La sequera a Catalunya ha modificat la despesa en aigua de les llars?
A partir de dades internes i tècniques big data, analitzem el consum d'aigua de les llars catalanes entres el 2021 i el 2024, després de la declaració de sequera.
Amb la tardor a punt d’arribar al seu final, la situació hidrològica a Catalunya es manté en estat d’alerta a causa de la sequera persistent que afecta les províncies de Barcelona i de Girona i una part de Tarragona. La situació hidrogràfica en aquesta àrea de Catalunya, que correspon a les conques internes, proveïdes, principalment, per les aigües dels rius Ter i Llobregat, contrasta amb la del territori proveït pel riu Ebre. La situació d’estrès hídric va començar el 2021 i va assolir el punt crític el 2023, quan la majoria de municipis de les conques internes es van declarar en estat d’excepcionalitat per sequera. Aquest estat s’activa quan el nivell de reserves d’aigua se situa per sota del 25% i indica un estrès hídric sever (vegeu el primer gràfic). En aquest article, analitzem fins a quin punt les llars catalanes van adoptar mesures per afrontar l’escassetat d’aigua després de la declaració de sequera als seus corresponents municipis entre el 2021 i el 2024. Utilitzant les dades detallades dels rebuts d’aigua domiciliats, hem pogut observar que les llars catalanes van reduir la despesa d’aigua en resposta a la sequera. La reducció de la despesa en aigua, a més a més, va variar en funció del nivell d’emergència hídrica i es va mantenir al llarg del temps.
Per a aquesta anàlisi, utilitzem dades internes dels rebuts d’aigua domiciliats en comptes de CaixaBank, degudament anonimitzades, que proporcionen informació sobre l’import pagat en cada rebut, la companyia subministradora i les característiques dels clients titulars del compte, com l’edat, els ingressos i el municipi de residència. Aquesta informació la combinem amb les dades hidrogràfiques (xarxa i conca de proveïment, estat de sequera, preu de l’aigua) i climàtiques (temperatura, precipitacions, nivell d’humitat) del municipi al qual pertanyen per estudiar els determinants del consum d’aigua de les llars catalanes.1 D’aquesta manera, obtenim una font d’informació innovadora per estudiar com les llars van modificar la despesa en aigua com a resposta a la situació hidrogràfica.
El rebut mitjà d’aigua se situa al voltant dels 48 euros a les conques internes i de 40 euros a les conques de l’Ebre (és a dir, la meitat de les llars paguen factures inferiors i l’altra meitat, superiors). No obstant això, la despesa d’aigua és molt heterogènia (vegeu el segon gràfic), i hi ha altres factors que afecten la despesa en aigua més enllà de l’estat de sequera, com, per exemple, l’estructura de la llar o els preus de l’aigua.2 Per analitzar si les llars van canviar la despesa en funció de l’estat hidrogràfic a cada moment, és necessari tenir-los en compte. Per fer-ho, estimem un model economètric que inclou aquests factors3 i també l’estat hidrogràfic a cada moment. Dels nostres resultats es desprèn que una major gravetat en l’estat d’emergència a les conques internes està associada amb una reducció de la despesa d’aigua entre l’1,5% i el 4%, un cop controlat pels preus a cada moment (vegeu el tercer gràfic).4 Aquests resultats coincideixen amb altres estudis,5 que van estimar l’impacte a l’àrea metropolitana de Barcelona d’un altre episodi de sequera (el 2004-2012), i mostren que les llars van reduir el consum en augmentar el nivell d’estrès hídric.
- 1. En concret, la mostra de dades inclou tots els clients particulars a Catalunya amb rebuts d’aigua domiciliats amb freqüència bimensual o trimestral entre el març del 2021 i el setembre del 2024. La informació sobre els preus de cada companyia subministradora d’aigua prové de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La informació hidrogràfica i de l’estat de sequera a nivell d’unitat d’explotació prové de l’ACA per a les conques internes i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per a les de l’Ebre. La informació climàtica a nivell municipal prové de Copernicus Climate Change Service (C3S) Climate Data Store (CDS).
- 2. Reynaud, A. (2015), «Modelling Household Water Demand in Europe: Insights from a Cross-country Econometric Analyses of EU-28», Luxemburg, Publication Office of the European Union, 249 p.
- 3. En concret, estimem una regressió lineal amb efectes fixos d’alta dimensió (HDFE, per les sigles en anglès) que inclou les característiques de la llar (ingressos, edat del titular, nombre de rebuts i import del rebut anterior) i meteorològiques (humitat, temperatura i precipitacions del municipi), els preus i el nivell de sequera. A més a més, l’especificació també inclou efectes fixos de llar, de municipi i de mes de l’any.
- 4. A les conques de l’Ebre, aquesta associació és més feble, ja que el nivell d’estrès hidrogràfic durant el període analitzat no va assolir una gravetat similar al de les conques internes durant el mateix període.
- 5. Bernardo, V., Fageda, X. i Termes, M. (2015), «Do droughts have longterm effects on water consumption? Evidence from the urban area of Barcelona», Applied Economics, 47(48), 5.131-5.146.
No obstant això, aquesta metodologia pot oferir una visió distorsionada de l’impacte de la sequera en agrupar en un mateix estat de sequera municipis que acaben d’entrar i municipis que porten més temps en aquesta situació. Per millorar l’estimació de l’impacte de la declaració de sequera sobre el consum d’aigua, utilitzem un mètode de diferències en diferències (DiD),6 que ens permet avaluar l’impacte d’una intervenció comparant els canvis entre un grup tractat en un període concret i un grup de control. En aquest cas, el tractament és l’entrada d’un municipi en la fase d’alerta o superior i el control en aquells municipis que no estan en fase d’alerta o superior.
Els resultats mostren que, efectivament, després de la declaració de sequera en un municipi, els seus habitants van reduir la despesa en aigua durant els mesos posteriors. L’impacte durant els 12 mesos posteriors a la declaració de sequera se situa al voltant del 5% sobre la despesa. Com podem observar al gràfic, aquest impacte és gradual i arriba al seu punt màxim sis mesos després de l’entrada en sequera, amb una reducció de gairebé el 10%. A partir dels sis mesos, l’efecte de la intervenció es modera. Aquest resultat, a més a més, es manté si tenim en compte altres factors, com la renda mitjana del municipi, els preus de l’aigua o el mes de l’any en què es va realitzar el consum.
- 6. Callaway, B. i Sant’Anna, P. H. (2021), «Difference-in-differences with multiple time periods», Journal of Econometrics, 225(2), 200-230.
En conclusió, l’ús de dades innovadores que combinen la informació de la despesa d’aigua amb l’estat hidrogràfic ens ha permès constatar que les llars catalanes han reduït de manera significativa el consum d’aigua durant l’episodi de sequera actual.
Canvi climàtic i transició verda
Quines polítiques s’implementaran per aturar el canvi climàtic? Quines implicacions té per a tots els agents la transició verda cap a una economia més sostenible?
