Acord de productors de petroli: el retorn del càrtel

L’OPEP ha tornat. Després de vuit anys sense reduir les quotes de producció, el 30 de novembre, va anunciar una retallada d’1,2 milions de barrils diaris, equivalent al 4% de la seva producció, que s’haurà situat, a partir de l’1 de gener del 2017 i sempre que es compleixi l’acord, en 32,5 milions de barrils diaris. Pocs dies després, un grup significatiu de països no pertanyents al càrtel petrolier, entre els quals destaca Rússia, es van comprometre a una reducció de 600.000 barrils al dia. Les decisions van ser rebudes pel mercat amb notables augments de les cotitzacions, malgrat que, després, una part del repunt es va desfer. Al final de desembre, el preu era el 17% superior al d’abans de l’ajust de l’oferta.

Malgrat que l’experiència fa pensar que, de mitjana, les retallades efectives que comporten els acords de l’OPEP solen ser el 20% inferiors als pactes, en aquesta ocasió, la situació pot ser diferent. D’entrada, l’Aràbia Saudita assumeix una part substancial de la retallada (de l’ordre del 40%) i ho fa motivada per factors interns (fonamentalment, per l’erosió dels ingressos fiscals sobre els quals pivota el funcionament econòmic del país). Es tracta d’un gir copernicà de l’anterior estratègia saudita de mantenir una oferta abundant per eliminar els competidors menys rendibles (shale, però també altres productors convencionals). El segon factor que millora la probabilitat de compliment és l’establiment d’un comitè de seguiment, format per tres membres de l’OPEP i per dos països productors no-OPEP, que controlaran la implementació de les retallades. Així mateix, s’utilitzaran fonts considerades més objectives per monitoritzar l’evolució de la producció. Es tracta d’un exercici de transparència i de control sense precedents en la història del càrtel.

Assumint, per tant, que l’acord és raonablement creïble, el segon element que ha d’ajudar a valorar-lo és analitzar què representa en termes d’oferta global futura. Tot i que pugui semblar paradoxal, la reducció de l’oferta no impedirà que l’oferta mundial es mantingui, el 2017, a prop dels màxims històrics. Si es prenen com a base les previsions de l’Agència Nord-americana de l’Energia, la producció mundial de petroli el 2017 serà, com a màxim, uns 700.000 barrils diaris menor després de l’acord (sobre una producció global de 97,42 milions de barrils), ja que la congelació acordada serà compensada, en part, per l’avanç de països fora de l’acord, entre els quals els EUA, on la producció augmentarà un notable 6% el 2017.

Aquesta millora de la producció nord-americana apunta directament al shale, una tecnologia productiva en ple ascens i que afegeix incertesa a l’escenari de l’oferta esperada. En aquest sentit, l’Agència no és gaire precisa, però esmenta com un factor clau un aspecte que és compartit per la majoria d’analistes: si el petroli se situa per damunt dels 50 dòlars per barril, es reactivarà l’oferta d’aquests productors.

En aquest context, tot i que es considera que molts pous de shale no són rendibles amb preus per sota dels 65-70 dòlars, les anàlisis més recents constaten que molts dels nous pous ja ho són a la zona dels 60 dòlars o, fins i tot, per sota, ja que el shale és objecte d’un procés ferm d’innovació, al qual s’afegeix un abaratiment d’inputs bàsics, com el ciment i l’acer. Aquestes estimacions són coherents amb el fet que la producció dels pous existents ha repuntat de forma sòlida en els últims sis mesos (vegeu el gràfic). A més a més, cal esmentar que la xifra de pous ja perforats però no plenament operatius es manté en valors elevats, la qual cosa suggereix una notable capacitat de resposta dels productors de shale davant les lleugeres millores en el nivell de preus del petroli.

En definitiva, l’ajust d’oferta de l’OPEP i dels altres productors, sense ser desmesurat, no és menor. Sense aquest primer pas, el 2017, l’escalada de l’oferta probablement hauria pressionat encara més el preu del petroli a la baixa. Però potser tingui l’efecte, indesitjable per a l’OPEP, d’estimular la plena resurrecció del shale. Així i tot, dóna suport als escenaris de millora gradual del preu del petroli el 2017, com els de CaixaBank Research, que apunten a un avanç de l’import del carburant cap a la zona dels 60 dòlars al final del 2017.