Espanya: un primer trimestre sinuós

No obstant això, en els últims trimestres, la «corba d’aprenentatge» de com gestionar una pandèmia i de com conviure amb ella s’ha traduït en una major resiliència de l’activitat econòmica. A més a més, malgrat que les restriccions van continuar condicionant l’eco­­nomia en el conjunt del 1T 2021, al març, la incidència de contagis es va mantenir continguda, amb els nous casos confirmats estabilitzats al voltant dels 5.000 (mitjana de set dies), molt per sota de la mitjana de 36.000 assolida al gener. Així mateix, al març, també el percentatge de tests positius va baixar fins al 5% (després que arribés a gairebé el 20% al gener) i va millorar el ritme de vacunació, malgrat els problemes de subministrament de les dosis. La pandèmia continua sent el gran determinant de l’escenari, i, malgrat que les nostres previsions econòmiques contemplen la possibilitat de nous rebrots, de cara als propers mesos, s’espera que la immunització dels col·lectius de risc en el 2T reforci la millora de les dinàmiques epidemiològiques i permeti alleujar la pressió sobre el sistema sanitari, la qual cosa desencadenaria una reactivació més sostinguda de l’activitat econòmica.

Les dades més recents de l’INE mostren que el PIB es va quedar estancat en el 4T 2020 (el +0,0% intertrimestral), quan, inicialment, s’havia estimat un lleuger avanç del +0,4%. Així i tot, la nova estimació de l’INE assenyala que l’eco­­nomia va rebotar més en el 3T del que s’havia estimat inicialment (en concret, 0,7 p. p. més, fins al 17,1%), i tot això va situar la caiguda del PIB en el conjunt del 2020 en el 10,8% (en relació amb una estimació inicial de l’11,0%). Per al 1T, la majoria dels indicadors d’activitat disponibles marquen una lleugera reculada en relació amb el trimestre anterior. En concret, en la mitjana del trimestre, l’índex de sentiment empresarial PMI compost es va situar per sota dels 50 punts que delimiten la contracció de l’expansió, malgrat que l’activitat del sector manufacturer d’Es­­panya va registrar, al març, un nou increment, amb una millora fins als 56,9 punts. En aquest entorn, el Banc d’Espanya va revisar les previsions macroeconòmiques per a Espanya lleugerament a la baixa i preveu que, el 2021, el PIB se situï el 5,6% per sota del nivell del 2019, una visió raonablement coherent amb la contemplada a l’escenari de previsions de CaixaBank Research. D’altra banda, el dèficit públic del 2020 va ser de l’11,0% del PIB. Això representa un augment de 8,1 p. p. de PIB en relació amb el 2019, que s’explica per una caiguda dels ingressos públics del 5,0% i per un augment de la despesa pública del 10,1%, en termes interanuals, amb interessos. A més a més, se­­guint el criteri d’Eurostat, s’incorporen al dèficit 0,9 p. p. corresponents a la Sareb.

Després d’una caiguda de l’11% de l’indicador de consum de CaixaBank al febrer (després dels descensos del 5% i del 7% en el 3T i en el 4T, respectivament), al març, el descens es va moderar fins al 6%. Així i tot, en el conjunt del 1T, pesa la feblesa del gener i del febrer, i l’indicador mostra una certa reculada en relació amb el 4T 2020. D’altra banda, el consum de ciment es va recuperar al febrer, amb una caiguda de l’1,9% interanual (després d’una caiguda del 12,4% al gener), i les noves matriculacions van moderar el seu descens (–38,4% interanual al febrer, en relació amb el 51,5% del gener).

Malgrat que el mercat laboral va mostrar un comportament positiu en el 4T 2020, el nombre total de treballadors en ERTO evidencia una menor tracció en el primer trimestre de l’any, després d’un augment de 90.000 ERTO al febrer, concentrats, en particular, en els sectors de serveis més afectats per les restriccions a l’activitat. D’altra banda, l’afiliació mostra també una reculada, amb 30.000 afiliats menys al febrer que en el mes anterior (amb dades ajustades estacionalment), la qual cosa representa el primer descens intermensual des del maig del 2020. Finalment, el nombre d’aturats es va situar per damunt dels 4 milions, la qual cosa correspon a un augment del 23,5% en termes interanuals (el 21,8% al gener). Tot plegat evidencia que els programes d’ajust temporal de l’ocupació continuaran tenint un paper molt significatiu en els propers mesos per evitar un repunt important de l’atur, per garantir que la renda de les famílies quedi aïllada de les oscil·lacions econòmiques i per protegir el teixit empresarial en un entorn d’elevada incertesa.

L’IPC va registrar una variació interanual de l’1,3% al març, segons la dada avançada per l’INE. Aquesta xifra s’afegeix a uns últims mesos d’elevada volatilitat (el –0,5% al desembre, el 0,5% al gener i el 0% al febrer), explicats, en gran part, per les oscil·lacions en els preus de l’electricitat. Tot fa pensar que, al març, l’evolució de l’IPC també es va veure impulsada pels preus de l’energia, ja que la inflació subjacent es va mantenir en el 0,3%. De cara als propers mesos, s’espera que diferents efectes de base relacionats amb la pandèmia (com els baixos preus del petroli de l’any passat) continuïn generant volatilitat en les dades d’inflació, que podria repuntar a cotes una mica més elevades en la segona meitat de l’any.

Al gener, tant les exportacions com les importacions van caure a taxes de dos dígits (el −11,4% i el −16,4% inter­­anuals, respectivament), afectades per la intensificació de les restriccions a l’activitat a Europa. El dèficit de la balança de béns es va situar en l’1% del PIB (acumulat de 12 mesos), la qual cosa representa una millora d’1,5 p. p. en relació amb el registre d’un any enrere. Una part substancial d’aquesta millora és deguda al menor dèficit energètic, resultat de l’enfonsament del preu del petroli i de la demanda interna en l’últim any, el qual, per tant, s’hauria d’anar desfent al llarg dels propers mesos. Però també va destacar el comportament dels béns no energètics, el saldo dels quals es va situar en un superàvit al voltant dels 4.000 milions d’euros per primera vegada des del 2015.