Fugida de capitals de la Xina, un risc que cal tenir en compte
Després d'anys d'entrades de capitals, la Xina va patir un greu episodi de sortides entre el 2014 i el 2015 (vegeu el gràfic). La incertesa que envolta la possible continuïtat de les sortides de capitals s'ha sumat a la preocupació creixent sobre l'estat real de l'economia asiàtica. Un estudi detallat d'aquest episodi, en què s'investiguin els canals a través dels quals es van vehicular les sortides, és imprescindible per valorar la situació. Amb aquesta finalitat, analitzem la balança financera xinesa, que recull els fluxos de capitals des de i cap a la Xina i els classifica en funció del tipus d'inversió (cartera, directa o un altre tipus).
Les sortides de capitals van ser protagonitzades per inversors internacionals i, sobretot, per residents xinesos i totes tenen un denominador comú: el temor d'una major depreciació del renminbi (RMB). Els moviments dels inversors internacionals es van concentrar en la disminució dels dipòsits offshore en RMB. Aquests dipòsits s'utilitzen per a les liquidacions comercials amb la Xina i per motius d'inversió. I la forta correcció de l'epígraf «altres inversions» en els fluxos de no residents cap a la Xina és deguda, en part, a aquest fenomen (vegeu la taula).1
L'augment de les sortides de capitals per les decisions dels propis residents xinesos també va ser notable. Són tres els canals a través dels quals es van vehicular. Primer, nombroses empreses xineses van amortitzar deute en moneda estrangera. Això també queda recollit a l'epígraf «altres inversions» dels fluxos de no residents: una bona part d'aquest deute havia estat contreta amb bancs locals, que havien adquirit obligacions amb bancs estrangers. Així, l'increment del repagament de les empreses va comportar una disminució dels crèdits contrets amb els bancs no residents (desinversió).2
El segon canal a través del qual es van vehicular les sortides de capitals de residents és l'anomenada «sobrefacturació de les importacions», un recurs que utilitzen les empreses xineses per eludir els controls de capitals. Això queda recollit en el significatiu augment de l'epígraf «errors i omissions», que sol aglutinar transaccions de capital no reportades de manera oficial. L'enorme discrepància entre les dades aportades per l'Agència de Duanes xinesa en matèria d'importacions i les transaccions bancàries amb motius comercials, de 700.000 milions de dòlars el 2015, va fer saltar l'alarma.
Finalment, l'increment de les sortides per part dels residents xinesos s'observa, també, en el fort repunt de la inversió de les empreses xineses en actius estrangers (IED), propiciat, en part, pels dubtes que tenen sobre la capacitat de creixement de la seva economia.
Un cop examinades la naturalesa de les sortides i les seves motivacions, la fugida de capitals de la Xina és un risc que cal tenir en compte. Cal esperar que, si la Xina aconsegueix un aterratge suau i les pujades de la Fed són molt graduals, les sortides de capitals vagin a menys. No obstant això, que una part molt important de les sortides estigui protagonitzada per les pròpies empreses xineses no és precisament un símptoma de confiança en la capacitat de creixement de la seva economia.
1. Malgrat que aquests dipòsits no es troben a la Xina continental, els bancs estrangers amb dipòsits offshore en RMB solen tenir un banc corresponsal a la Xina continental on també efectuen dipòsits en divisa xinesa, de manera que una disminució dels dipòsits offshore dels inversors internacionals implica un descens dels dipòsits onshore dels bancs no residents.
2. Segons el BIS (Quarterly Review, març del 2016), aquests fluxos van representar un total de 163.000 milions de dòlars fins al 3T 2015.
