L’evolució de la pandèmia continuarà marcant el ritme de l’economia mundial

Quan pensàvem que el pitjor ja havia passat, la ràpida expansió de la variant òmicron ens recorda que la pandèmia és lluny d’estar controlada. Tot apunta a una frenada de l’activitat en el 1T 2022, tant al bloc de les economies desenvolupades com al de les emergents. Aquest feble inici d’any pot provocar que la desacceleració que esperem per al 2022 pugui ser, fins i tot, una mica més intensa del que estimem a la data de tancament d’aquest informe. Per tant, de nou, l’escenari global torna a estar condicionat per l’evolució de la pandèmia, tot i que els avanços en la vacunació, la disponibilitat de retrovirals i l’adaptació dels agents a l’hora d’operar en un context amb restriccions i amb una incertesa elevada poden suavitzar l’impacte sobre el creixement de les mesures que s’hagin d’adoptar en cas de nous rebrots.

Aquest agreujament de la pandèmia prolongarà, si més no a curt termini, els problemes de les cadenes globals de subministrament, ja que la Xina continua aplicant una política de COVID zero. De fet, els costos dels nolis tornen a pujar, i caldrà veure en quina mesura aquestes pressions alcistes sobre els preus són contrarestades per la menor pressió de la demanda en un context de desacceleració econòmica. Veiem un risc elevat que la inflació baixi en els primers mesos de l’any a un ritme menor del que esperem, sobretot a les economies avançades, però continuem confiant en una correcció a partir de la primavera.

ESTATS UNITS

Els EUA també pateixen una intensificació de la pandèmia, la qual, tot i que, ara com ara, no s’estan endurint les restriccions (com sí que succeeix a la zona de l’euro), representa un factor de risc per al creixement. Un altre element que cal vigilar és la inflació, que segueix una senda alcista clara. Precisament, aquest augment de les perspectives d’inflació explica l’actitud clarament hawkish de la Fed, tot i els riscos que introdueix la pandèmia sobre l’escenari de creixement (vegeu la secció de Mercats financers). A més a més, a l’encariment de les entrades arran de la persistència dels colls d’ampolla, se suma l’augment del cost del factor treball. En aquest sentit, crida l’atenció que la taxa d’activitat es troba encara per sota del nivell prepandèmia, la qual cosa es pot explicar, en part, pels canvis en els patrons de comportament dels treballadors en un entorn de pandèmia, que es tradueix en una xifra rècord de vacants d’ocupació superior als 10 milions.

A tall d’exemple, en una enquesta recent de Gallup, el 68% dels treballadors aprovaven els sindicats, el percentatge més alt dels 57 últims anys. Aquesta major «consciència de classe» en un context de clar desequilibri del mercat de treball explica que s’estiguin demandant salaris atractius per tornar o per romandre al lloc de treball, els quals, a més a més, han de garantir el poder adquisitiu en l’actual context de preus a l’alça (la inflació va marcar el 6,8% al novembre, màxim de 40 anys). Caldrà esperar per conèixer en quina mesura l’augment de la inflació acaba afectant la capacitat de compra del consumidor, que, ara com ara, continua recorrent a l’estalvi embassat per finançar la despesa. No obstant això, aquest «matalàs» ja s’ha utilitzat de manera important: la taxa d’estalvi ha passat de gairebé el 20% de la renda disponible al gener al 6,9% al novembre, lleugerament per sota de la mitjana prepandèmia.

En aquest context, el pla fiscal Build Back Better d’1,75 bilions de dòlars de Joe Biden, centrat en una major despesa social i en mesures climàtiques, es va estancar al Senat arran de la falta de suport del senador demòcrata Joe Manchin. Aquesta negativa llança seriosos dubtes sobre les possibilitats que les mesures econòmiques del pla, tal com es plantegen en l’actualitat, puguin ser aprovades.

ZONA DE L’EURO

La bona marxa de la vacunació no ha impedit una expansió preocupant del virus i ha obligat a adoptar fortes mesures restrictives en un context en què persisteixen els problemes d’oferta global. Alemanya és la que més dubtes planteja, no solament per les estrictes mesures adoptades per contenir al virus, sinó per l’elevada exposició als colls d’ampolla: gairebé el 90% del sector manufacturer reconeixia, a l’octubre, que patia problemes de proveïment, en relació amb una mica més del 50%, de mitjana, a la zona de l’euro. A més a més, i a nivell de tot Europa, cal considerar la possibilitat que alguns dels projectes inclosos als plans nacionals de recuperació desenvolupats en el marc de l’NGEU s’hagin d’ajornar per falta de materials. Per tant, els riscos per al creixement en el 1T 2022 es concentren clarament a la baixa.

A les pressions inflacionistes generades pels colls d’ampolla se suma l’encariment de l’electricitat per la forta pujada dels preus del gas: s’han multiplicat per set des del gener i no deixen de batre rècords. Aquest comportament és degut al fet que els inventaris de gas es trobaven en nivells històricament baixos per afrontar l’arribada de l’hivern, al mateix temps que augmentaven les tensions geopolítiques amb Rússia (subministra el 30% del gas que consumeix Europa), a conseqüència de la paralització per part d’Alemanya de la certificació per posar en marxa el gasoducte del Nord Stream 2. No obstant això, la pressió sobre la inflació hauria de remetre després de la primavera, a mesura que es resolguin els colls d’ampolla globals, ja que, a diferència dels EUA, a la zona de l’euro, els salaris estan continguts. Això és degut, d’una banda, al fet que, a Europa, els convenis engloben períodes de temps amplis i fixen màxims en els mecanismes d’indexació i, de l’altra, al fet que els mecanismes de regulació temporal d’ocupació han frenat la pèrdua de llocs de treball, però a costa de limitar la capacitat dels treballadors d’exigir millores salarials aprofitant la reobertura econòmica. En conseqüència, el creixement interanual dels salaris negociats va recular fins a mínims històrics en el 3T. Per tant, creiem que l’augment de la inflació serà temporal i anticipem un descens gradual des dels màxims actuals (el 4,9% al novembre-desembre). Així i tot, caldrà estar atents a l’evolució dels salaris en un context en què alguns països comencen a reconèixer certs problemes a l’hora de trobar mà d’obra.

ECONOMIES EMERGENTS

Més positives són les perspectives per al sector exterior, reforçades per l’entrada en vigor, des de l’1 de gener del 2022, de l’Associació Econòmica Integral Regional (RCEP, per les sigles en anglès), el major acord de lliure comerç del món, signat per la Xina i per 14 economies més de l’Àsia Pacífic (l’Índia es va retirar el 2019): engloba gairebé el 30% de la població i del PIB mundials. En qualsevol cas, convé recordar que tant la política fiscal com la monetària tenen prou marge per actuar en cas d’un deteriorament de l’activitat més intens del que s’espera.