Evolució favorable del sector agroalimentari en la recuperació
El sector agroalimentari ha mantingut un funcionament molt positiu des dels mesos més crítics de la pandèmia. La producció del sector primari continua en nivells elevats, la indústria alimentària es recupera de la contracció que va experimentar el 2020, i els indicadors de demanda mostren una normalització gradual dels patrons de consum d’aliments, dins i fora de la llar. A més a més, destaca l’excel·lent comportament de les exportacions agroalimentàries, palanca de creixement que continuarà sent clau per al futur del sector.
En l’últim any i mig, l’evolució del sector agroalimentari ha estat marcada per l’impacte de la pandèmia sobre les diferents baules de la cadena. Després d’una ràpida adaptació del sector als canvis en la demanda d’aliments durant les etapes més dures de la COVID-19, l’avanç de la campanya de vacunació i el relaxament de les restriccions a partir del final del tercer estat d’alarma el 9 de maig del 2021 han afavorit que els patrons de consum d’aliments de les llars espanyoles, i, en conseqüència, també l’activitat del sector agroalimentari en general, estiguin tornant a la normalitat de manera gradual.
Començant pel sector primari, les dades de comptabilitat nacional mostren que el valor afegit brut (VAB) del sector amb prou feines va recular en el 1S 2021 en relació amb la mitjana del 2020 (el –0,4%), malgrat que, el 2020, va créixer un fortíssim 5,3%, la qual cosa demostra un comportament anticíclic en relació amb el PIB del conjunt de l’economia (el –10,8%). Si ho comparem amb el nivell del 2019, l’avanç continua sent considerable (el +4,9%), i la seva contribució al conjunt de l’economia se situa encara lleugerament per damunt de l’anterior a la pandèmia (el 3,0% del VAB en el 1S 2021 en relació amb el 3,5% del 2020 i amb el 2,9% del 2019).
després dels avanços excepcionals registrats durant els trimestres més crítics de la pandèmia
La indústria agroalimentària ha tingut una evolució molt més cíclica, tot i que la magnitud de la caiguda que va experimentar en el 2T 2020 i la intensitat de la recuperació posterior són diferents en les dues branques que la componen (alimentació i begudes). Així, el descens de la xifra de negocis dels aliments elaborats va ser molt més moderat que el de la fabricació de begudes el 2020 (el –2,0% en relació amb el –16,2%), per la major dependència d’aquesta última branca del canal HORECA (hotels, restaurants i cafeteries), especialment castigat per la crisi. No obstant això, la recuperació en el 1S 2021 va ser molt vigorosa, la qual cosa li va permetre assolir al juny el nivell precrisi, tal com ho mostra el següent gràfic.
i ha assolit el nivell precrisi en termes de la xifra de negocis. No obstant això, al mercat laboral, la recuperació encara és incompleta
El mercat laboral també evoluciona de forma favorable a la indústria agroalimentària: el nombre d’afiliats efectius (és a dir, descomptant els treballadors afectats per un ERTO) va superar al juliol el nivell precrisi. De fet, a l’agost, la branca de la alimentació va ocupar el 2,1% més de treballadors que al febrer del 2020 (el +1,1% en relació amb l’agost del 2019). En l’àmbit de la fabricació de begudes, en canvi, l’ocupació efectiva encara se situava a l’agost el 2,6% per sota del registre del febrer del 2019 (el –6,7% en relació amb l’agost del 2019). Així mateix, el percentatge d’afiliats afectats per un ERTO amb prou feines representava el 0,9% del total a la indústria alimentària al juliol del 2021 (uns 3.500 treballadors), mentre que, a la fabricació de begudes, aquest percentatge es va enfilar a l’1,8% (uns 850 treballadors).
El 2020, la pandèmia va alterar radicalment el patró de consum d’aliments de les famílies espanyoles. D’una banda, el consum d’aliments i de begudes a la llar va augmentar de forma considerable el seu pes en la cistella de la compra (+3 p. p., fins al 17,9%).1 De l’altra, la despesa fora de la llar (restauració i menjadors) va recular un excepcional 40%. En conseqüència, el pes de la despesa en restauració va representar només el 23% de la despesa alimentària total (en relació amb el 35% del 2019).
Per analitzar l’evolució d’aquestes partides de despesa des de l’inici del 2021, ens basem en dades internes de pagaments amb targetes als TPV de CaixaBank, que permeten diferenciar les targetes espanyoles i les emeses a l’estranger per aproximar l’impacte del turisme internacional sobre el canal HORECA.
- 1. Dades de l’Enquesta de pressupostos familiars (2020) de l’INE.
