Recuperació mundial el 2021, però amb incerteses

D’una banda, als països europeus, on els rebrots i les restriccions a la mobilitat es van intensificar al final del 2020 i s’han mantingut en els primers compassos del 2021, els indicadors d’activitat més recents mostren que l’economia continua frenada per la pandèmia. És el cas de l’índex de sentiment empresarial compost (el PMI) de la zona de l’euro, que va recular fins als 47,8 punts al gener (49,1 al desembre) i que continua per sota dels 50 punts, límit que separa la zona expansiva de la contractiva. Una feblesa deguda, en gran part, al descens del sector serveis, especialment afectat per les esmentades restriccions. En canvi, l’activitat econòmica nord-americana continua resistint millor els embats de la pandèmia. I és que, malgrat l’elevada incidència de la COVID-19 al país, molts estats han evitat la imposició de noves restriccions a la mobilitat. L’excepció era l’important estat de Califòrnia, que, precisament, ha rebaixat en els últims dies les estrictes limitacions a la mobilitat que havia imposat al final de l’any passat.

A mitjà termini, les perspectives per al conjunt del 2021 són raonablement positives: un avanç del +5,5% per a l’economia mundial, després d’una contracció estimada del 3,5% el 2020, segons les previsions més recents de CaixaBank Research. Es tracta d’un escenari molt semblant al presentat per l’FMI en la seva actualització de Perspectives del gener. De fet, el Fons ha revisat lleugerament a l’alça el pronòstic per a l’economia global, ateses les menors caigudes d’activitat del 2020 i una recuperació que estima que, gràcies a les vacunes, serà més vigorosa el 2021. És més, l’FMI continua veient riscos a la baixa, però els circumscriu al primer tram del 2021, mentre que, a mitjà termini, apunta que el funcionament econòmic podria ser millor de l’esperat, a causa, precisament, del desplegament de les vacunes. Malgrat que l’escenari està dominat per la pandèmia (amb les vacunes, amb les teràpies i amb l’evolució de les variants víriques) i per les mesures econòmiques necessàries per pal·liar-ne els efectes sobre l’activitat, cal no oblidar que la incertesa geopolítica no desapareixerà del panorama global. En concret, les tensions entre la Xina i els EUA continuaran presents amb Biden a la Casa Blanca (vegeu el Focus «EUA: què ens durà la nova legislatura?», a l’IM12/2020). En aquest sentit, el nou president ja ha signat una ordre executiva que prioritza la compra de béns nord-americans per als contractes amb el Govern federal. Un pas coherent amb el lema Buy American proclamat durant la campanya i que no s’allunya de l’America First del seu predecessor. Per la seva banda, Janet Yellen, la nova secretària del Tresor nord-americà, va criticar amb duresa les pràctiques «abusives» de la Xina davant el Comitè Financer del Senat.

El país va ser el primer que va patir els efectes de la COVID-19, però també ha estat el primer que ha recuperat el nivell d’activitat econòmica previ a la pandèmia. Unes mesures de contenció agressives i ràpides, un suport fiscal i monetari considerable i una recuperació forta del comerç mundial de béns han afavorit el rebot veloç del gegant asiàtic. En concret, en el tram final de l’any, el PIB va créixer el 6,5% interanual, un ritme superior a l’esperat i el major des del final del 2018. En termes intertrimestrals, l’avanç va ser del +2,6%, la qual cosa va deixar el còmput anual en el 2,3% (vegeu la Nota Breu a www.caixabankresearch.com). Amb aquest bon to de fons, al desembre, la producció industrial va créixer el 7,3% interanual, el ritme més ràpid des del març del 2019; les vendes al detall van créixer el 4,6%, una mica per sota de la dada del novembre (el 5,0%), i les exportacions van continuar marcant avanços contundents (el +18,1% interanual), amb el suport de la recuperació de les vendes cap als EUA. Malgrat les bones xifres, és important esmentar que el país manté desequilibris que ha de corregir, com una dependència excessiva de la inversió en relació amb el consum o un endeutament elevat (en especial, privat). Aquests elements han motivat que l’Executiu posi més èmfasi en la millora de la qualitat del creixement econòmic i, en particular, del crèdit, com ho testifica el repunt dels impagaments observat en els últims mesos al mercat de bons corporatius, tolerat per unes autoritats que, amb la recuperació econòmica consolidada, tornen a reprendre el procés de sanejament financer.

Es tracta d’una caiguda anual molt superior a la de la Gran Recessió del 2009 (el −2,5%), la qual cosa mostra el fort impacte que la pandèmia ha exercit sobre l’activitat econòmica nord-americana. No obstant això, durant la segona meitat del 2020, el PIB ja creixia a taxes positives després del fort enfonsament del 2T 2020. En concret, en el 4T 2020, el PIB va créixer l’1,0% en relació amb el trimestre anterior (el 4,0% anualitzat). Es tracta d’una taxa de creixement significativa i que va mantenir el ritme excepcional del 3T (el +7,5% intertrimestral), després de la forta contracció del 2T (el −9,0% intertrimestral). Així, en el 4T, el PIB només es trobava el −2,5% per sota dels nivells prepandèmia (vegeu la Nota Breu a www.caixabankresearch.com).

De cara al 1T 2021, els rebrots i les noves variants del virus podrien refredar la recuperació, però els últims indicadors d’activitat, com el PMI o l’indicador setmanal de la Fed de Nova York, continuen mostrant una economia que resisteix millor que la majoria de les avançades europees. D’altra banda, el xoc econòmic també ha estat menys intens i la recuperació ha estat més sòlida, gràcies, en bona part, a una resposta ràpida i molt contundent de les polítiques econòmiques. En concret, mentre que la Fed manté una política monetària molt acomodatícia (vegeu la secció de Mercats financers), s’estima que els paquets fiscals aprovats durant el 2020 (el més recent al final de desembre) s’han situat al voltant dels 4 bilions de dòlars (~20% del PIB), dels quals la meitat serien en forma de despesa directa. Així mateix, el president Biden ja ha anunciat que vol aprovar un nou paquet per valor d’1,9 bilions de dòlars. Malgrat que això es decidirà al Congrés, la majoria demòcrata a les dues cambres podria afavorir un acord que no s’allunyi gaire de la proposta del recent­­ment estrenat president. Per tot plegat, hem revisat a l’alça les previsions del PIB nord-americà per al còmput total del 2021 en +0,7 p. p., fins al 4,9%.