Cantàbria

• En termes de PIB, Cantàbria és la segona regió més petita del país, amb 17.640 milions d’euros, l’1,1% del total nacional.
• Amb poc més de 593.000 habitants (l’1,2% del total d’Espanya), també ocupa el penúltim lloc del rànquing en termes demogràfics. És una de les regions més envellides (el 24,5% de la població té més de 65 anys vs. el 20,7% de mitjana) i amb menys pes de la població estrangera (7,6% vs. 13,8%).
• El seu PIB per capita se situa en 29.791 euros, un 8,7% menys que la mitjana espanyola. En els últims anys s’ha allunyat lleugerament de la mitjana, a causa del dèbil creixement econòmic, en un context d’augment demogràfic escàs.
• En la seva estructura productiva destaca el pes relatiu superior de la indústria, extractiva (un 4,8% vs. el 4,2% de la mitjana espanyola) i, sobretot, manufacturera (16,8% vs. 11,9%). En canvi, la participació de serveis lligats a la indústria és inferior (26,0% vs. 29,7%) i l’agricultura (1,3% vs. 2,7%).
• És una regió amb escassa orientació exportadora: el pes de les exportacions de béns sobre el PIB regional és del 19,6%, gairebé 5 punts per sota de la mitjana espanyola. L’any 2024, Cantàbria va exportar béns per valor de 3.449 milions d’euros, cosa que suposa el 0,9% de les exportacions espanyoles. Els principals productes exportats són el ferro i l’acer (14,6% del total), els productes químics (13,5%) i els aparells elèctrics (8,7%).

Segons les estimacions de CaixaBank Research, el PIB de Cantàbria creixerà el 2025 un 2,6%, lleugerament per sota de l’economia espanyola (2,9%). La feblesa de la indústria i les exportacions, en un context d’atonia dels principals socis comercials, contrasta amb el bon comportament del consum, el turisme i la construcció.

Per al 2026, les nostres previsions apunten a un creixement del PIB càntabre del 2,0% (un 2,1% a Espanya). Preveiem que una implementació superior dels fons NGEU faciliti la recuperació i modernització de la indústria, mentre que la despesa de les famílies es veurà impulsada per la millora dels seus ingressos, en un entorn d’estalvi elevat i contenció de la inflació i dels tipus d’interès. La reactivació de les exportacions estarà condicionada per la persistència de la incertesa política i comercial a Europa. Entre els reptes a què s’enfronta Cantàbria, destaquen l’envelliment o la millora de les infraestructures per guanyar competitivitat i atraure inversió.

El mercat laboral de Cantàbria mostra un dinamisme inferior que al conjunt del país: l’afiliació va créixer un 1,6% el 2024 (vs. un 2,4% a Espanya) i, de nou, un 1,6% interanual l’octubre de 2025 (vs. 2,4%): en l’últim any destaca la creació d’ocupació en educació, transport i, sobretot, informació i comunicacions, davant de la destrucció en agricultura. Pel que fa a la taxa d’atur, presenta una de les més baixes del país: un 7,6% en el 3T 2025, 3 punts per sota de la mitjana.

Amb relació al consum, Cantàbria és una de les regions que millor comportament està tenint. Després de créixer l’any passat un 2,9% (vs. un 2,1% de mitjana), les vendes al detall (en volum) s’acceleren amb força el 2025 i anoten un dels creixements més grans en l’àmbit regional, un 5,1% interanual fins a l’octubre (vs. 3,9%). Les matriculacions de turismes també evolucionen de manera molt positiva i creixen un 8,5% el 2024 (vs. el 7,1% de mitjana) i un 23,6% interanual al gener-octubre del 2025 (vs. 14,9%).

La producció industrial de Cantàbria pateix un deteriorament prolongat, amb quatre anys ininterromputs de retrocessos. Després de la caiguda anotada el 2024 (un –3,9%, en contrast amb el lleu ascens del 0,7% a Espanya), aquest any suavitza la tendència de contracció i cau un 0,5% interanual fins al setembre (un 1,1% al conjunt del país), arrossegada per l’evolució de la majoria de les branques, especialment les de béns energètics; pel costat positiu, destaquen les de béns d’equipament.

Els bons registres de les exportacions de béns de la regió el 2024, amb un augment del 2,7% (vs. el 0,2% a Espanya), no han tingut continuïtat el 2025, en anotar el gener-setembre una de les majors reculades de totes les regions, un 6,6% interanual (vs. 0,5%): el vigor de les vendes d’alimentació i del sector d’automoció va ser àmpliament contrarestat pel fort retrocés de les semimanufactures (especialment ferro, acer i productes químics) i els béns d’equipament (sobretot motors i aparells elèctrics).