L'impacte de la Xina en les primeres matèries
La Xina és el principal consumidor de primeres matèries del planeta. Consumeix més acer i ferro que la resta del món junt, i la seva despesa en petroli només queda per darrere de la dels EUA i supera la del Pròxim Orient i la de la zona de l'euro. Més enllà d'aquestes grans xifres, el consum xinès de cada primera matèria és desigual. La demanda xinesa de mineral de ferro, per exemple, representa el 59% del total mundial; la de níquel refinat, el 50,3%; la de coure refinat, el 43,8%, i la de mineral de coure, el 26,9%. En altres casos, tot i ser un país demandant de primer ordre, el pes de la Xina en el total mundial és menor. Així, la demanda de blat constitueix el 16,3% del total mundial; la de petroli, el 13,7%, i la de gas natural, el 4,7%.
La influència que la Xina exerceix sobre les primeres matèries superposa dos efectes: un sobre el creixement i un altre sobre la composició d'aquest creixement. Un major o menor creixement de l'economia xinesa comportarà un major o menor creixement de la demanda de primeres matèries. Si la Xina creix menys, també ho farà la demanda d'una determinada primera matèria, i això encara s'aprecia més a mesura que augmenta el pes de la Xina en el consum global d'aquesta matèria.
A aquest efecte de creixement se superposa un segon efecte de composició que anomenarem capex-opex (despesa de capital o d'inversió i despesa de consum o operacional). És un fet que la Xina evoluciona cap a un model de creixement menys intensiu en inversió i més en consum. En aquest sentit, cal distingir entre unes primeres matèries més associades a la despesa d'inversió (capex), com el ciment, el ferro i l'acer, utilitzats en la construcció d'infraestructures, i altres més pròpies de la despesa de consum (opex), com l'alumini, destinat als béns de transport i als embalatges, el petroli, usat en el transport i en els plàstics, i el níquel. El coure es queda a mig camí entre les primeres i les segones.
Aquest segon efecte implica que hi ha primeres matèries guanyadores i perdedores. L'evolució de la importació xinesa de primeres matèries en volum, en què cau el ferro i pugen els aliments i els combustibles, n'és una mostra. Així, en la demanda de metalls bàsics, associats a la despesa capex, com el ferro i l'acer, se suma l'efecte contractiu del menor creixement de la Xina i el del canvi de model de creixement, incrementats tots dos per l'enorme pes del país en la demanda global i per les incerteses que pesen sobre la seva economia. Això explica una gran part del cicle a la baixa dels metalls bàsics: des del febrer del 2011, els preus del ferro i de l'acer acumulen descensos del 73,4% i del 59,9%, respectivament, que s'han intensificat des de l'inici del 2015 (amb caigudes del 29,3% i del 28,4%). En el cas del coure, afectat pel menor creixement i no tant per l'efecte capex-opex, els factors d'oferta (menors costos) ajuden a explicar el descens del 24,3% el 2015.
En el cas de les primeres matèries opex, l'efecte composició (expansiu, pel major protagonisme de les despeses operacionals a la Xina) va en la direcció oposada a aquest efecte del menor creixement, i, per tant, la influència xinesa no és tan clara. Cal destacar aquí el fet que el descens del preu del petroli des del 2014 obeeix més a factors de l'oferta global (pel shale, per l'augment de la producció de l'Aràbia Saudita, pel tractat amb l'Iran, etc.) que a la demanda del país (la desacceleració xinesa és compensada, en part, per un tipus de creixement més favorable al consum de petroli). Així mateix, cal considerar que, en les primeres matèries opex, els guanys es poden retardar i que el consum d'una determinada matèria s'enlaira quan s'aconsegueix un determinat llindar de renda per capita que una gran part de la població xinesa encara no ha assolit.