i la despesa en restauració ha superat els nivells del 2019. No obstant això, la caiguda de la demanda estrangera continua afectant els productes destinats al canal HORECA
La despesa amb targetes espanyoles als supermercats i a les grans superfícies d’alimentació va augmentar un significatiu 34% el 2020, tal com ho recull el següent gràfic. Aquesta tònica s’ha mantingut des de l’inici del 2021 (el +40% entre el gener i l’agost del 2021 en relació amb el mateix període del 2019) i posa en evidència que la situació sanitària encara no està normalitzada i continua afavorint la compra d’aliments per al consum a la llar.2 D’altra banda, la despesa amb targetes espanyoles als restaurants s’ha recuperat amb vigor el 2021 (va créixer el 26% en l’acumulat del gener a l’agost en relació amb el mateix període del 2019), en especial durant els dos mesos d’estiu (el 46% en relació amb el juliol i l’agost del 2019), gràcies al relaxament de les restriccions, a l’auge del turisme domèstic, en detriment dels viatges internacionals, i a l’aflorament d’una part de la demanda embassada i de l’estalvi acumulat per les llars durant els mesos amb més restriccions.3
No obstant això, la despesa amb targetes estrangeres en restauració ha patit un cop dur, i la recuperació encara és incompleta. Així i tot, a l’estiu, s’ha produït una millora notable en aquest àmbit (el –9% en relació amb el juliol i l’agost del 2019, enfront del –60% en el 1S 2021 en relació amb el mateix període del 2019). L’estat avançat de la vacunació a una gran part dels principals països d’origen dels turistes que visiten Espanya permet ser optimistes sobre les perspectives de recuperació del turisme internacional en els propers trimestres, i, el 2022, el sector turístic podria assolir un nivell d’activitat similar al del 2016 (el 15% inferior al del 2019).
- 2. Aquestes xifres també es veuen afectades per la substitució de l’efectiu pels pagament amb targeta, una qüestió que s’analitza de forma detallada a l’article «La substitució de l’efectiu per la targeta com a mitjà de pagament durant la pandèmia», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/activitat-i-creixement/substitucio-lefectiu-targeta-com-mitja-pagament-durant?993=
- 3. Per a més detalls, vegeu l’article «Demanda embassada: una de les principals palanques de la recuperació econòmica», disponible a https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/activitat-i-creixement/demanda-embassada-les-principals-palanques-recuperacio
Espanya és una gran potència exportadora de productes agroalimentaris: ocupa la quarta posició a la UE i la setena a nivell mundial.4 Durant la pandèmia, les exportacions agroalimentàries van accelerar el pas i van créixer el 4,0% en el conjunt del 2020 i el 10,4% interanual en el 1S 2021. Així, el sector agroalimentari va aportar el 19,5% de les exportacions de béns d’Espanya, 2 punts més que el 2019. Les importacions agroalimentàries, en canvi, van recular el 2020, i, malgrat augmentar en el 1S 2021, el superàvit exterior de béns agroalimentaris va assolir un rècord històric al juny: l’1,7% del PIB (en relació amb l’1,6% del 2020 i amb l’1,1% del 2019).
- 4. Segons el ranking de països exportadors de productes alimentaris de l’Organització Mundial del Comerç del 2019 (últim any disponible).
i han generat un superàvit exterior de l’1,7% del PIB. Durant l’any 2020, les exportacions de carn de porcí a la Xina han crescut un extraordinari 136%
Una part molt significativa de l’increment de les exportacions espanyoles és deguda a l’extraordinari increment de les exportacions de carn de porcí a la Xina (el +136% el 2020). Aquesta partida explica uns 2,9 punts del creixement del 4,0% que van experimentar les exportacions agroalimentàries totals el 2020, a causa del fort augment de la demanda internacional per la pesta porcina africana que afecta una gran part de la producció xinesa. La resta de les exportacions agroalimentàries també van créixer, però van fer-ho de forma més modesta (el +1,1% el 2020). En el 1S 2021, l’increment de les exportacions de porcí a la Xina continua sent molt elevat (el +60% en el 1S 2021 en relació amb el mateix període del 2020), però la seva contribució al creixement s’ha moderat: 2,1 punts de l’avanç del 10,4%. Explorem les raons que expliquen aquest repunt en l’article «El sector porcí espanyol travessa el seu moment més dolç» d’aquest mateix Informe Sectorial.
Exportacions agroalimentàries per grups de productes
A més de la carn de porcí, hi ha altres productes que destaquen pel seu excel·lent comportament tant el 2020 com des de l’inici d’enguany, com són les preparacions alimentàries per a animals, algunes fruites i hortalisses (albercocs, cogombres, cols, etc.) i els productes de fleca. Tots aquests productes es troben a l’àrea de color verd fosc del gràfic que es mostra tot seguit. Altres productes, com els cítrics i les conserves de peix, van anotar un avanç notable el 2020 (per la major demanda d’aliments fàcils de conservar) i, enguany, continuen en positiu, malgrat que el seu ritme de creixement ha baixat. D’altra banda, les exportacions de vi,5 d’oli d’oliva i d’altres hortalisses (com l’enciam) van recular el 2020, però s’estan recuperant vigorosament el 2021 (àrea de color verd clar). Finalment, les exportacions d’un grup reduït de productes (com el peix fresc i congelat) van recular el 2020 i encara ho continuen fent, però a un ritme més moderat (productes de l’àrea de color vermell del gràfic). En aquest últim cas, el deteriorament de la balança comercial de peix fresc i congelat no respon a l’efecte de la pandèmia, sinó a factors estructurals anteriors.
- 5. Analitzem detalladament el sector vitivinícola a l’article «El sector del vi espanyol: símbol de tradició i referent mundial» d’aquest mateix Informe Sectorial.
Exportacions agroalimentàries
Variació en el 1S 2021 (en relació amb el 1S 2019)
De cara al futur, les exportacions continuaran sent una palanca de creixement per al sector. Per aquest motiu, és primordial continuar impulsant la sostenibilitat dels processos productius dels aliments, en especial al sector primari, per mitigar l’impacte mediambiental que aquesta activitat comporta, un aspecte que analitzem amb més detall a l’article «Avançant cap a la sostenibilitat del sector agroalimentari» d’aquest mateix Informe Sectorial.
