Portugal: dos anys de creixement a mercè de la pandèmia

Les onades successives de la pandèmia i les restriccions imposades han marcat l’any que ara acaba i han generat un creixement dinàmic del PIB, que estimem del 4,3%. En el 3T, l’economia va créixer més del que es preveia, impulsada pel consum privat i per les exportacions. No obstant això, la informació disponible per al 4T suggereix una moderació de l’activitat després de dos trimestres de fort creixement. D’una banda, les dades de trànsit aeri, de despesa amb targetes de pagament electrònic i de consum elèctric es mostren fortes en comparació amb els mateixos períodes del 2019 i del 2020, mentre que els indicadors de confiança registren un empitjorament. Aquesta reculada reflecteix la incertesa associada a la situació política interna (eleccions anticipades el 30 de gener del 2022) i una major cautela davant la crisi energètica i els colls d’ampolla. Al seu torn, l’evolució recent de la pandèmia i l’aparició d’una nova variant més agressiva poden llastar els nivells de confiança en els propers mesos, malgrat la baixa pressió hospitalària. En aquest context, el Govern ha decretat l’estat d’alarma a partir de l’1 de desembre, acompanyat d’algunes mesures per a una millor detecció, les quals, però, no restringeixen de forma significativa l’activitat econòmica. Les limitacions enumerades, possiblement més acusades en els primers mesos de l’any, continuaran condicionant l’any 2022. Així i tot, l’any vinent registrarà un creixement significatiu –projectem un avanç del PIB del 4,9%–, la qual cosa permetria la recuperació dels nivells anteriors a la pandèmia. La recuperació del turisme, la recepció dels fons europeus i l’estalvi acumulat seran els motors del creixement i haurien de compensar els factors desfavorables esmentats. L’escenari continua estant subjecte a una certa incertesa, intensificada pels temors recents relacionats amb la pandèmia. Però el resultat també podria ser favorable si els colls d’ampolla en el subministrament s’esvaeixen més ràpidament i/o la situació de la pandèmia millora.

El confinament implantat al començament del 2021 i l’aixecament molt gradual de les restriccions no han impedit que el mercat laboral hagi superat aquesta crisi de manera sorprenent. L’ocupació no solament ha recuperat els nivells previs a la crisi, sinó que s’ha mantingut en els màxims de la sèrie històrica, que va començar el 1995. No obstant això, la recuperació ha estat desigual per sectors, i destaca l’ocupació per sota dels nivells prepandèmics en les activitats d’allotjament, restauració i construcció. Aquest comportament no solament és degut a la falta de recuperació dels nivells d’activitat previs a la pandèmia, com en el cas de l’allotjament i de la restauració, sinó també a l’escassetat de mà d’obra. De fet, les ofertes de feina sense cobrir han assolit valors màxims des del 2017, la qual cosa pot ser un reflex no solament de la reconversió professional, sinó també de la reducció del nombre d’immigrants, que solen trobar feina en aquests sectors més intensius en mà d’obra, com l’hoteleria. Al mateix temps, la taxa d’atur ha caigut a nivells pròxims al 6%, ha assolit els nivells més baixos des del 2002 i ha superat les nostres expectatives. Per aquest motiu, hem revisat a la baixa les nostres previsions de la taxa d’atur per al 2021 (el 6,6%) i per al 2022 (el 6,5%).

Malgrat que encara no es coneixen les dades de l’INE sobre el preu de l’habitatge en el 3T, les dades disponibles mostren un avanç inequívoc del mercat, la qual cosa situa la previsió de CaixaBank Research sobre la variació del preu de l’habitatge el 2021 per damunt del 6%. L’índex de preus residencials de Confidencial Imobiliário va augmentar el 10,7% interanual a l’octubre. Aquest impuls de final d’any pot estar relacionat amb el programa de visats d’or, ja que, el 2022, deixarà de cobrir la compra d’immobles amb finalitats residencials a Lisboa i a Porto. Les xifres de valoració bancària dels préstecs hipotecaris corroboren aquesta tendència, amb un augment del 10,6% interanual a l’octubre.

En els 12 últims mesos fins al setembre, el dèficit per compte corrent es va situar en 1.905 milions d’euros (el 0,9% del PIB), la qual cosa representa una millora d’1 dècima en relació amb el final del 2020. Un factor important per a aquesta evolució ha estat l’augment de les transferències dels fons europeus, amb un impacte de +0,4 p. p., la qual cosa compensa el deteriorament de 0,3 p. p. en la balança de béns i serveis, el comportament dels quals va ser degut a l’empitjorament del dèficit energètic (en 4 dècimes, fins al 2% del PIB), a causa de l’augment dels preus del petroli, i només parcialment compensat per una lleugera millora del saldo turístic. De fet, en els tres mesos més forts (el juliol, l’agost i el setembre), el nombre de turistes que van visitar Portugal es va duplicar en relació amb el 2020, amb un augment del 53% dels ingressos per turisme durant el període.

El confinament de l’inici de l’any va comportar un reforç de les mesures de suport a les famílies i a les empreses i un augment dels costos sanitaris (més de 5.100 milions d’euros fins a l’octubre), que han estat un matalàs important contra els efectes nocius de la pandèmia sobre l’economia. No obstant això, no deixa de ser preocupant el creixement de la despesa primària corrent, més difícil d’ajustar en el futur; a l’octubre, haurà assolit el 37,8% del PIB i s’haurà acostat als nivells observats en la crisi del deute sobirà (el 41,9% el 2013). Així i tot, no preveiem grans pressions sobre els comptes públics l’any vinent, ni tan sols en un context d’eleccions anticipades i de pressupostos de dotzenes parts durant, probablement, la primera meitat de l’any. Malgrat que la despesa es limiti a les previsions marcades pels PGE del 2021 (5.800 milions d’euros menys en relació amb el projecte del 2022), hi ha un cert marge per executar les despeses necessàries en un escenari advers de noves variants de COVID-19.

Una de les mesures amb més impacte sobre les llars i sobre les empreses va ser l’aplicació de moratòries creditícies, que van permetre ajornar el pagament del principal i dels interessos i van incrementar la liquiditat d’aquests agents durant els períodes més crítics de la pandèmia. De fet, els préstecs en moratòria van assolir, al setembre del 2020, el 17,1% i el 34,1% dels préstecs de les llars i de les empreses, respectivament, i es van reduir al 0,3% i al 3,6% a l’octubre, ja després del final de la moratòria. La cartera de préstecs del sector privat no financer augmenta de forma considerable (el +4,2% interanual a l’octubre). Així mateix, l’entorn de tipus d’interès baixos, la solidesa del mercat laboral i l’elevat estalvi han contribuït al fort dinamisme dels nous préstecs hipotecaris (fins al setembre, van augmentar el 40,7% interanual). Malgrat el final de les moratòries, no s’aprecia un deteriorament substancial de les ràtios de morositat. Els índexs de morositat continuen en nivells mínims i els préstecs en fase 3, és a dir, amb signes de deteriorament, representaven, al setembre, entre el 7% i el 13% dels préstecs sota moratòria en alguns bancs.