Fons Next Generation EU: com ha anat el tercer any de fons europeus?

Atesos els fons sol·licitats pels Estats membres, a mesura que compleixen amb les fites associades al NGEU, a la Comissió Europea (la major part dels quals ja han estan desemborsats) en relació amb el total de fons NGEU del Mecanisme de Recuperació i Resiliència1 assignats a cada país, inclòs l’import dels préstecs, Espanya2 ha sol·licitat fins ara un percentatge (el 30%) inferior al d’economies com França (el 76%) o Itàlia (el 58%). Dos factors que poden explicar-ho són que Espanya, a diferència d’Itàlia, encara no ha sol·licitat cap tram de préstecs3 i que l’últim desemborsament de la Comissió a Espanya data del febrer del 2023 (en l’actualitat, estan examinant la sol·licitud d’Espanya per accedir al quart pagament, de 10.000 milions). Així i tot, si es comparen les quantitats, Espanya és el segon país que ha rebut més fons fins a la data.

No obstant això, a l’hora de valorar l’execució dels fons, aquesta estimació és massa àmplia, ja que inclou projectes per als quals els fons estan (o estaran imminentment) a disposició del sector públic, però per als quals encara no s’han concretat els beneficiaris de les ajudes associades.

Si, en lloc dels fons activats, ens cenyim als fons adjudicats, tindrem una idea una mica més precisa sobre el ritme al qual les inversions van arribant a l’economia real. Amb aquest criteri, s’obté que, pel que fa al pressupost del 2023, l’Administració General de l’Estat va adjudicar fons per valor de 23.500 milions d’euros i que, entre el 2021 i el 2023, s’han adjudicat un total de 66.000 milions, la qual cosa representa el 95% dels 69.500 milions de la primera fase del Pla. Malgrat que, dins els 66.000 milions, hi ha al voltant de 20.000 milions d’euros de convocatò­­ries de subvencions i de licitacions resoltes en favor d’em­­preses privades i d’autònoms,4 cal tenir en compte que una part substancial (més de 30.000 milions) no van ser fons adjudicats a destinataris finals, sinó que es van dirigir a les comunitats autònomes (CA),5 a les corporacions locals i als ens i empreses públiques, perquè, al seu torn, llancessin la corresponent licitació o convocatòria definitiva per al destinatari final.

Per aquest motiu, baixant una capa més i fixant-nos en la quantitat de fons que han arribat al teixit productiu, la xifra serà menor als fons adjudicats, ja que hi ha ens que encara no han designat beneficiaris i hi ha beneficiaris que han de presentar documentació abans que s’executi el pagament. Si ens centrem en els desemborsaments de l’Estat als destinataris finals (és a dir, pagaments al sector privat i pagaments d’ajudes directes a altres entitats pú­­bliques, un cop excloses les transferències a altres entitats públiques en les quals aquestes entitats han de publicar una convocatòria amb posterioritat per adjudicar els fons) en relació amb el que es va pressupostar el 2023, s’obté que l’Estat va desemborsar 8.800 milions fins al novembre.6 Malgrat que aquesta quantitat sembla baixa, si tenim en compte que les despeses solen tenir una embranzida final important al final de l’any, que també es van realitzar pagaments de fons adjudicats, però no pagats en exercicis anteriors, i que les CA també van canalitzar fons al teixit productiu per gairebé 2.000 milions el 2023, estimem que l’execució total7 el 2023 va ser d’una mica més de 16.000 milions d’euros, en relació amb els 24.000 milions en el conjunt del 2021-2022. D’aquesta manera, el nivell d’execució en aquesta primera fase del Pla ha estat de més de 40.000 milions, el 59% sobre els 69.500 milions disponibles (aquesta xifra era del 34,5% al final del 2022). Així, s’aprecia que l’execució va agafant de forma gradual més velocitat després d’un enlairament inicial una mica vacil·lant.

Al tercer gràfic, podem distingir les principals convocatòries de fons NGEU resoltes per l’Estat entre el 2021 i el 2023. Destaquen els projectes en infraestructures ferroviàries, el programa de finançament per a pimes i autònoms a través de garanties, el programa Kit Digital per finançar la digitalització d’autònoms i de pimes, i els programes en mobilitat sostenible i transformació urbana, així com d’energia, amb una aposta clara per la sostenibilitat (rehabilitació energètica d’edificis).

Pel que fa als PERTE, el 2023 va ser un any d’avanços d’aquests projectes tractors amb un elevat potencial transformador. Les convocatòries resoltes des de l’arrencada dels PERTE el 20228 acumulen gairebé 12.000 milions d’euros (dels quals 7.000 milions corresponen al 2023), sobre un total a mobilitzar, inclosos els fons corresponents de l’Addenda, d’una mica més de 41.000 milions.

S’observa una heterogeneïtat elevada tant en termes de dotació pressupostària com d’execució entre els diferents PERTE. Així, entre els més ben dotats, destaquen en positiu el PERTE del vehicle elèctric connectat (3.670 milions executats) i el d’energies renovables (3.350 milions), i, en canvi, el del xip i el del cicle de l’aigua encara estan en els estadis inicials.

Pel que fa a les reformes requerides per rebre els desemborsaments, el 2023, es va complir en la seva gran majoria el calendari de reformes pactat per Brussel·les. En concret, es van aprovar la segona part de la reforma de les pen­­sions,9 la Llei d’Habitatge, la Llei d’Ocupació i la Llei d’Universitats. Les tres primeres estaven calendaritzades per al 2S 2022, però es van aprovar en la primera meitat del 2023 i ara estan sent examinades per la Comissió de cara a aprovar el desemborsament de 10.000 milions d’euros sol·licitat per Espanya corresponent al quart pagament de l’NGEU. L’única cosa que queda pendent és la reforma del subsidi d’atur, que va ser rebutjat pel Congrés al gener. De cara al 2024, s’esperen dos desemborsaments addicionals: un de 7.200 milions (6.400 en transferències i 800 en préstecs), corresponents a les fites calendaritzades per al
1S 2023, que inclouen l’entrada en vigor d’una reforma tributària encara pendent, i un altre de 18.400 milions (3.600 en transferències i 14.800 en préstecs), corresponent a les fites de la segona meitat del 2023. Amb l’agenda de reformes avançada, guanyaran pes les fites quantitatives relacionades amb l’execució de les inversions, tot i que algunes, com el nombre d’habitatges a rehabilitar o el nombre de punts de recàrrega a instal·lar, s’examinaran més tard del que es preveia inicialment (en el 4T 2024 i el 2025, respectivament; primer era un any abans).

Si s’executa el 2024 tot el que va quedar pendent del pressupost del 2023, la xifra total d’execució al llarg de l’any podria quedar al voltant dels 20.000 milions, de manera que, enguany, la contribució de l’NGEU al creixement del PIB no seria menyspreable i podria arribar a 0,4 p. p. En definitiva, aquests fons continuaran sent un dels puntals del creixement. Més enllà del curt termini, cal anar per feina, perquè la Comissió ha reiterat que la data límit per al compliment de totes les fites serà el 31 d’agost del 2026, de manera que serà essencial dur a terme una bona canalització dels préstecs de l’Addenda i de la selecció dels projectes associats per aprofitar al màxim aquests fons i perquè puguin tenir un impacte estructural que contribueixi a un creixement durador i sostenible de la nostra economia.