La transició climàtica dels sectors d’activitat

En l’economia espanyola, l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) està altament concentrada en uns pocs sectors: segons les dades del 2022, les manufactures, el sector energètic, el transport i el sector primari van generar el 92,2% de les emissions generades pel total dels sectors de producció, una xifra molt superior a la seva aportació al VAB del conjunt de l’economia (el 21,6%). Específicament, les manufactures van aportar l’11,1% del VAB i el 31,6% de les emissions; el sector energètic, el 4,2% del VAB i el 23,5% de les emissions; el sector primari, el 2,3% del VAB i el 18,9% de les emissions, i el transport, el 4,1% del VAB i el 18,3% de les emissions. Aquests sectors, intensius en energia, contrasten amb els que ho són menys i posen en relleu que les activitats menys dependents de processos energèticament intensius tenen un impacte ambiental molt menor. Un cas destacat és el dels serveis, que (sense el transport) aporta més del 52% del VAB i és responsable, només, del 3,8% de les emissions de GEH.

Els sectors intensius en emissions són claus per a l’economia espanyola i produeixen inputs necessaris per a la producció en tots els sectors de l’economia. Però, atesa la seva elevada contribució a les emissions de GEH, monitorar i promoure la seva transició climàtica és essencial per assolir els objectius de descarbonització del país el 2030 i el 2050. Una clau per aconseguir aquesta transició als sectors intensius en energia és l’electrificació dels seus processos, juntament amb l’impuls de l’eficiència energètica i la integració d’energies renovables. Addicionalment, la descarbonització d’aquests sectors passa per una major adopció de tecnologies netes, com l’hidrogen verd a la indústria pesant i l’electrificació del transport. Tot seguit, examinem el progrés en la reducció de les emissions per part d’aquests sectors i avaluem l’estat de l’assoliment i l’execució de les polítiques públiques dissenyades per accelerar la transició climàtica.

En analitzar l’evolució de les emissions, s’observa una diferència clara entre els sectors que han aconseguit reduir les emissions i els que tenen un funcionament menys favorable. Tot seguit, s’agrupen els sectors en funció del seu comportament en la reducció d’emissions de GEH:

Sectors que redueixen les emissions: el sector energètic, en particular, ha aconseguit reduir de manera important les emissions. Segons l’INE, entre el 2008 i el 2022, les emissions de GEH del sector energètic van caure el 49,5%. Això és degut, principalment, al pes creixent de les energies renovables en la producció d’electricitat. Segons les dades de Red Eléctrica, el 2023, les renovables van generar el 50,3% de l’electricitat a Espanya i la nuclear, el 20,3%. Per tant, més del 70% de la generació elèctrica va ser neutra en GEH, de manera que es van reduir de forma important les emissions del sector. Malgrat que el sector energètic continua sent un dels majors emissors, les inversions en energies netes i el tancament gradual de les centrals de carbó han contribuït a una reducció de les emissions. El sector manufacturer també ha reduït les emissions de GEH, el 30,5% entre el 2008 i el 2022. Així i tot, aquest descens es concentra en el període 2008-2013, durant el qual el sector va experimentar una contracció important. A partir del 2014, les reduccions en emissions de GEH s’han alentit de forma substancial. Atès l’elevat pes del sector en emissions, i la seva importància per al conjunt de l’economia, descarbonitzar de manera competitiva la indústria espanyola serà clau tant per a la transició energètica com per a l’economia del país.

Sectors que no redueixen les emissions: entre els sectors que no han reduït de manera significativa les emissions de GEH, destaca el transport, que només ho va fer el 6,8% entre el 2008 i el 2022. Això evidencia l’alta dependència dels  combustibles fòssils i el lent avanç en l’electrificació de la flota de vehicles, principals factors d’aquesta falta de progrés del sector. El sector primari (agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura) va augmentar les emissions el 0,4% entre el 2008 i el 2022, un període durant el qual el sector va incrementar els volums de producció i, per tant, va reduir la intensitat emissora. Així i tot, el sector primari, responsable del 18,9% de les emissions de GEH del conjunt dels sectors productius espanyols, és clau per a la transició climàtica espanyola.

Per a aquests sectors, destaquem la importància de la modernització tecnològica i l’adopció de pràctiques més sostenibles. En el cas del transport, l’electrificació del parc mòbil és prioritària, així com el desenvolupament d’infraestructures de recàrrega. Per al sector primari, es requereixen pràctiques agrícoles regeneratives i una reducció de l’ús de fertilitzants i de pesticides que generen emissions de metà i d’òxid nitrós. És crucial que les polítiques públiques donin suport a la transició d’aquests sectors mitjançant incentius econòmics i inversió.

Els fons NGEU i RePowerEU són una oportunitat per realitzar les inversions necessàries per accelerar la descarbonització dels sectors de l’economia espanyola i per assolir els objectius de reducció d’emissions per al 2030 i el 2050 (el 37,7% de l’emissió de GEH el 2030 en relació amb el 2005 i la neutralitat climàtica el 2050). Desafortunadament, l’estat actual de l’assoliment/execució de fons, segons les dades de l’AIReF, dibuixa un panorama mixt.

En les partides per descarbonitzar el sector del transport, veiem una bretxa important entre l’assoliment/execució de les partides relacionades amb el transport ferroviari i les relacionades amb els vehicles. D’una banda, les inversions que contribueixen a fomentar el transport ferroviari mostren un elevat grau d’assoliment/execució. La transformació de les línies de metro arriba al 73% d’assoliment/consecució, mentre que la mateixa xifra per a les inversions en mobilitat sostenible a les rodalies i a la llarga distància supera el 95%. Promoure el transport ferroviari, molt baix en emissions, contribuirà a descarbonitzar el sector del transport. De l’altra, el programa MOVES, clau per implantar la infraestructura de recàrrega, mostra un assoliment/execució del 39%. Millorar la infraestructura de recàrrega serà clau per electrificar el parc de vehicles, que, com hem exposat a l’article anterior, representa només l’1,1% dels vehicles el 2023.

D’altra banda, les partides del pla de recuperació vinculades a la reducció d’emissions de la indústria manufacturera mostren un grau limitat d’assoliment/execució. La partida d’inversió en hidrogen renovable, clau per a les emissions de la indústria pesant, només està executada al 19%, i, en el cas de les partides de política industrial, el percentatge és del 29%. Accelerar l’execució d’aquestes partides serà clau per contribuir a descarbonitzar les manufactures, el sector amb més emissions de GEH, i per millorar-ne la competitivitat en les properes dècades.

També destaquem la necessitat d’accelerar l’execució de la partida d’agricultura de precisió, que es troba en el 44%. Acompanyar l’agricultura en el procés de descarbonització serà clau per reduir-ne les emissions, en un moment en què el sector s’enfronta a reptes majúsculs, com l’impacte del canvi climàtic, la falta de relleu generacional i les noves tendències de consum i de forta competència internacional.