Com estan anant a Espanya els fons NGEU: pa per avui i esperances per demà

El període d’implementació de l’NGEU arriba als seus dos últims anys. El programa va arrencar el 2021, i tenim fins a l’agost del 2026 per complir totes les fites i comprometre totes les inversions, incloses les finançades amb préstecs.1

Recordem que el pla NGEU consta, per a Espanya, de 80.000 milions de transferències no reemborsables2 i fins a 83.000 milions addicionals en préstecs per reactivar l’economia després de la COVID en clau verda (destinació del 40% de les inversions) i digital (el 26%). Aquestes inversions i reformes es vehiculen a través del Pla de Recuperació i de la seva addenda, que incorpora els préstecs.

Fins a la data, Espanya ja ha complert el 70% de les reformes del Pla, però només amb el 15% de les inversions, en part per la pròpia naturalesa del Pla, que, en els primers anys, posava més èmfasi en les reformes, i en part per alguns retards inicials en la implementació.

Fins al desembre, s’havien executat 47.600 milions d’euros, el compliment dels quals fa referència a convocatòries i a licitacions ja resoltes, que representen el 60% de l’assignació total de les subvencions del Pla. El 2024, es van executar 14.400 milions d’euros, quantitat lleugerament inferior a la del 2023 (16.450 milions) i una mica superior a la del 2022 (12.400 milions).

Els PERTE, programes de col·laboració público-privada, han avançat amb 16.000 milions d’euros executats d’un pressupost total de 43.600 milions. Destaquen el PERTE del vehicle elèctric connectat (4.000 milions executats) i el PERTE d’energies renovables (4.500 milions executats).

Un informe del Banc d’Espanya mostra que el 45% de les empreses amb projectes finançats per l’NGEU no haurien realitzat les inversions sense el programa, i el 31% només n’haurien realitzat una part, la qual cosa suggereix una addicionalitat relativament elevada.3 Per components, les inversions relacionades amb la transició energètica són les que mostren menys addicionalitat: el 39% de les empreses les haurien realitzat igualment sense els NGEU, percentatge que cau al voltant del 20% de les empreses quan es fa referència a les inversions digitals i d’R+D+I.

Entre les reformes destacades, la reforma laboral ha contribuït a reduir la temporalitat de l’economia del 27% del 2021 al 12% actual i ha potenciat els ERTO com a mecanisme d’ajust (mecanisme XARXA). La reforma de la formació professional ha generalitzat la formació dual, ha potenciat les pràctiques en empreses i ha ampliat el catàleg d’estudis i de finançament per a noves places.

Ja s’han activat les línies de préstecs ICO destinades a finançar el creixement del teixit empresarial i de projectes que contribueixin a dinamitzar la transició verda i digital, com l’ICO verd (dotació de 22.000 milions) i l’ICO emprenedors (8.150 milions). Així mateix, l’ICO també s’encarrega del desplegament dels préstecs per a la construcció d’habitatge en règim de lloguer social i assequible. La banca ha de jugar un paper clau com a intermediador d’una bona part d’aquests fons.

En analitzar el Pla NGEU per components, s’observa que s’han executat més del 65% dels fons en infraestructures de mobilitat sostenible de llarga distància, en mobilitat urbana, en modernització de les Administracions públiques, en connectivitat digital i ciència, en tecnologia i en innovació. No obstant això, falta per executar la major part del pressupost en rehabilitació d’habitatges, en política industrial, en renovables, en recursos hídrics i en hidrogen verd.4 De cara al 2025, preveiem que s’executin prop de 20.000 milions d’euros en subvencions i que es comencin a desplegar les inversions de l’addenda finançades amb préstecs, com la Línia ICO Verd. Serà crucial desplegar els PERTE que encara es troben en les fases inicials, com el dels xips (12.250 milions), el del cicle de l’aigua (3.055 milions) i el de la descarbonització (3.170 milions). També s’impulsarà el RepowerEU, amb prop de 7.000 milions d’euros de finançament per a energia, dels quals 4.200 milions són per al PERTE de renovables.

A Espanya, el Pla de Recuperació es va centrar, en els tres primers anys, en les reformes, per enfocar-se després, el 2024-2026, en les fites vinculades a les inversions. Les fites pendents més importants inclouen: implantar zones de baixes emissions municipals, incrementar l’ús de tecnologies digitals a 171.000 pimes, modernitzar la irrigació de 160.000 hectàrees, renovar 285.000 habitatges amb un estalvi energètic mínim del 30%, construir 20.000 habitatges socials, desplegar 238.000 vehicles elèctrics i punts de recàrrega, cobrir el 75% de la població amb 5G, restaurar 145 quilòmetres de zones costaneres degradades i captar talent estranger. Altres inversions importants que s’haurien de tenir en compte de cara al futur, si hi hagués marge per redirigir els fons, inclouen la renovació d’in­­fraestructures hídriques per mitigar els riscos climàtics després de la DANA, l’augment de l’oferta d’habitatge i la inversió en intel·ligència artificial en coordinació amb Europa (l’actual pla espanyol només dedica 538 milions a la IA).

Mesurar l’impacte macroeconòmic dels fons NGEU és complex, ja que requereix fer suposicions sobre el multiplicador fiscal de les inversions anuals i considerar si aquestes inversions podrien haver estat realitzades igualment pel sector privat. En aquesta anàlisi, ens centrem en estimar l’impacte macroeconòmic de les inversions finançades amb els fons NGEU (subvencions i préstecs) i excloem l’impacte a mitjà termini de les reformes estructurals, a causa de l’alta incertesa i complexitat de la seva estimació.

S’estima que l’impacte acumulat d’aquestes inversions sobre l’activitat econòmica sota supòsits raonables5 serà del 2,3% del PIB el 2025 i del 2,9% el 2026, la qual cosa contribuirà al creixement econòmic en més de 0,5 p. p. en els dos anys, superior a l’aportació mitjana de 0,4 p. p. del 2021-2024. Per al període 2024-2026, s’espera un impacte econòmic superior al 2%, similar a l’1,7% estimat pel BCE, sempre que els fons es canalitzin de forma adequada cap a projectes productius.

Una dimensió interessant i poc explorada és l’execució dels fons per comunitats autònomes, la qual cosa afecta la convergència regional. Entre les comunitats amb una major despesa per capita executada el 2021-2024, destaquen l’Aragó, amb importants inversions en renovables i a la futura gigafactoria d’Stellantis i CATL a Figueruelas; Castella i Lleó, amb inversions en agroalimentari, digitalització i pimes; Extremadura, amb inversions en infraestructures ferroviàries i per a la construcció d’una gigafactoria de liti a Navalmoral per part d’Envision-AESC, i el País Basc i Navarra, amb inversions en mobilitat sostenible i en renovables.

En definitiva, els fons europeus estan sent un motor important de l’economia espanyola, i s’acosta el moment de la veritat per acabar d’executar-los plenament. Per fer-ho caldrà posar-se el mono de treball i agilitzar la càrrega burocràtica. No podem oblidar que queda camí per recórrer i que el temps apressa: Espanya ha complert 131 fites de les 328 recollides al pla inicial i falta per complir el 85% dels objectius vinculats a les inversions.6