Fons NGEU: quin és el seu estat d’implementació a nivell europeu?

La pedra angular dels fons NGEU va ser la creació del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), dotat, inicialment, amb prop de 725 mil milions d’euros (mM€) en subvencions i en préstecs destinats a inversions i a reformes estructurades en sis pilars d’actuació: transició verda, transformació digital, creixement sostenible, cohesió, resiliència i joventut. A diferència dels fons europeus tradicionals, amb un enfocament de justificació de costos, aquest instrument consisteix en la transferència de recursos condicionada al compliment per part dels Estats membres d’una sèrie de fites i d’objectius definits als seus Plans de Recuperació i Resi­liència (PRR).

Segons l’eina de seguiment de l’MRR,1 la Comissió Europea ha desemborsat fins ara 306 mM€,2 prop del 50% del volum total de la dotació final de fons,3 inclosos 67 mM€ en concepte de prefinançament i 239 mM€ com a resultat de 64 peticions de pagament per part dels Estats membres. Aquests fons es corresponen amb el compliment del 28% del conjunt de les fites i dels objectius recollits a tots els PRR nacionals. De manera coherent amb el disseny inicial dels plans i amb l’objectiu de reforçar la complementarietat entre els dos tipus de mesures, el progrés relatiu és major en les reformes (el 39%) que en les inversions (el 21%).4

Per països, el progrés és molt heterogeni (vegeu el primer gràfic). Si ens centrem en els Estats membres amb una major dotació relativa de fons en relació amb el seu PIB, Itàlia i Croàcia mostren el percentatge més elevat de compliment de les fites i dels objectius, al voltant del 40%, seguits per Portugal, Espanya, Grècia i Polònia, amb al voltant del 30%. En canvi, destaquen el baix grau de progrés a Romania i a Bulgària (per sota del 15%) i el fet que Hongria no hagi realitzat encara cap sol·licitud de desemborsament (tot i que sí que ha rebut fons en concepte de prefinançament).

L’estudi independent per a l’avaluació intermèdia de l’MRR publicat el 20245 constatava el desplegament incipient de les inver­sions, que tenen el seu focus en la doble transició verda i digital,6 al mateix temps que destacava les reformes realitzades en l’àmbit del mercat de treball, de la protecció social i de l’educació (amb un esment destacat de la reforma laboral del 2021 a Espanya i del seu paper en la reducció de la temporalitat al sector privat) i en l’Administració pública, governança i justícia (com les realitzades a Itàlia i a Croàcia), així com la simplificació reguladora i els incentius per a inversions en energies renovables, en transport sostenible i en desenvolupament de 5G i de la banda ampla (per exemple, a Itàlia, a Alemanya i a Bèlgica).

Malgrat els avanços assolits, la implementació dels PRR ha estat més lenta del que s’havia previst inicialment (vegeu el segon gràfic). Els prop de 2.000 fites i objectius assolits fins ara representen al voltant del 60% dels previstos per a aquestes dates pels plans inicials adoptats en el curs 2021-2022. Entre els factors explicatius, l’avaluació intermèdia de l’MRR posa l’accent en una limitada capacitat administrativa per absorbir un volum elevat de fons, a la qual caldria sumar una major freqüència en les modificacions dels PRR inicials.7 També ha tingut un impacte negatiu l’escalada de preus posterior a la invasió d’Ucraïna, que hauria depreciat el valor de la dotació de fons al voltant del 10% en relació amb la previsió inicial,8 amb un encariment especialment intens dels mate­rials de construcció.

En definitiva, veiem que encara hi ha molt per fer en l’execució dels fons NGEU, inclosos els dirigits als països que mostren fins ara un major progrés. Per aquest motiu, serà necessari accelerar les reformes i les inversions compromeses, però mantenint un equilibri necessari amb la rellevància de les mesures adoptades.9 Millorar la capacitat de creixement econòmic futur de la UE bé mereix un esforç.