Monitorant el consum a més de 200 ciutats d’Espanya en temps real
Ampliem el nostre indicador de consum amb dades de pagaments presencials realitzats amb targeta als comerços, i reintegraments a través de caixers automàtics, dels municipis espanyols de més de 35.000 habitants.

Les dades massives (big data) permeten un seguiment de l’economia amb una granularitat i amb una immediatesa inimaginables fins fa poc. Un exemple d’això és el portal d’Economia en temps real de CaixaBank Research, una eina pionera que monitora l’economia espanyola a partir de les dades internes de l’entitat, agregades i degudament anonimitzades.1 El consum és un dels àmbits analitzats a partir dels pagaments i dels reintegraments amb targetes bancàries.2 Fins ara, l’evolució del consum estava disponible a nivell agregat per al total d’Espanya i per a totes les comunitats autònomes.
Ara incorporem al portal el consum als municipis d’Espanya de més de 35.000 habitants. En total, fem el seguiment a 207 municipis, la qual cosa inclou totes les capitals de província. Moltes d’aquestes ciutats són ens econòmics de dimensió considerable, però que, sovint, disposen d’informació econòmica limitada sobre el seu municipi, en particular d’informació amb una latència reduïda que permeti un seguiment gairebé en temps real.3 Aquesta nova eina ofereix un indicador de la despesa al municipi que reflecteix la realitat econòmica local basada en dades de qualitat.
El consum l’identifiquem a partir de la despesa presencial amb targeta i dels reintegraments realitzats en aquestes 207 ciutats espanyoles (vegeu el primer gràfic). Així, incloem la despesa amb targeta i els reintegraments tant d’espanyols com d’estrangers per prendre el pols del consum en un municipi.4 Mensualment, publicarem com evoluciona el consum presencial a cada municipi amb un decalatge d’uns pocs dies després del tancament del mes.
- 1. Per a més detalls, vegeu els Focus «Economia en temps real: el nou portal de CaixaBank Research», a l’IM11/2022, i «Allò que el big data ens descobreix sobre el consum a Espanya», a l’IM07/2024.
- 2. Els indicadors disponibles s’agrupen en cinc àmbits: consum, habitatge, turisme, salaris i desigualtat. Per a més detalls, vegeu el document metodològic sobre la construcció i la validació dels indicadors: https://www.caixabankresearch.com/es/nota-metodologica_rte.
- 3. Una excepció són les dades d’afiliació i d’atur registrades a nivell municipal, publicades mensualment per la Seguretat Social i pel SEPE, respectivament.
- 4. Més concretament, incloem la despesa presencial i els reintegraments realitzats al municipi, ja sigui amb targetes emeses per CaixaBank o, en el cas dels estrangers, als TPV i als caixers de CaixaBank. La localització de la despesa en un municipi concret es realitza a partir de la ubicació del comerç del TPV o, quan aquesta ubicació no està disponible, a partir de la ubicació del comerç en l’operativa de targetes.

El consum a Espanya va avançar en el 1T 2025 el 3,4% interanual,5 un nivell de creixement una mica inferior al 4,0% del trimestre anterior, però encara relativament elevat.6 En particular, el consum presencial mitjançant targetes i reintegraments, que també monitorem a nivell de ciutat, es va mantenir en l’1,9%, un ritme de creixement similar al del trimestre anterior.
El mapa de creixement del consum als diferents municipis inclosos al portal ens mostra una diversitat de situacions que no podem apreciar amb les dades de consum a nivell nacional. Com podem veure al segon mapa, el 2024, el consum va créixer a un ritme més intens a la meitat sud de la península i a les Balears i a les Canàries, sovint en poblacions amb una gran afluència turística. Diverses ciutats del nord d’Espanya també destaquen positivament, com, per exemple, Santiago de Compostel·la, on la despesa va avançar el 4,5% el 2024, preludi d’un bon any jubilar per al consum a la capital gallega.
- 5. Dades fins al dia 21 de març. Per a més informació, vegeu el Monitor de consum | CaixaBank Research.
- 6. Aquesta xifra és lleugerament inferior a la publicada per l’INE per a la sèrie del consum nominal (el +4,3% interanual en el 4T 2024, amb dades no ajustades per efectes d’estacionalitat i per calendari). Les dues sèries difereixen en diversos aspectes. Per exemple, el nostre monitor només inclou les dades de pagaments i de reintegraments amb targeta i els rebuts domiciliats, de manera que s’exclou el consum de béns produïts fora del mercat, entre d’altres.

