L’economia portuguesa es contreu en el 3T
En tractar-se d’una dada avançada, els detalls per components encara no són coneguts, però l’INE apunta com a principal factor l’afebliment de l’activitat dels socis comercials, la qual cosa hauria llastat les exportacions, tant de béns com de serveis, inclòs el turisme. Però també hi deu haver incidit la paralització de la producció i de les exportacions a la fàbrica d’Auto-Europa durant dues setmanes del trimestre. Per al 4T, la informació disponible encara és molt limitada: pel costat positiu, destaca l’indicador diari d’activitat del Banc de Portugal, que va registrar un creixement interanual mitjà a l’octubre del 3,9%, en relació amb el 2,7% del 3T. En canvi, els indicadors de sentiment de l’octubre mostren un deteriorament de la confiança dels agents econòmics. Les dades conegudes fins al moment suggereixen una moderació en el ritme d’expansió de l’activitat i plantegen importants riscos per al nostre escenari (creixement del PIB del 2,4% el 2023 i de l’1,8% el 2024).
Segons l’estimació de l’INE, l’IPC general va sorprendre amb una forta caiguda a l’octubre, en situar-se en el 2,1%, 1,5 p. p. per sota de la dada del setembre i el primer registre per sota del 3% des del desembre del 2021. La taxa subjacent també va seguir la tendència de moderació fins al 3,5% (el 4,1% al setembre). En tot cas, aquesta bona dada va ser impulsada pels efectes base, principalment en l’índex energètic, de manera que no descartem un repunt de la inflació al final de l’any. Per la seva banda, l’efecte de la política monetària comença a pesar més sobre la demanda, i és previsible una desacceleració del preu dels serveis després de la temporada d’estiu.
Atesa la solidesa de l’índex de preus de l’habitatge en el 2T 2023, hem revisat a l’alça la nostra previsió per al conjunt del 2023 i esperem una pujada mitjana del 7,1% el 2023, en relació amb el 4,0% previst amb anterioritat. Malgrat la caiguda del nombre de transaccions (el –22,9% en relació amb el mateix trimestre del 2022), el mercat continua tenint el suport dels baixos nivells d’atur, d’una forta demanda dels no residents i de mesures pressupostàries que tenen com a objectiu donar cabuda als augments del crèdit. En qualsevol cas, l’efecte d’un ajust monetari prolongat i de les mesures governamentals encaminades a augmentar l’oferta d’habitatge hauria de contribuir a estabilitzar els preus a mitjà termini.
El balanç consolidat de les Administracions públiques fins al setembre anota un superàvit del 3,7% del PIB, una millora de 8 dècimes en relació amb el mateix període de l’any passat. Ha contribuït a aquesta evolució el notable augment dels ingressos corrents (el 8,5% vs. el 6,8% de les despeses), que reflecteix la solidesa del mercat laboral i el bon to del consum. La bona evolució dels comptes públics ens empeny a revisar les previsions de saldo pressupostari el 2023 fins a un superàvit del 0,7% del PIB, la qual cosa permetrà reduir la ràtio de deute públic fins al 103% del PIB.
