La Xina és el principal consumidor de primeres matèries del planeta. Consumeix més acer i ferro que la resta del món junt, i la seva despesa en petroli només queda per darrere de la dels EUA i supera la del Pròxim Orient i la de la zona de l'euro. Més enllà d'aquestes grans xifres, el consum xinès de cada primera matèria és desigual. La demanda xinesa de mineral de ferro, per exemple, representa el 59% del total mundial; la de níquel refinat, el 50,3%; la de coure refinat, el 43,8%, i la de mineral de coure, el 26,9%. En altres casos, tot i ser un país demandant de primer or­­dre, el pes de la Xina en el total mundial és menor. Així, la demanda de blat constitueix el 16,3% del total mundial; la de petroli, el 13,7%, i la de gas natural, el 4,7%.

La influència que la Xina exerceix sobre les primeres matèries superposa dos efectes: un sobre el creixement i un al­­tre sobre la composició d'aquest creixement. Un major o me­­nor creixement de l'economia xinesa comportarà un ma­­jor o menor creixement de la demanda de primeres matèries. Si la Xina creix menys, també ho farà la demanda d'una determinada primera matèria, i això encara s'aprecia més a mesura que augmenta el pes de la Xina en el consum global d'aquesta matèria.

A aquest efecte de creixement se superposa un segon efec­­te de composició que anomenarem capex-opex (despesa de capital o d'inversió i despesa de consum o operacional). És un fet que la Xina evoluciona cap a un model de creixement menys intensiu en inversió i més en consum. En aquest sen­­tit, cal distingir entre unes primeres matèries més associades a la despesa d'inversió (capex), com el ciment, el ferro i l'acer, utilitzats en la construcció d'in­­fra­­es­­tructures, i altres més pròpies de la despesa de consum (opex), com l'alumini, destinat als béns de transport i als em­­balatges, el petroli, usat en el transport i en els plàstics, i el níquel. El coure es queda a mig camí entre les primeres i les segones.

Aquest segon efecte implica que hi ha primeres matèries guanyadores i perdedores. L'evolució de la importació xi­­ne­­sa de primeres matèries en volum, en què cau el ferro i pugen els aliments i els combustibles, n'és una mostra. Així, en la demanda de metalls bàsics, associats a la despesa capex, com el ferro i l'acer, se suma l'efecte contractiu del menor creixement de la Xina i el del canvi de model de creixement, incrementats tots dos per l'enorme pes del país en la demanda global i per les incerteses que pesen sobre la seva economia. Això explica una gran part del cicle a la baixa dels metalls bàsics: des del febrer del 2011, els preus del ferro i de l'acer acumulen descensos del 73,4% i del 59,9%, respectivament, que s'han intensificat des de l'inici del 2015 (amb caigudes del 29,3% i del 28,4%). En el cas del coure, afectat pel menor creixement i no tant per l'e­­fecte capex-opex, els factors d'oferta (menors costos) ajuden a explicar el descens del 24,3% el 2015.

En el cas de les primeres matèries opex, l'efecte composició (expansiu, pel major protagonisme de les despeses operacionals a la Xina) va en la direcció oposada a aquest efecte del menor creixement, i, per tant, la influència xi­­ne­­sa no és tan clara. Cal destacar aquí el fet que el descens del preu del petroli des del 2014 obeeix més a factors de l'oferta global (pel shale, per l'augment de la pro­­ducció de l'Aràbia Saudita, pel tractat amb l'Iran, etc.) que a la demanda del país (la desacceleració xinesa és compensada, en part, per un tipus de creixement més fa­­vo­­rable al consum de petroli). Així mateix, cal considerar que, en les primeres matèries opex, els guanys es poden retardar i que el consum d'una determinada matèria s'en­­lai­­ra quan s'aconsegueix un determinat llindar de renda per capita que una gran part de la població xinesa encara no ha assolit.