L’exposició de la cistella de consum espanyola als preus internacionals de les primeres matèries agrícoles
Mesurem la intensitat i la durada de la translació dels preus de les primeres matèries agrícoles a través de les baules que conformen la cadena alimentària: des dels preus agrícoles internacionals, passant pels preus rebuts pels agricultors a Espanya i finalitzant en els preus per al consumidor.
Desde principios de 2021, estamos observando una escalada de los precios de las materias primas agrícolas a nivel global, desencadenada por tres factores: i) la reactivación de la economía mundial tras la pandemia, ii) caídas en la producción global de carácter transitorio (sequías, plagas de insectos y enfermedades del ganado) y iii) el estallido de la guerra en Ucrania.
Tal y como muestra el primer gráfico, los precios agrícolas en la UE crecieron a un ritmo del 39,7% interanual en julio de 2022. Ello se explica por un alza generalizada en los cinco grupos de alimentos que analizamos, entre los que destacan los fuertes incrementos de los precios de cereales (68,3%) y lácteos (68,0%), mientras que los aceites crecieron a un ritmo más moderado, del 4,1%. Este aumento de precios, junto al encarecimiento de la energía, se ha ido filtrando gradualmente por todos los eslabones de la cadena alimentaria, lo que se ha traducido en un incremento de los precios finales de consumo de los alimentos. Así, en julio, el componente de alimentos del IPC español aumentó un 12,4% interanual (11,9% los alimentos elaborados y 13,4% los alimentos frescos), contribuyendo en 3,3 p. p. a la inflación general (10,8% en julio).
Cal destacar que l’evolució més recent dels futurs de les primeres matèries agrícoles als mercats internacionals apunta a una reducció de les tensions inflacionistes. Per exemple, els futurs del blat i del blat de moro, mesurats mitjançant la cotització a la borsa de Chicago, s’han moderat fins a nivells similars als de l’inici de l’any (vegeu el segon gràfic). La transmissió d’aquestes caigudes dels preus internacionals als preus interns de la UE no és immediata, a causa de l’efecte de la Política Agrària Comuna (PAC),1 tot i que sí que es comença a albirar una certa moderació en els preus del juliol, amb una rebaixa de l’1,7% intermensual de la mitjana dels grups d’aliments del primer gràfic, la primera caiguda en 12 mesos.2
- 1. La PAC inclou un conjunt d’intervencions (subvencions directes, mecanismes de suport als preus i preus mínims garantits) que afecten els preus de les primeres matèries agrícoles a la UE. Vegeu l’article esmentat a la nota 3 d’aquest mateix Focus.
- 2. Per a una descripció de l’evolució del preu de les primeres matèries agrícoles als mercats internacionals, vegeu el Focus «Continua el ball al mercat de primeres matèries», en aquest mateix informe, i l’Informe Sectorial Agroalimentari, de pròxima publicació.
Per aclarir aquesta qüestió, estimem un model economètric per mesurar la intensitat i la durada de la translació dels preus de les primeres matèries agrícoles a través de les baules que conformen la cadena alimentària: des dels preus agrícoles internacionals, passant pels preus rebuts pels agricultors a Espanya i finalitzant en els preus per al consumidor.3 Per al cas d’un país pertanyent a la UE, l’anàlisi s’ha de realitzar amb els preus interns del mercat únic d’aquestes primeres matèries, que ja incorporen l’efecte de la PAC.
El tercer gràfic mostra l’impacte sobre l’IPC dels aliments d’un xoc de 10 p. p. en la taxa de variació intermensual dels preus de les primeres matèries agrícoles a la UE.4 Els resultats apunten al fet que el xoc repercuteix en una pujada de 0,6 p. p. sobre la variació intermensual de l’IPC dels aliments al cap de dos mesos, una magnitud aparentment petita. No obstant això, aquest xoc presenta una persistència elevada sobre els preus de consum dels aliments, que continuarien registrant un impacte significatiu durant vuit mesos. D’aquesta manera, l’efecte acumulat del xoc al cap de 12 mesos assoliria els 2,3 p. p. (0,5 p. p. sobre l’IPC general), la qual cosa il·lustra l’elevada exposició de l’IPC dels aliments als preus internacionals de les primeres matèries.5
- 3. Aquesta anàlisi es basa en l’article «El aumento de los precios de las materias primas alimenticias y su traslación a los precios de consumo en el área del euro», Borrallo, F., Cuadro-Sáez, L. i Pérez, J. J., Banc d’Espanya, Boletín Económico, 3/2022. Per a cinc grups d’aliments (cereals, lactis, carn, olis i sucre), s’estima un model de vectors autoregressius (VAR) d’ordre 1, en el qual s’inclou la taxa intermensual del preu de la primera matèria a la UE, del preu rebut pels agricultors a Espanya i del component de l’IPC. S’utilitzen dades des de l’abril del 2005 (setembre del 2006 per al sucre) fins al febrer del 2022.
- 4. Els resultats dels cinc grups d’aliments analitzats s’agreguen utilitzant els seus pesos en l’IPC.
- 5. Entre l’agost del 2021 i l’abril del 2022, la taxa de variació intermensual mitjana dels preus de les cinc primeres matèries agrícoles a la UE va ser del 2,9%, en relació amb el 0,1% de la mitjana del 2010-2019.
Utilitzant aquestes sensibilitats, simulem com hauria evolucionat l’IPC dels aliments en absència de xocs sobre les primeres matèries des del gener del 2021. Segons les nostres estimacions, els preus dels aliments haurien crescut el 2,7% entre el gener del 2021 i el juliol del 2022, un avanç notablement inferior al 13,0% observat en aquest període. Per tant, es pot concloure que la major part de l’increment del preu dels aliments a Espanya és atribuïble al xoc extern d’increment del preu de les primeres matèries agrícoles. D’altra banda, si se suposa que, a partir del mes d’agost, no es produiran pertorbacions addicionals sobre els preus de les primeres matèries agrícoles, ni sobre els seus preus de producció i de consum, la inflació del component d’aliments de l’IPC recularia de forma gradual fins al 10,4% al desembre del 2022 (2,0 p. p. per sota de la taxa del juliol), la qual cosa revela de nou l’elevada persistència del xoc. Durant el 2023, la moderació en la inflació dels aliments s’intensificaria i se situaria una mica per sota del 2% en la segona meitat del 2023 (vegeu el quart gràfic).
Judit Montoriol Garriga, Eduard Llorens
