• En termes de PIB, Cantàbria és la segona regió més petita del país, amb 15.355 milions d’euros, l’1,1% del total nacional.
• Amb poc més de 588.000 habitants (l’1,2% del total d’Espanya), també ocupa el penúltim lloc del rànquing en termes demogràfics.
• El seu PIB per capita se situa en 26.167 euros, un 7,1% menys que la mitjana espanyola. En els últims anys s’ha allunyat de la mitjana, a causa, sobretot, del dèbil creixement econòmic, en un context de lleuger retrocés demogràfic.
• Quant a la seva estructura productiva, destaca un pes relatiu més gran de la construcció (un 6,3% vs. el 5,4% de la mitjana espanyola), l’Administració pública (18,9% vs. 17,8%) i, sobretot, la indústria manufacturera (18,3% vs. 12,5%). En canvi, és inferior la participació del comerç, el transport, l’hostaleria i l’oci (25,3% vs. 28,4%) i de l’agricultura (1,2% vs. 2,6%).
• És una regió amb escassa orientació exportadora: malgrat el fort avanç dels últims anys, el pes de les exportacions de béns sobre el PIB regional és del 22,9%, 6 punts per sota de la mitjana espanyola. L’any 2022, Cantàbria va exportar béns per valor de 3.510 milions d’euros, cosa que suposa el 0,9% de les exportacions espanyoles. Els sectors exportadors principals són el ferro i l’acer (16,8% del total), els productes químics (15,7%) i els aparells elèctrics (12,1%).

Segons les estimacions de CaixaBank Research, el PIB de Cantàbria va créixer el 2023 un 1,8%, per sota de l’economia espanyola (2,4%), llastat pel deteriorament de l’activitat industrial, en un context de menor demanda per part dels principals socis comercials. En canvi, va destacar el bon comportament dels serveis i de la construcció arran de l’empenta de l’obra pública.

De cara al 2024, les nostres previsions apunten a un creixement del PIB càntabre de l’1,4%, una taxa similar a la mitjana nacional. Preveiem una recuperació de la indústria, a mesura que s’acceleri la implementació dels fons NGEU, i de la despesa de les famílies, gràcies a la millora de la seva renda real i a una posició financera relativament sanejada. No obstant això, aquest escenari està subjecte a una elevada incertesa, associada a la transmissió i a l’impacte de la política monetària o l’aparició de xocs d’oferta derivats de les tensions geopolítiques.

El mercat laboral de Cantàbria està mostrant menys dinamisme que el conjunt del país: l’afiliació va créixer un 1,4% interanual el desembre del 2023 (vs. 2,7% a Espanya), de manera que la xifra d’afiliats superava en un 3,6% els nivells del tancament del 2019 (vs. 7,4%); en l’últim any, destaca la creació d’ocupació en informació i comunicacions, activitats professionals i sanitat, en contrast amb la destrucció d’ocupació en agricultura i construcció. Pel que fa a la taxa d’atur, en el 4T 2023 se situava al 7,5%, la segona més baixa del país i molt per sota tant de la mitjana nacional (11,8%) com del registre del 4T 2019 (11,2%).

Quant al consum, les vendes al detall (en volum) van mostrar un comportament el 2023 una mica més modest que al conjunt d’Espanya, amb un creixement fins al novembre del 6,7% interanual (vs. 7,7%), de manera que els nivells actuals superen en un 4,6% els nivells del 2019 (+3,0% al conjunt del país).

El sector industrial càntabre ha tingut un comportament molt dèbil. Després del retrocés anotat el 2022, la producció industrial va aprofundir el seu deteriorament el gener-novembre de l’any passat, arrossegada per l’evolució dels béns de consum durador i els intermedis –la principal branca de la indústria càntabra–, amb una caiguda del 5,6% interanual, la segona més intensa del país (–0,6% de mitjana), i es manté molt allunyada dels nivells prepandèmia (–6,9% respecte al 2019 vs. –1,2% per a Espanya).

Les exportacions de béns de la regió estan evolucionant pitjor que al conjunt del país: el 2023 (amb dades fins al novembre) es van reduir un 3,6% interanual (–0,7% a Espanya); respecte al mateix període del 2019, la dada és positiva (+27,0%), tot i que pitjor que a nivell nacional (+32,1%). L’any passat va contrastar el vigor de les vendes d’alimentació (sobretot olis, tabac i productes pesquers) i automoció amb el fort retrocés de les semimanufactures (especialment el ferro, l’acer i els productes químics).