Marroc
L’economia marroquina va reduir el ritme de creixement l’any 2022 fins a l’1,1%, resultat de la duresa de la sequera, que es va estendre per gran part del territori, i dels efectes derivats de la guerra d’Ucraïna.
Previsions | |||||||||
Mitjana | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | |
Creixement del PIB (%) | 3,0 | 5,1 | 3,1 | 2,9 | -7,2 | 7,9 | 1,1 | 3,0 | 3,1 |
Inflació IPC (%)* | 1,2 | 0,7 | 1,6 | 0,2 | 0,6 | 1,4 | 6,6 | 4,6 | 2,8 |
Saldo fiscal (% del PIB) | -5,0 | -3,2 | -3,4 | -3,6 | -7,1 | -5,9 | -5,1 | -4,9 | -4,4 |
Deute públic (% del PIB) | 57,3 | 60,3 | 60,5 | 60,3 | 72,2 | 68,9 | 68,8 | 68,3 | 68,4 |
Tipus d’interès de referència (%)* | 2,7 | 2,3 | 2,3 | 2,3 | 1,5 | 1,5 | 2,5 | 3,2 | 3,4 |
Tipus de canvi (MAD/USD)* | 8,8 | 10,2 | 9,4 | 9,6 | 9,6 | 8,9 | 9,3 | 10,3 | 10,0 |
Saldo corrent (% del PIB) | -5,4 | -3,2 | -4,9 | -3,4 | -1,2 | -2,3 | -4,3 | -3,7 | -3,5 |
Deute extern (% del PIB) | 37,1 | 44,2 | 40,5 | 42,5 | 54,2 | 45,5 | 47,8 | 45,9 | 44,2 |
Notes: * Mitjana anual.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i de Refinitiv.
- L’economia marroquina va reduir el ritme de creixement l’any 2022 fins a l’1,1%, resultat de la duresa de la sequera, que es va estendre per gran part del territori, i dels efectes derivats de la guerra d’Ucraïna. El descens de la producció agrícola (–14% del PIB), unit a l’encariment dels combustibles i les importacions de béns de primera necessitat, van derivar en el fort repunt de la inflació a nivells màxims. Malgrat aquests obstacles, l’economia magrebina va aconseguir evitar la recessió gràcies al bon comportament del sector serveis i al consum de les llars, afavorit per l’augment de la massa creditícia, i a l’esforç fet per les autoritats en matèria de política econòmica.
- De cara al 2023, esperem que el creixement s’acceleri fins al 3%, impulsat per la recuperació de la producció agrícola i els efectes indirectes positius sobre la resta de l’economia. Igualment, preveiem que el dèficit comercial experimentat el 2022 minvarà en funció de la millora de la posició externa del Marroc i de l’augment dels ingressos (a través de remeses i turisme). Pel que fa a la inflació, després d’haver assolit el màxim històric el febrer d’aquest any (11,1% interanual), a causa de l’encariment dels aliments (la contribució del qual a l’índex general és del 37,5%) i del transport, considerem que, a mesura que es dissipin els efectes del xoc de les matèries primeres, s’abaratirà l’energia i la política monetària serà més restrictiva, i les pressions inflacionistes haurien de retrocedir, tot i que no serà fins al 2024 que se situaran per sota del 3%. En aquest sentit, l’autoritat monetària, Bank Al-Maghrib, que des de setembre del 2022 ha incrementat gradualment els tipus d’interès en 150 p. b., fins al 3%, mantindrà un perfil restrictiu, igual que el BCE, i podria elevar els tipus en el 4T. Addicionalment, aquest aspecte beneficiarà l’apreciació del dírham respecte al dòlar, en contraposició a la debilitació el 2022 en un 11%. En matèria fiscal, el compromís de les autoritats marroquines amb l’FMI (en el marc de l’acord d’una línia de crèdit flexible de 5.000 milions de dòlars fins al 2025) contempla la reducció dels subsidis als combustibles i l’augment de la base impositiva, arguments que haurien d’afavorir la reducció del dèficit fiscal en els pròxims exercicis.
- Al febrer, el Marroc va abandonar la llista grisa del GAFI (Grup d’Acció Financera Internacional), després de l’adopció d’un pla específic per a la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Aquest aspecte hauria de tenir un impacte positiu en les qualificacions creditícies del Marroc de cara al seu posicionament en les negociacions amb les institucions financeres internacionals i en la confiança dels inversors estrangers. No obstant això, i malgrat la seva fortalesa respecte a altres països del nord d’Àfrica, els riscos per a l’economia marroquina estan esbiaixats a la baixa. Un potencial empitjorament de la guerra a Ucraïna l’afectaria a través del descens de la demanda exterior (especialment de l’eurozona), de l’encariment de les commodities i la tensió financera. A escala domèstica, els aspectes de més vulnerabilitat serien la debilitat del dírham i les sequeres.
