Xina
La COVID zero, el sector immobiliari i la demanda global frenen l’economia xinesa.
5 de desembre de 2022
Perspectives
Previsions | |||||||||
Mitjana | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | |
Creixement del PIB (%) | 7,9 | 6,8 | 6,9 | 6,7 | 6,0 | 2,2 | 8,1 | 3,0 | 5,2 |
Inflació IPC (%)* | 2,1 | 1,7 | 1,5 | 0,1 | 0,7 | 1,5 | 1,8 | 1,9 | 1,9 |
Saldo fiscal (% del PIB) | -0,9 | -3,4 | -3,4 | -4,3 | -6,1 | -9,7 | -6,1 | -8,9 | -7,2 |
Deute públic (% del PIB) | 37,3 | 48,2 | 51,7 | 53,8 | 57,2 | 68,1 | 71,5 | 76,9 | 84,1 |
Tipus d’interès de referència (%)* | 5,9 | 4,4 | 4,4 | 4,4 | 4,4 | 4,4 | 4,4 | 4,4 | 4,4 |
Tipus de canvi (RMB/USD)* | 6,3 | 6,6 | 6,8 | 6,6 | 6,9 | 6,9 | 6,5 | 6,8 | 6,8 |
Saldo corrent (% del PIB) | 2,2 | 1,7 | 1,5 | 0,2 | 0,7 | 1,7 | 1,8 | 1,6 | 1,3 |
Deute extern (% del PIB) | 12,7 | 11,4 | 12,0 | 13,1 | 13,5 | 13,2 | 13,9 | 14,1 | 13,7 |
Notes: * mitjana anual. Tipus d’interès de referència de la política monetària a 1 any.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i Refinitiv.
- La COVID zero, el sector immobiliari i la demanda global frenen l’economia xinesa. Com vàrem anticipar, els riscos de la política de COVID zero es van materialitzar amb particular evidència en el 2T. L’economia xinesa es va contreure un 2,7% intertrimestral i va dur el gegant asiàtic a una situació pràcticament d’estancament. Durant la segona meitat de l’any, no sembla que s’estigui materialitzant la ràpida recuperació que s’esperava. El PIB del 3T va créixer un 3,9% intertrimestral (un 3,9% també en termes interanuals) i es va restablir de la caiguda anterior, però la força de la recuperació es va anar esvaint en els últims dos mesos. Aquest deteriorament va ser particularment visible en el consum (les vendes al detall van créixer el 2,5% interanual, davant el 5,4% del mes d’agost) i en el sector serveis. A més, tot i que la producció industrial es va mantenir robusta en el 3T, les dades avançades de l’octubre van assenyalar un fort deteriorament del sector serveis, després del repunt de casos de COVID i els nous confinaments al país, i l’alentiment de les exportacions. En conjunt, aquestes dades subratllen la vulnerabilitat de l’economia xinesa a les aturades i engegades intermitents imposades per la política de COVID zero, a la qual s’hi afegeix el refredament de la demanda global. Considerem que fins a la segona meitat del 2023 no es produirà la reobertura sostinguda de l’economia xinesa, per la qual cosa es preveu un patró de feblesa a curt termini. Pel que fa a la política monetària, no esperem canvis significatius al llarg del proper any. Al terreny fiscal, les mesures de suport al sector immobiliari i l’augment de la despesa en infraestructures estan ajudant a mantenir viu el sector de la construcció.
- Els riscos per a l’economia xinesa es presenten esbiaixats a la baixa i es concentren en dos grans capítols. El primer, la crisi del sector immobiliari. El Banc Popular de la Xina ha adoptat diverses mesures (rebaixa de tipus d’interès hipotecaris, fons per rescatar institucions financeres en dificultat davant d’impagaments de l’immobiliari) per aïllar l’economia real i el sector financer de la crisi immobiliària. Tot i això, la recent caiguda dels preus residencials a diverses ciutats i els impagaments recurrents de préstecs en projectes encara no finalitzats donen senyals que la crisi es podria estendre en el temps i menyscabar el sentiment inversor. El segon, el risc que suposa per a l’economia xinesa a mitjà termini el procés de fragmentació de l’economia global, procés que s’ha accelerat després de la pandèmia i amb la guerra a Ucraïna. Al XX Congrés del Partit Comunista, celebrat a l’octubre, s’ha emfatitzat aquest aspecte i la qüestió de la seguretat ha guanyat rellevància. Davant la fatiga percebuda en el model de creixement de les dues darreres dècades (basat en les exportacions i la inversió), l’economia xinesa s’endinsa en una «nova era», més tancada sobre ella mateixa i amb un poder cada cop més centralitzat en la figura del president Xi Jinping. Tot i això, encara queda per veure quines conseqüències tindran les noves claus polítiques, com la «prosperitat compartida» o el «gran rejoveniment», en el desenvolupament del mercat intern i en la política externa.
