Les decisions polítiques marcaran l’economia internacional

En l’últim mes, hem assistit a un augment significatiu de la incertesa (vegeu la conjuntura de Mercats). A diferència del que hem viscut en els tres últims anys, ara es comença a mirar amb una certa precaució l’impacte que les polítiques de l’actual Administració Trump puguin tenir sobre la seva evolució. L'última, i més disruptiva, han estat els aranzels anunciats a l’anomenat Liberation Day i que, si s’apliquessin, finalment suposarien que l’aranzel mitjà sobre les importacions dels EUA passaria del 3% a situar-se al voltant del 25%, màxim en l’últim segle. De moment, des del 5 d’abril és vigent un aranzel universal del 10% i Trump ha deixat en suspens durant 90 dies els increments addicionals, excepte per a la Xina, amb la qual ha entrat en una intensa escalada proteccionista. S’obre, per tant, una nova fase, protagonitzada ara per unes negociacions que podrien desembocar en aranzels inferiors als inicialment anunciats o, en l’escenari més negatiu, derivar en represàlies que augmentarien els riscos d’una guerra comercial. De moment, l’augment d’incertesa i l’increment del nivell dels aranzels introdueixen riscos a la baixa sobre el creixement global, així com a l’alça per a la inflació als EUA, i més incertesa sobre l’impacte en preus per a la resta del món.

Els tres partits majoritaris del Parlament sortint (CDU/CSU, SPD i Els Verds), que superaven folgadament els dos terços dels escons, van assolir un acord per modificar la constitució i flexibilitzar el conegut fre del deute, introduït el 2009, que establia que el dèficit públic estructural no ha de superar el 0,35% del PIB i que només es va deshabilitar durant la pandèmia de COVID. D’aquesta manera, s’ha aprovat un Fons d’Inversió en Infraestructures per 500.000 milions d’euros (el 12% del PIB del 2024) per als 12 propers anys, s’ha decidit incrementar la despesa en defensa fins al 3,5% del PIB (el 2,1% actual) i s’ha establert que la despesa en defensa que superi l’1% del PIB no computarà per al fre del deute. A més a més, la Comissió Europea ha anunciat el seu pla ReArm Europe, amb el qual planeja enfortir les capacitats militars del continent, dotat amb uns 800.000 milions d’euros (el 4,5% del PIB del 2024) durant els quatre propers anys. Amb aquesta finalitat, s’incentivarà la inversió privada a la indústria de defensa, es facilitarà que els Estats membres augmentin la despesa en defensa mitjançant la flexibilització temporal dels límits fiscals de la UE i es crearà l’instrument d’acció per a la seguretat a Europa (SAFE, per les sigles en anglès). El SAFE atorgaria préstecs als Estats membres i estaria dotat amb 150.000 milions d’euros, dels quals una bona part podria procedir dels préstecs ja aprovats en la marc dels fons NGEU que no han estat sol·licitats pels països.

El continu estira-i-arronsa en matèria aranzelària i la retallada de la despesa pública han impulsat els temors, intensificats després del Liberation Day, que l’economia registri una frenada més forta de la prevista. La confiança del consumidor ha estat la primera a patir aquest augment de la incertesa davant el temor de les llars a un deteriorament del mercat de treball i a un repunt de la inflació a causa del proteccionisme comercial. Així, l’índex del Conference Board porta caient tot l’any i, al març, es va situar en mínims des del gener del 2021. No obstant això, els indicadors empresarials de clima i d’opinió, que apunten a una certa moderació de l’activitat en el 1T 2025, es mantenen encara en valors compatibles amb creixements positius però modestos. De fet, al març, el PMI compost va pujar amb força (+1,9 punts, fins a 53,5), i l’ISM de serveis va aconseguir mantenir-se en valors per damunt del llindar de 50 (50,8 vs. 53,5), mentre que l’ISM per a manufactures es va situar en referències que apunten gairebé a l’estancament (49,0 vs. 50,3).

Al març, es van crear 228.000 llocs de treball no agrícoles, la taxa d’atur va augmentar amb prou feines 0,1 p. p., fins al 4,2%, i els acomiadaments es van situar en mínims de l’1,0% de l’ocupació total. Aquestes dades posen en relleu que l’efecte de les mesures adoptades pel DOGE, i que s’han traduït en una pèrdua acumulada d’uns 14.000 llocs de treball federals entre el febrer i el març, està sent, ara com ara, força reduït. Això és així perquè el sector públic amb prou feines representa el 15% de l’ocupació no agrícola total, percentatge que és redueix a l’1,8% en el cas de l’ocupació federal.

Al febrer, tant la inflació general com la subjacent als EUA van caure 0,2 p. p., fins al 2,8% i el 3,1%, respectivament, en el que és el primer descens en cinc mesos. Malgrat el que té de positiu la dada, els riscos sobre la inflació continuen concentrats a l’alça pel context actual d’agreujament de les tensions comercials. De fet, la Fed, a l’escenari macroeconòmic del març, va revisar a l’alça la inflació, precisament, per l’impacte dels aranzels i de l’augment de la incertesa. D’aquesta manera, la Fed ajorna fins al 2027 el moment en què la inflació torni a l’objectiu del 2,0%. Mentrestant, a la zona de l’euro, la inflació va reprendre la senda de moderació: al març, la general va caure 0,1 p. p., fins al 2,2%, i la subjacent, 0,2 p. p., fins al 2,4%, gràcies al fet que la inflació en serveis continua reculant (el 3,4% vs. el 3,7%) i marca ja mínims des del juny del 2022. A més a més, el BCE va revisar modestament a l’alça l’estimació per a la inflació el 2025, però va mantenir sense canvis les previsions per als dos propers anys.

A la reunió anual de les Dues Sessions, el Govern xinès va tornar a fixar un objectiu de creixement al voltant del 5% i, per a assolir-lo, aplicarà una política fiscal «moderadament expansiva», tot i que molt orientada cap a mesures pel costat de l’oferta. No obstant això, l’escalada proteccionista bilateral amb els EUA ha incrementat les preocupacions sobre l’economia xinesa, (les exportacions als EUA representen al voltant del 3% del seu PIB).