,2 |
Notes: * Mitjana anual. (e): estimació.
** Previsions de l’Office for Budget Responsibility, que inclouen l’impacte del paquet d’estímul fiscal presentat. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’OBR, la Statistical Office i el BoE (a través de Refinitiv).
- El Regne Unit evita la recessió per la mínima en el 4T 2022. De fet, el PIB es va estancar al final de l’any, després de retrocedir un 0,2% en el 3T 2022, i va situar el creixement al 4,0% en la mitjana del 2022. La dada del 4T, no obstant això, amaga una clara evolució de més a menys que culmina amb una caiguda del PIB el mes de desembre del 0,5%. La feblesa de final d’any deixa l’economia en un punt de partida força delicat en l’arrencada del 2023, i en el 1T 2023 no es pot descartar una reculada del PIB al voltant del 0,5% intertrimestral. Les perspectives per a la resta de l’any no són gaire més favorables i s’espera que el Regne Unit retrocedeixi un 0,9% en la mitjana del 2023, la qual cosa situaria l’economia, al final de l’exercici, encara gairebé un 2,0% per sota del seu nivell previ a la pandèmia.
- En aquest context de debilitat, l’Executiu de Rishi Sunak va anunciar al novembre un paquet de mesures per limitar l’impacte de l’encariment dels preus de l’energia sobre les famílies i les empreses equivalent al 2,0% del PIB. A diferència del pla presentat pel Govern de Liz Truss (que va forçar la seva dimissió a l’octubre del 2022), el paquet fiscal de l’Executiu actual té l’aprovació de l’Institut d’Estudis Fiscals (IFS) i l’Oficina de Responsabilitat Pressupostària (OBR). Segons el Banc d’Anglaterra (BoE), aquestes mesures aportarien 0,3 p. p. al creixement aquest any, però, atès que es retiraran al començament del 2024, el creixement podria veure’s retallat en gairebé 0,4 p. p. fins al 2025.
- D’altra banda, els elevats preus de l’energia van impulsar la inflació fins a nivells màxims de l’11,1% a l’octubre del 2022, per començar després a baixar i situar-se en el 10,4% al febrer d’aquest any.
Cal destacar la tendència a l’alça dels preus dels serveis, que alerta de la persistència de les pressions inflacionistes. A més, el dinamisme del mercat de treball (la taxa d’atur comença l’any prop de mínims, en el 3,7%) afegit a l’escassetat de mà d’obra en sectors de l’economia, sobretot en serveis, està pressionant a l’alça els salaris. El febrer van créixer un 5,8% interanual, molt per sobre de l’augment mitjà del 2,5% de la dècada anterior. En els propers mesos no s’espera una correcció significativa ni en els preus dels serveis ni en els salaris, i per això no sembla factible que la inflació assoleixi el seu objectiu del 2,0% abans d’acabar el 2024, segons estimacions del BoE. Davant d’aquest escenari, sembla poc probable que el BoE decideixi retallar els tipus d’interès durant aquest any i segurament optarà per mantenir les condicions financeres al voltant dels nivells actuals. - Finalment, cal assenyalar que, després de dos anys des que es fes efectiu el brexit, el Parlament britànic ha aprovat (amb una majoria molt àmplia) el nou acord sobre el Protocol d’Irlanda del Nord, l’anomenat Protocol Windsor. Amb aquest acord se simplifiquen els termes del comerç entre la Gran Bretanya i l’Ulster, sense eliminar la duana amb la resta de la UE. A més, el Parlament nord-irlandès podrà vetar les regulacions europees quan es provi que poden causar un perjudici “greu i permanent”.