Cantàbria

• En termes de PIB, Cantàbria és la segona regió més petita del país, amb 15.355 milions d’euros, l’1,1% del total nacional.
• Amb poc més de 591.000 habitants (l’1,2% del total d’Espanya), també ocupa el penúltim lloc del rànquing en termes demogràfics.
• El seu PIB per capita se situa en 26.167 euros, un 7,1% menys que la mitjana espanyola. En els últims anys s’ha allunyat de la mitjana, a causa, sobretot, del dèbil creixement econòmic, en un context de lleuger retrocés demogràfic.
• Quant a la seva estructura productiva, destaca el major pes relatiu de la construcció (6,3% vs. el 5,4% de la mitjana espanyola), l’Administració pública (18,9% vs. 17,8%) i, sobretot, la indústria manufacturera (18,3% vs. 12,5%). En canvi, és inferior la participació del comerç, el transport, l’hostaleria i l’oci (25,3% vs. 28,4%) i de l’agricultura (1,2% vs. 2,6%).
• És una regió amb escassa orientació exportadora: malgrat el fort avanç dels últims anys, el pes de les exportacions de béns sobre el PIB regional és del 22,9%, 6 punts per sota de la mitjana espanyola. L’any 2023, Cantàbria va exportar béns per valor de 3.360 milions d’euros, cosa que suposa el 0,9% de les exportacions espanyoles. Els sectors exportadors principals són el ferro i l’acer (14,3% del total), els productes químics (13,7%) i els aparells elèctrics (11,5%).

Segons les estimacions de CaixaBank Research, el PIB de Cantàbria va créixer el 2024 un 2,2%, per sota de l’economia espanyola (2,8%), llastat per la debilitat de la inversió, l’activitat industrial i les exportacions, en un context de menor demanda per part dels principals socis comercials. En canvi, va destacar el bon comportament dels serveis i de la construcció, tant d’obra pública com d’habitatge.

Per al 2025, les nostres previsions apunten a un creixement del PIB càntabre del 2,0% (2,3% a Espanya). Preveiem que un grau d’implementació més gran dels fons NGEU faciliti la recuperació industrial, mentre que la despesa de les famílies es veurà impulsada per la millora de la seva renda real, en un context de correcció de la inflació i reducció dels tipus d’interès i amb una posició financera relativament sanejada. Per la seva banda, la reactivació de les exportacions estarà condicionada pel comportament modest previst per a la zona de l’euro; pel costat positiu, Cantàbria és una de les regions amb més marge de millora del turisme.

El mercat laboral de Cantàbria està mostrant un menor dinamisme que al conjunt del país: l’afiliació va créixer un 1,4% el 2023 (vs. 2,7% a Espanya) i un 2,3% interanual al novembre (vs. 2,4%); l’últim any destaca la creació d’ocupació en hostaleria i activitats professionals, en contrast amb la destrucció en agricultura. Pel que fa a la taxa d’atur, en el 3T 2024 se situava al 7,2%, la segona més baixa del país i molt per sota de la mitjana nacional (11,2%).

Amb relació al consum, Cantàbria és una de les regions que millor comportament està tenint. Després de créixer l’any passat una mica per sota de la mitjana (2,2% vs. 2,9%), les vendes detallistes (en volum) es reactiven amb intensitat el 2024 i anoten un dels majors creixements a nivell regional, un 2,9% interanual fins a l’octubre (2,0%
al conjunt del país).

La producció industrial càntabra està tenint un comportament molt feble, amb reculades ininterrompudes des del 2022. Després de la caiguda anotada el 2023 (–3,5%, 2 punts més que al conjunt d’Espanya), aquest any aprofundeix el seu deteriorament i cau un 4,6% interanual el gener-setembre, el segon registre més feble del país i que contrasta amb l’augment lleu de la mitjana (0,2%), arrossegada per l’evolució dels béns de consum durador, d’equipament i, sobretot, energètics.

En línia amb els fluixos registres de la indústria el 2023, les exportacions de béns de la regió també es van comportar pitjor que al conjunt del país, amb un descens del 4,3% (vs. –1,4%): el vigor de les vendes d’alimentació (sobretot productes pesquers) i automoció va ser àmpliament contrarestat pel fort retrocés de matèries primeres i semimanufactures (especialment ferro, acer i productes químics). Aquest any s’observa una lleugera millora, amb un creixement del 2,7% interanual fins al setembre (–0,3% a Espanya), i destaquen les exportacions de béns d’equipament (principalment motors) i semimanufactures (pneumàtics i càmeres).