De fet, les diferències territorials no es donen solament entre províncies, sinó dins una mateixa província. Per exemple, a la de Barcelona, es troben tant Ripollet, una de les 10 ciutats que més van créixer el 2024 en termes de consum, com Gavà, la segona que menys va créixer. D’altra banda, la clàssica rivalitat entre municipis de la província se salda amb una victòria ajustada de Sabadell, on el consum va créixer el 2,8% el 2024, 1 p. p. més que al seu arxirrival, Terrassa (l’1,8%).
Entre les ciutats on, l’any passat, va créixer més el consum, trobem destinacions turístiques destacades, com, per exemple, Estepona o Benidorm. Des de l’inici d’enguany, aquestes dues ciutats han mantingut un ritme de creixement similar i es troben encara entre els 10 municipis amb un major creixement. A l’altre extrem, la ciutat de més de 35.000 habitants amb una evolució del consum més negativa el 2024 és Paterna, amb un descens del 3,9%.
Malgrat que, mes a mes, pugui haver-hi una certa variabilitat per la naturalesa de les dades, aquests indicadors ens permeten comparar les diferents tendències dins un mateix territori. Per exemple, si posem el focus a les ciutats de Múrcia (vegeu el tercer gràfic), podem observar que, a Alcantarilla, el consum avança a més velocitat que a la resta de localitats. D’altra banda, també podem constatar la feblesa del consum a Mazarrón durant la segona meitat del 2024 i la seva ràpida recuperació de llavors ençà.

A CaixaBank Research, creiem en la importància de proporcionar informació econòmica de qualitat i a l’abast de tothom. Per aquesta raó, al nostre portal d’Economia en temps real, oferim indicadors precisos i útils que reflecteixen la realitat econòmica local i nacional.

- 1. Per a més detalls, vegeu els Focus «Economia en temps real: el nou portal de CaixaBank Research», a l’IM11/2022, i «Allò que el big data ens descobreix sobre el consum a Espanya», a l’IM07/2024.
- 2. Els indicadors disponibles s’agrupen en cinc àmbits: consum, habitatge, turisme, salaris i desigualtat. Per a més detalls, vegeu el document metodològic sobre la construcció i la validació dels indicadors: https://www.caixabankresearch.com/es/nota-metodologica_rte.
- 3. Una excepció són les dades d’afiliació i d’atur registrades a nivell municipal, publicades mensualment per la Seguretat Social i pel SEPE, respectivament.
- 4. Més concretament, incloem la despesa presencial i els reintegraments realitzats al municipi, ja sigui amb targetes emeses per CaixaBank o, en el cas dels estrangers, als TPV i als caixers de CaixaBank. La localització de la despesa en un municipi concret es realitza a partir de la ubicació del comerç del TPV o, quan aquesta ubicació no està disponible, a partir de la ubicació del comerç en l’operativa de targetes.
- 5. Dades fins al dia 21 de març. Per a més informació, vegeu el Monitor de consum | CaixaBank Research.
- 6. Aquesta xifra és lleugerament inferior a la publicada per l’INE per a la sèrie del consum nominal (el +4,3% interanual en el 4T 2024, amb dades no ajustades per efectes d’estacionalitat i per calendari). Les dues sèries difereixen en diversos aspectes. Per exemple, el nostre monitor només inclou les dades de pagaments i de reintegraments amb targeta i els rebuts domiciliats, de manera que s’exclou el consum de béns produïts fora del mercat, entre d’altres.