Del bitllet a bizum: l’empenta intergeneracional de la pandèmia als mitjans de pagament digitals

Aviat podrem tornar a sortir a sopar a un restaurant amb els amics, com abans. Després de gaudir del retrobament, del menjar i de la companyia, arribarà el moment de pagar el compte. Sense pensar-ho massa, el més probable és que el dividim i que cadascú pagui la seva part amb la targeta o amb el mòbil o que una persona es faci càrrec del total i que la resta li faci un bizum immediatament després. Aquesta situació, que ara ens sembla tan natural, no ho era uns pocs anys enrere, quan el més probable és que cadascú hauria pagat la seva part en efectiu. L’ús del telèfon intel·ligent per pagar el compte d’un restaurant o per repartir-lo entre els amics és el resultat de l’expansió dels avanços tecnològics, que, entre moltes altres transformacions, facilita el mitjà de pagament digital en lloc de l’efectiu.1 En els 20 últims anys, l’ús dels mitjans de pagament digitals ha augmentat de forma ininterrompuda a Espanya. Les compres amb targeta a Espanya han passat de prop de 1.000 milions d’operacions al començament dels anys 2000 a més de 4.500 milions el 2019.2 Durant aquest mateix període de temps, la retirada de diners en efectiu s’ha mantingut estable al voltant dels 900 milions d’operacions a l’any. Però totes les generacions se sumen a aquesta transició a la mateixa velocitat? En aquest article analitzarem com els joves, els adults i els sèniors3 estan passant del pagament en efectiu al pagament digital, a partir de les dades de pagaments amb targeta, de les retirades d’efectiu i de l’ús de bizum de 13,4 milions de clients de CaixaBank, completament anonimitzats. En particular, ens centrarem en com la pandèmia que patim pot ser un revulsiu que relegui a un segon pla els diners en efectiu en el món postCOVID i en si aquest revulsiu arribarà a totes les generacions.

Segons les nostres dades, el 2019 (un món prepandèmia), els sèniors van retirar el mateix volum de diners en efectiu que el que van destinar a comprar amb targeta, mentre que la despesa amb targeta dels adults i dels joves ja se situava el 30% i el 40%, respectivament, per damunt de l’efectiu que van retirar. Aquest major ús de l’efectiu dels més grans en relació amb les generacions més joves s’ha observat en nombrosos països i és degut, en bona part, a una persistència d’hàbits.4 No obstant això, totes les generacions estan reduint l’ús de l’efectiu i augmentant les compres amb targeta, tendència que la pandèmia va accelerar de manera significativa (vegeu el primer gràfic).5

Un dels mitjans de pagament electrònic que ha vist augmentar de forma exponencial el seu ús a Espanya ha estat bizum. Bizum és una solució de pagament per mòbil de la banca espanyola que permet enviar i rebre diners només amb el número de telèfon mòbil de l’altra persona. El seu ús ja estava creixent ràpidament abans, però la pandèmia el va accelerar, en particular entre els joves i els adults (vegeu el tercer gràfic). Al desembre del 2020, els joves ja usaven bizum per a l’11,6% de les despeses (concepte que inclou les compres pagades amb targeta, les retirades d’efectiu en caixers i els pagaments realitzats amb bizum), 7,5 p. p. més que al desembre del 2019. Per la seva banda, els adults n’havien augmentat l’ús fins al 4,5% del total de les despeses (un any abans era de l’1,0%). Els sèniors també es van sumar a la tendència, però van més endarrerits: al desembre del 2020, van realitzar l’1,4% del total de les despeses a través de l’aplicació (xifra que cal comparar amb el 0,2% d’un any abans).

En definitiva, els resultats de la nostra anàlisi mostren que to­­tes les generacions utilitzen més mitjans de pagament digitals i amb més freqüència, tot i que ho fan a un ritme diferent. Els jo­­ves tenen el mòbil llest a la butxaca com un mitjà de pagament habitual, mentre que els adults treuen la targeta de la cartera. Fins i tot els sèniors també augmenten l’ús de pagaments digitals, tot i que l’acceleració en l’adopció no ha estat tan marcada com en els altres grups d’edat. Aquests resultats, en conjunt, són encoratjadors en un context en què els bancs centrals –entre ells el BCE– estan analitzant els pros i els contres de les monedes digitals i el seu disseny òptim.6 La creació d’una moneda digital comporta múltiples reptes, com qüestions de privacitat o un potencial impacte sobre l’estabilitat financera en funció de com es dissenyi. L’evidència mostrada en aquest article també subratlla la importància de concebre la moneda digital com una opció que pot servir per complementar l’efectiu i altres instruments de pagament, però no per reemplaçar-los.