Com es distribueix la riquesa de les famílies portugueses?

El 2023, la riquesa neta de les llars portugueses va assolir els 855.000 milions d’euros, la qual cosa representa un augment del 6% en relació amb el 2022 i al voltant del 28% si el comparem amb el 2019. Un moviment menys pronunciat es va produir en la riquesa neta real, que, a preus del 2019, va avançar l’1,6% interanual i es va situar el 12% per damunt del nivell del 2019. Al seu torn, la riquesa neta real per família també ha evolucionat de forma favorable i, al final del 2023, es va situar el 9,6% per damunt del valor del 2019.

L’apreciació del mercat immobiliari ha estat el principal responsable de l’augment de la riquesa nominal, ja que, des del final del 2019, els preus de l’habitatge han crescut el 45%. Un altre factor que ha incidit en l’avanç de la riquesa neta ha estat la caiguda dels passius financers.

L’habitatge és la principal destinació de la riquesa de les famílies portugueses. No solament representa el 51% de la riquesa total, sinó que ha vist augmentar el seu pes al voltant de 3 p. p. des del 2019. Dins la riquesa financera, destaquen els dipòsits, que representen el 48% del patrimoni financer i el 23% del patrimoni total.

Al començament del 2024, el BCE va començar a publicar estadístiques relatives a la riquesa de les famílies, la qual cosa va permetre una anàlisi més detallada de les dades, en particular amb la classificació de les llars per percentils de riquesa i per la seva situació al mercat laboral.

Amb dades del 2023, s’observa que el nivell de concentració de la riquesa en el 10% de la població amb més riquesa neta a Portugal és similar al de la zona de l’euro: més de la meitat dels actius es concentren en aquest 10% de la població. Entre el 50% de la població amb menys riquesa, el percentatge d’actius posseïts és major a Portugal que a la zona de l’euro, i no s’observen canvis significatius des del 2019. Cal esmentar que, el 2023, els actius totals van disminuir l’1,5% en relació amb el 2022, però encara es troben el 15,4% per damunt del nivell del 2019, a causa, principalment, de l’apreciació de gairebé el 13% dels actius immobiliaris.

No obstant això, els passius es concentren en la població amb menys riquesa neta: el 40% dels préstecs per a la compra d’habitatge es concentren en aquest segment, així com el 42% d’altres tipus de crèdit, principalment crèdit al consum. També va ser al rang de riquesa més baix on va haver-hi un augment dels passius en relació amb el 2022: més de 945 milions d’euros, dels quals 649 milions van ser per a la compra d’habitatge.

A Portugal, el pes de l’habitatge en la riquesa de les famílies amb menys riquesa neta és substancialment major que al conjunt de la zona de l’euro, del 75% en relació amb el 63%, la qual cosa també explica que els passius siguin majors en aquest grup de població. Al seu torn, els actius financers, sobretot els dipòsits, representen només el 21% dels actius de la meitat menys rica de les famílies portugueses, la qual cosa contrasta amb el 33% de mitjana a la zona de l’euro. La resta de la riquesa, similar a Portugal i a la zona de l’euro, fa referència a actius financers i no financers associats amb les activitats comercials o amb les professions liberals.

Les dades de riquesa familiar, tenint en compte la situació del mercat laboral, mostren que la distribució dels actius i dels passius és similar a Portugal i a la zona de l’euro en el cas dels ocupats, tot i que la proporció de riquesa en mans de la població jubilada és més alta a la zona de l’euro que a Portugal: en concret, els jubilats portuguesos concentren el 23% del total d’actius, al voltant de 6 p. p. menys que a la zona de l’euro. La situació oposada s’observa entre els treballadors autònoms, que, a Portugal, posseeixen el 22% dels actius familiars, al voltant de 2 p. p. més que a la zona de l’euro.

Pel que fa als passius, es concentren majoritàriament en les persones ocupades: a Portugal, al voltant del 70% dels passius totals corresponen a aquest grup, que és el que té més capacitat per pagar els deutes. Addicionalment, s’observa que el passiu de les persones en situació d’atur és força baix: només el 2,8% dels passius estan en mans d’aquestes persones.

Les famílies portugueses han augmentat la seva riquesa en els últims anys i no mostren diferències significatives en la seva distribució per nivell de riquesa o per situació laboral en relació amb la zona de l’euro. Només la proporció de passius assumits per la meitat de la població amb menys riquesa és relativament major a Portugal. Això, segurament, reflecteix l’esforç per a la compra d’habitatge en anys recents per part d’aquest segment de la població, més jove i encara sense una gran acumulació d’actius.