La competitivitat del sector turístic espanyol: fortaleses i febleses
Més enllà del nombre de visitants, el principal repte del sector turístic és continuar creixent de manera sostenible i equilibrada. Per aquest motiu, és important parar esment a altres àmbits de caràcter estructural que permetin fer un bon diagnòstic sobre les fortaleses del sector, per continuar potenciant-les, i sobre les febleses que cal abordar perquè el creixement sigui sostenible a llarg termini.
A nivell global, el turisme internacional ha crescut de forma molt significativa en els últims trimestres i està molt a la vora de recuperar els nivells prepandèmia: en el 1T 2024, es va situar només el 3% per sota dels nivells del 2019, segons el baròmetre de turisme de l’ONU.1 El sector turístic espanyol va ser dels primers a recuperar-se: entre les 10 principals destinacions del món, Espanya va ser el segon país, després de Turquia, que va superar el nombre de turistes internacionals d’abans de la pandèmia. D’aquesta manera, amb 85 milions de turistes, Espanya va batre la seva marca històrica i es va situar en la segona posició del rànquing internacional d’arribada de turistes el 2023, per darrere de França (100 milions) i per davant dels EUA (66,5 milions).2,3
Més enllà del nombre de visitants, el principal repte del sector turístic és continuar creixent de manera sostenible i equilibrada. Per aquest motiu, és important parar esment a altres àmbits de caràcter estructural que permetin fer un bon diagnòstic sobre les fortaleses del sector, per continuar potenciant-les, i sobre les febleses que cal abordar perquè el creixement sigui sostenible a llarg termini. Un bon punt de partida per a aquest diagnòstic el proporciona l’Índex de Desenvolupament de Viatges i Turisme (TTDI, per les sigles en anglès),4 un índex de referència que mesura el conjunt de factors i de polítiques que permeten el desenvolupament sostenible i resilient del sector turístic de forma comparada a 119 països. Segons el TTDI del 2024, el sector turístic espanyol ocupa una posició molt destacada en el rànquing mundial, amb la segona posició, per darrere dels EUA i per davant del Japó i de França, i ha pujat una posició en relació amb l’anterior edició del 2022.
- 1. Vegeu UN Tourism World Tourism Barometer | Global Tourism Statistics (unwto.org).
- 2. Vegeu l’article «El sector turístic espanyol continuarà creixent amb força el 2024-2025», a l’Informe Sectorial de Turisme del 2S 2024.
- 3. En termes de despesa turística internacional, Espanya també és el segon país en el rànquing mundial, per darrere dels EUA i per davant del Regne Unit.
- 4. El TTDI és un índex elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial. El 2024, es va publicar la segona edició d’aquest índex, que és una evolució de l’Índex de Competitivitat en Viatges i Turisme (TTCI), publicat des del 2007.
El TTDI s’estructura en cinc subíndexs, que, al seu torn, engloben diferents pilars (17 en total). Espanya destaca de forma positiva en els recursos culturals i naturals, en l’entorn facilitador (en especial en salut i higiene, en seguretat i protecció, en connectivitat TIC i en la força laboral), així com en la majoria de les infraestructures relacionades amb el sector turístic (destaquen la qualitat de les infraestructures aeroportuàries i la qualitat de la planta hotelera). D’altra banda, el subíndex de les condicions facilitadores del turisme i dels viatges es veu penalitzat pel pilar de la competitivitat preu, pilar en què Espanya ocupa la posició 94, similar a la que ocupen França (102), Itàlia (105) o Portugal (93), a causa de la presència de països molt competitius pel que fa als preus (per exemple, Turquia ocupa la posició 40 en aquesta dimensió).
Segons el TTDI, el principal aspecte en què el sector turístic espanyol presenta un major recorregut de millora és en l’àmbit de la sostenibilitat (Espanya ocupa la posició 42 en aquest subíndex). Entre els diferents aspectes de sostenibilitat contemplats (sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i de la demanda), l’àmbit de la demanda és el que presenta una puntuació més baixa. En concret, els aspectes que cal millorar serien l’encara elevada estacionalitat (millora en relació amb el 2019, però continua sent alta en comparativa internacional) i l’elevada concentració geogràfica del turisme en atraccions culturals i naturals.
