Itàlia
L’economia italiana va tornar a donar una sorpresa al començament de l’any.
Previsions | |||||||||
Mitjana13-17 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | |
Creixement del PIB (%) | 0,4 | 0,8 | 0,5 | -9,1 | 8,3 | 4,1 | 1,0 | 0,8 | 1,5 |
Inflació de l’IPC (%)* | 0,6 | 1,2 | 0,6 | -0,2 | 1,9 | 8,7 | 5,9 | 1,5 | 2,0 |
Saldo fiscal (% del PIB) | -2,6 | -2,2 | -1,5 | -9,4 | -8,7 | -8,6 | -7,4 | -4,4 | -4,7 |
Saldo fiscal primari (% del PIB) | 1,6 | 1,5 | 1,9 | -5,9 | -5,2 | -4,3 | -3,6 | -0,5 | -0,5 |
Deute públic (% del PIB) | 132,0 | 134,5 | 134,2 | 155,0 | 147,1 | 140,5 | 137,3 | 138,6 | 141,7 |
Tipus d’interès de referència (repo) (%) | 0,2 | 0,0 | 0,0 | 0,0 | 0,0 | 0,6 | 3,8 | 4,0 | 2,8 |
Saldo corrent (% del PIB) | 2,0 | 2,6 | 3,4 | 3,8 | 2,4 | -1,6 | 0,5 | 1,8 | 1,2 |
Nota: * Mitjana anual. Previsió de CaixaBank Research per a PIB, IPC i tipus d’interès; resta de variables, AMECO.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO, d’Oxford Economics i del BCE (a través de Refinitiv).
- L’economia italiana va tornar a donar una sorpresa al començament de l’any. El PIB va créixer durant el 1T 2024 un 0,3% intertrimestral, impulsat en gran mesura per l’empenta de la demanda externa, que va compensar el modest comportament de la despesa de les famílies i el descens dels inventaris industrials. De la mateixa forma que a la resta de les grans economies de la zona de l’euro, l’inici d’una recuperació intensa i sostinguda encara sembla llunyà, i anticipem una certa pèrdua de l’empenta en el 2T, per recuperar ritmes posteriorment al voltant del 0,3% intertrimestral durant la segona meitat de l’any, cosa que situaria el creixement per al 2024 en el 0,8%.
- Itàlia s’ha revelat com la gran sorpresa positiva de la zona de l’euro en els darrers anys. En el 1T 2024, el PIB va superar en més de 4 p. p. el seu nivell pre-COVID, registrant el millor comportament entre les quatre grans economies de la regió. Aquest resultat s’explica per l’impuls de la construcció (ha crescut gairebé un 36% des del 4T 2019) molt beneficiada pel Superbonus, un programa de rebaixes i exempcions fiscals a la construcció aprovat el 2020 i que continuarà vigent fins al 31 de desembre del 2025. Els percentatges de subvenció de les despeses de l’obra aniran minvant progressivament: durant el període 2020-2022, ascendien al 110%; el 2023, al 90%; el 2024, al 70%, i el 2025, al 65%. A mesura que la subvenció vagi minvant, l’impuls sobre la construcció serà menor, encara que seguirà sent sostinguda per la finalització de tots els projectes que s’han iniciat sota el paraigua d’aquest programa. De fet, la confiança dels empresaris del sector encara es mantenia prop de màxims històrics durant el mes de març. Així doncs, la construcció continuarà tenint una aportació positiva per al creixement, tot i que anirà minvant.
- Malgrat això, el Superbonus també ha exercit una pressió important en els comptes públics durant els darrers tres anys. Així, el mateix Govern estima que l’import d’aquestes subvencions ascendia, fins a l’abril del 2024, a més de 200.000 milions d’euros, més del 10,0% del PIB anual. Aquesta despesa explica que el dèficit públic arribés el 2023 al 7,4% del PIB, gairebé 2 p. p. per sobre de les previsions del Govern. Per als següents anys, el Govern anticipa una correcció del dèficit fiscal que, encara que resulta una mica més optimista d’allò que preveu la Comissió Europea, és bastant realista. Malgrat aquesta reducció estimada per al dèficit fiscal durant els anys següents, les ràtios de deute continuaran augmentant i podrien arribar gairebé a un 142% del PIB durant el 2025. No obstant això, el compromís mostrat pel Govern amb el compliment dels objectius fiscals restablerts per Brussel·les explica l’evolució favorable mantinguda per les primes de risc italianes, en descens des del darrer octubre i que actualment cotitzen al voltant dels 130 p. p., un nivell mínim en tres anys.
