Sorpreses, decepcions i incerteses en l’economia internacional

El 2024, l’economia mundial es va mostrar resilient en un entorn de condicions financeres restrictives, i, en general, les grans economies internacionals van aconseguir créixer més del que es preveia. Els EUA van ser la sorpresa més destacada: la fortalesa de la demanda interna i el mercat laboral van propulsar el PIB a taxes de gairebé el 3%, el doble del que el consens d’analistes va pronosticar al començament del 2024. També la Xina va aconseguir créixer més del que s’esperava i, després d’una primera part del 2024 encallada en les dificultats de la crisi immobiliària i de la flaquesa de la demanda interna, va guanyar impuls cíclic en el tram final de l’any per assolir l’objectiu del 5%, gràcies a una combinació de mesures d’estímul fiscal i monetari i de suport al sector immobiliari. Fins i tot, la zona de l’euro es va recuperar una mica més del que s’havia pronosticat, amb un avanç del PIB del 0,7% el 2024 (un any enrere, el consens preveia el 0,5%), tot i que la disparitat interna va ser notable, i només Espanya (que va créixer més del doble del que esperava el consens) va sorprendre amb claredat, mentre que Alemanya va tornar a decebre i continua sense recuperar el nivell de PIB prepandèmia. Malgrat aquestes sorpreses, i que la política monetària global ja no és tan restrictiva com fa uns trimestres, el 2025 no deixa de presentar-se com un any exigent. I és que al mapa de riscos se li suma l’amenaça d’una major fragmentació econòmica, amb un increment de les barreres comercials i de la incertesa que ja s’ha començat a materialitzar al tancament d’aquest informe. Els EUA van anunciar aranzels del 25% sobre gairebé totes les importacions de béns procedents de Mèxic i del Canadà (el 10% sobre productes energètics canadencs) i del 10% sobre la Xina (a més d’eliminar el llindar de minimis exempt d’aranzels). Quaranta-vuit hores després de signar l’ordre executiva, la Casa Blanca va congelar la decisió sobre Mèxic i el Canadà per un mes, la qual cosa va representar una pausa per als aranzels, però no per a la perspectiva d’un 2025 condicionat per la incertesa.

El PIB dels EUA va créixer el 2,8% el 2024, amb una forta embranzida de la demanda interna, que va aportar 3,1 p. p. al total del creixement de l’any, amb un impuls tant de la inversió com del consum privat. A més a més, l’economia nord-americana va acabar amb dinamisme en avançar un notable 0,6% intertrimestral en el 4T 2024. En canvi, el PIB de la zona de l’euro va tornar a decebre amb un estancament en el 4T (el 0,0% intertrimestral), la qual cosa situa el creixement del conjunt del 2024 en el 0,7%. La feblesa va afectar totes les grans economies, llevat d’Espanya, que es va desmarcar amb un avanç del 0,8% intertrimestral, i, en tots els casos, llevat d’Itàlia, la demanda externa va ser un llast per a l’economia en el 4T. França va caure el 0,1% intertrimestral i va registrar un creixement mitjà el 2024 de l’1,1%. Itàlia es va estancar per segon trimestre consecutiu, i el creixement mitjà del 2024 va ser del 0,5%. Finalment, Alemanya va recular el 0,2% intertrimestral i va patir una caiguda del 0,2% en el conjunt del 2024 (després del –0,1% del 2023), de manera que el seu PIB encara no ha recuperat els nivells preCOVID.

Les primeres dades d’activitat del 2025 continuen dibuixant un creixement dinàmic en l’economia dels EUA. L’ISM manufacturer, amb 50,9 punts al gener, va abandonar el territori contractiu per primera vegada des del 2022, i l’ISM de serveis es va mantenir en terreny còmodament expansiu (52,8), mentre que els trackers de PIB apunten, de manera molt preliminar, a avanços del +0,7% intertrimestral en el 1T 2025. A la zona de l’euro, els PMI es van recuperar lleugerament al gener, amb un índex compost en els 50,2 punts, la millor dada en cinc mesos. Així i tot, aquesta xifra amb prou feines se situa per damunt de la frontera entre l’expansió i la contracció, el desglossament sectorial continua mostrant una activitat manufacturera a la baixa (46,6), en relació amb un creixement modest dels serveis (51,3), i, per països, els senyals de feblesa continuen a França (47,6) i a Alemanya (50,5, una xifra tímida, però, en aquest cas, en màxims de vuit mesos). Per la seva banda, el mercat laboral de la zona de l’euro manté el bon to, amb una taxa d’atur en el 6,3% al desembre (segona menor taxa de la sèrie històrica) i una primera petita millora en l’indicador d’expectatives d’ocupació (98,8 punts al gener vs. una mitjana històrica de 100). D’altra banda, l’enquesta de préstecs bancaris elaborada pel BCE va recollir un enduriment inesperat dels estàndards crediticis, concentrat a Alemanya i a França i que les entitats han atribuït a una major incertesa en l’escenari macroeconòmic.

Tot i que, recentment, s’ha produït un cert augment en la inflació general, tant als EUA (el 2,9% inter­­anual al desembre, +0,2 p. p.) com a la zona de l’euro (el 2,5% al gener, +0,1 p. p.), això és degut, essencialment, a la volatilitat dels preus energètics. El més destacable és que les dades continuen dibuixant una moderació en les pressions dels preus subjacents. Aquesta desinflació és més visible a la zona de l’euro, on la inflació nucli (que exclou l’energia i els aliments) va ser del 2,7% al gener, i, malgrat que s’hagi mantingut en aquesta cota per cinquè mes consecutiu, indicadors més a temps real apunten a ta­­xes inferiors (el momentum de l’IPCH nucli, o variació intertrimestral anualitzada, va ser de l’1,8%). A més a mes, els indicadors també reflecteixen una desacceleració del creixement salarial i una compressió dels marges empresarials al conjunt de la zona de l’euro, la qual cosa reforça la perspectiva desinflacionista a mitjà termini. Als EUA, l’última dada de l’IPC nucli va aportar una mica més d’optimisme, després de mesos de resistència a la baixa. En concret, la inflació nucli va disminuir 0,1 p. p., fins al 3,2%, al desembre, un descens modest però que, en positiu, va ser el primer des de l’agost i va anar acompanyat d’una intermensual anualitzada del 2,7% (mínim de cinc mesos), així com de la segona disminució consecutiva en la inflació dels serveis (tot i que continuen en un elevat 4,4% interanual).

En el 4T 2024, l’economia xinesa es va accelerar de manera significativa, amb un creixement del PIB de l’1,6% intertrimestral (en relació amb l’1,3% del 3T, revisat a l’alça en +0,4 p. p. en relació amb les primeres estimacions) i del 5,4% interanual (vs. el 4,6% en el 3T). Amb aquestes xifres, les més altes des de la primera meitat del 2023 (quan l’economia es recuperava d’un llarg període de polítiques COVID zero), el PIB de la Xina va aconseguir créixer el 5,0% en el conjunt del 2024, per damunt de les expectatives i en línia amb l’objectiu de les autoritats. Aquesta acceleració es va produir amb senyals de millora en la demanda interna i es va beneficiar de les mesures de suport anunciades des de l’estiu per les autoritats xineses, de la continuïtat d’un fort creixement exportador i d’alguns indicis de preproveïment (com el repunt d’exportacions cap als EUA al final del 2024) davant l’expectativa d’un augment dels aranzels entre els EUA i la Xina.