L'economia espanyola assolirà la velocitat de creuer el 2015. Factors de fons, com les reformes estructurals implementades i la reestructuració del sector bancari, ja van començar a donar fruit el 2014. Enguany, a més a més, el creixement és impulsat per factors temporals importants, com la caiguda del preu del petroli, la depreciació de l'euro i les noves mesures del BCE, que permetran que s'assoleixi un ritme de creixement al voltant del 2,5%. Així, després de sis anys en recessió o amb un creixement molt feble, l'economia espanyola rebrà, finalment, l'ajuda del cicle econòmic per sanejar els comptes de l'Administració pública.
Pel costat dels ingressos, l'augment de l'ocupació, de l'activitat i del consum intensificarà el ritme de creixement dels ingressos tributaris. La millora de l'activitat i de l'ocupació incrementarà la renda disponible de les llars i els beneficis empresarials, la qual cosa ampliarà la recaptació per IRPF i de l'impost de societats. Així mateix, el consum de les llars, amb un creixement del 2,4% el 2014, que esperem que es mantingui en cotes similars el 2015, continuarà donant suport a l'augment de la recaptació per IVA. Serveixi de referència que, al novembre del 2014, la recaptació per IVA va registrar una taxa de creixement interanual del 6,0%. La pujada de les cotitzacions socials impulsarà, també, els ingressos, gràcies a l'avanç que esperem que mantingui l'ocupació. En conjunt, l'increment previst dels ingressos a causa de la millora del creixement econòmic reduirà el dèficit públic en 0,7 p. p. del PIB.
Segons el Govern, la reforma tributària tindrà un impacte global positiu, ja que augmentarà la recaptació en 0,3 p. p. del PIB. En concret, la rebaixa impositiva de l'IRPF i de l'impost de societats serà compensada amb l'augment de l'activitat derivat de la menor càrrega impositiva i amb l'increment de la recaptació per la introducció del sistema de liquidació directa de les cotitzacions socials.
La millora del cicle econòmic reduirà, també, la pressió sobre la despesa de les administracions públiques. Una de les partides que es beneficiarà més de la millora del cicle econòmic serà la de la despesa en prestacions per atur. El 2014, aquesta partida ja va disminuir el 17,2%, i, el 2015, la reducció serà similar, gràcies a l'increment de l'ocupació, que esperem que se situï lleugerament per damunt del 2%. El pagament dels interessos del deute públic es beneficiarà de l'entorn de tipus baixos que propiciarà el programa de compra de deute públic del BCE. De tota manera, l'augment de l'estoc de deute públic previst comportarà que el pagament per interessos augmenti, en conjunt, el 3,7%. En total, l'impacte de la millora econòmica sobre aquestes dues línies de despesa reduirà el dèficit públic en 0,2 p. p. del PIB.
A més a més, si també tenim en compte el creixement del PIB nominal (el denominador de la ràtio dèficit/PIB), en conjunt la millora econòmica prevista reduirà el dèficit públic en 1,3 p. p. del PIB, tenint en compte l'impacte de la reforma tributària. Així, partint de l'objectiu del 5,5% fixat per al 2014, el dèficit se situaria en el 4,2% el 2015, justament l'objectiu establert per a l'exercici. És a dir, el major creixement econòmic previst per al 2015 permetria l'assoliment de l'objectiu de dèficit per a enguany. L'oportunitat de reduir el dèficit públic amb mesures addicionals de despesa de caràcter més estructural no s'hauria de desaprofitar. El nivell de deute ha passat del 35,5% del 2007 al 97,7% del 2014 i, el 2015, se situarà just per damunt del 100%. Malgrat que, en els 10 pròxims anys, s'assoleixi el ritme de reducció del deute acordat amb Brussel·les, se situarà encara al voltant del 85% del PIB el 2025. Com recentment ha alertat la CE, cal mantenir els esforços per reduir el dèficit públic i alleujar la llosa del deute públic. Les autoritats haurien d'aprofitar aquesta magnífica oportunitat que, per fi, els ofereix la millora del cicle econòmic.
