Superàvits corrents: un problema?

L'ajust dels desequilibris corrents als països europeus presenta evolucions molt diferents. El dèficit dels països perifèrics s'ha reduït gairebé en 10 punts percentuals en els quatre últims anys. En canvi, el 2012, el saldo corrent dels països amb superàvit de la UE va superar, per tercer any consecutiu, el 6% del PIB (llindar a partir del qual la Comissió Europea considera que un superàvit corrent és excessiu).⁽¹⁾ El nou augment del superàvit que s'ha produït en els primers mesos d'enguany intensifica el debat sobre la necessitat, o no, de corregir aquest desequilibri.

Les veus crítiques amb la correcció del superàvit afirmen que és el resultat de l'elevada competitivitat d'aquestes economies, quatre de les quals (Finlàndia, Suècia, els Països Baixos i Alemanya) es troben, de fet, entre les sis regions més competitives del món.⁽²⁾ Aquesta bona posició competitiva ha permès mantenir un bon ritme exportador, ja que, davant la contracció de la demanda dels socis europeus, han pogut obrir nous mercats. Així, malgrat que el superàvit de béns d'aquests països amb la UE es va reduir, de mitjana, en 1,7 punts percentuals entre el 2008 i el 2012, el major saldo amb la resta del món va compensar una part d'aquesta caiguda.

Altres factors que fan que aquests països tinguin un important superàvit per compte corrent són la renda per capita, més elevada, i l'estructura poblacional, amb una població més envellida. Els dos factors fan que la taxa d'estalvi sigui més alta. De tota manera, les diferències amb la mitjana de la UE tampoc no són gaire grans.

En qualsevol cas, aquests països presenten un superàvit per compte corrent superior al permès per la Comissió Europea, i, si no es corregeix, pot ser que, al final, se'ls recomani l'adopció de mesures per estimular la demanda interna, amb el consegüent efecte per a les exportacions de la resta de països de la UE. A tall il·lustratiu, si les llars i les empreses dels països amb superàvit reduïssin l'estalvi fins a nivells similars a la mitjana europea, representaria un augment de les exportacions intracomunitàries de l'1%.

En definitiva, l'important superàvit per compte corrent que presenten alguns països de la UE és, en gran part, resultat de la seva elevada competitivitat i de la seva estructura poblacional i, en aquest sentit, no representa un risc excessiu. A més a més, no sembla que la resta de països europeus hagin de confiar la sort del seu sector exterior a un major estímul de la demanda interna dels països amb superàvit, ja que l'impacte sobre el comerç seria limitat.

(1) Superàvit mitjà ponderat pel pes del PIB.

(2) Vegeu Global Competitiveness Report.