La indústria manufacturera espanyola s’obre pas entre el xoc energètic, l’augment dels tipus d’interès i l’alentiment de la demanda externa

Després del xoc energètic derivat de la guerra a Ucraïna, la indústria manufacturera espanyola va tenir un comportament feble, tot i que millor que el d’altres països del seu entorn. Això s’ha degut, bàsicament, al menor protagonisme dels sectors intensius en l’ús d’energia, a una menor dependència del gas rus i a la major capacitat de la nostra economia per diversificar les fonts de subministrament energètic.

El balanç de l’any 2023 presenta llums i ombres. En primer lloc, el valor afegit brut (VAB) en termes reals va continuar creixent, en concret el 3,3%, un valor una mica inferior al de l’any anterior (el 4,4%), però per damunt del conjunt de l’economia (el 2,5%),¹³ de manera que, al final del 2023, va superar en un 3,6% els nivells prepandèmia del 2019. Per la seva banda, els afiliats van créixer, de mitjana anual, l’1,5%, un ritme que es va situar per sota tant de l’any 2022 (el 2,3%) com del creixement dels afiliats del conjunt de l’economia (el 2,7%). El creixement del VAB per damunt de l’ocupació mostra les millores contínues de productivitat que ha registrat el sector manufacturer.

Pel costat menys positiu, després de l’extraordinari creixement de l’any anterior (en un context de forta pujada dels preus, que va assolir el 7,7% el 2022), la xifra de negocis es va reduir lleugerament el 2023 (el –1,6%), mentre que la producció (IPI) es va estancar. Finalment, les exportacions manufactureres, llastades per l’encariment de costos i per l’afebliment de la demanda externa, van anotar una caiguda en volum del 7,6%.¹⁴

En definitiva, el 2023 va ser un any complicat per al sector manufacturer. Tot i que els xocs que van llastar-ne l’evolució en els anys anteriors es van anar suavitzant (en el cas de la crisi energètica, més ràpid, fins i tot, del que esperàvem al començament de l’any), nous factors a la baixa, com l’afebliment dels principals socis comercials i l’augment dels tipus d’interès, van aparèixer en escena i van limitar el ritme de creixement del sector.

Les disrupcions en les cadenes globals de subministraments, que es van fer sentir durant la segona meitat del 2021 i, sobretot, durant el 2022, van afectar en especial la fabricació de paper, els productes metàl·lics, l’equipament elèctric i, en particular, la fabricació de productes informàtics i de vehicles de motor, danyats per l’escassetat de microxips i de semiconductors.

Al llarg del 2023, les tornes van canviar i el sector manufacturer va gaudir d’un entorn més favorable. Segons l’enquesta trimestral de sentiment empresarial elaborada per la Comissió Europea, en el 1T 2024, el 7,6% de les empreses manufactureres van assenyalar l’escassetat de materials o d’equipament com un factor limitant de la producció, una proporció sensiblement inferior a la registrada un any abans (el 19,0%) i, sobretot, al conjunt del 2022, quan va superar el 26,0%.

Més recentment, els atacs que els vaixells mercants estan patint des de mitjan desembre al mar Roig per part dels rebels hutis del Iemen forcen un desviament cap a rutes alternatives més llargues, amb el consegüent augment dels costos de transport. No obstant això, l’increment actual dels costos no és tan intens com ho va ser durant la pandèmia, de manera que l’impacte d’aquesta situació sobre la producció del sector manufacturer seria, ara com ara, molt contingut. La feblesa de la demanda global i la descongestió a la indústria logística abans dels atacs estan contribuint a aquesta situació.¹⁵

Tot i que és cert que la crisi energètica es va resoldre més ràpid del que s’esperava i que els preus de l’energia van recular de forma molt significativa després del fort repunt de l’any anterior, l’impacte de l’augment dels costos es va anar absorbint de forma progressiva al llarg del 2023, és a dir, les conseqüències del xoc energètic del 2022 encara van condicionar de manera significativa el sector manufacturer el 2023. Pel que fa a la feblesa que ha caracteritzat el sector manufacturer al llarg dels dos últims anys, el comportament no ha estat homogeni per branques d’activitat, en funció, bàsicament, del grau d’exposició a l’encariment dels preus internacionals del gas i del petroli: van ser les branques més intensives en l’ús d’aquests inputs les que van mostrar una major fragilitat¹⁶ (vegeu la sèrie següent de gràfics). Entre aquestes branques, es troben la indústria auxiliar de la construcció (que inclou la metal·lúrgia i la fabricació de productes minerals no metàl·lics i de productes metàl·lics), la paperera, la química, la fustera i la de fabricació de plàstics.¹⁷

La producció manufacturera de les branques més dependents de l’energia va caure el 3,9% el 2023, en relació amb el creixement del 5,6% registrat per la resta de branques. D’aquesta manera, els nivells del desembre del 2023 continuaven per sota dels del 2021 (el –5,3% vs. el +14,4% de la resta de branques). En termes d’ocupació, els afiliats a les branques més exposades al xoc van créixer l’1,2% interanual al desembre del 2023 i el 2,2% en relació amb el desembre del 2021, per sota de la resta de branques (el 2,0% i el 3,7%, respectivament).

Pel que fa a la xifra de negocis, el descens que van anotar el 2023 les branques intensives en energia (el –8,9%) contrasta amb l’increment de la resta (el +6,0%): en relació amb el 2021, els nivells són el 7,6% i el 33,0% superiors, respectivament. Finalment, el deteriorament de les exportacions el 2023 va ser generalitzat per branques manufactureres, però va ser més profund en les intensives en energia, amb una caiguda en volum del 9,0% (el –6,4% a la resta de branques). En conseqüència, les primeres acumulen una reculada del 14,8% en relació amb els nivells del 2021, en contrast amb la resta de branques, les exportacions de les quals se situen el 3,7% per damunt.

Malgrat que l’encariment dels costos de producció dels últims anys ha estat monopolitzat per l’energia, també s’han vist afectades altres primeres matèries i béns intermedis, amb el consegüent impacte sobre el sector manufacturer.¹⁸ Després del notable creixement del 2021 i del 2022, l’any passat els consums intermedis van registrar un lleuger descens (el –0,4%), arran de la reculada del valor de les importacions (el –1,4%), en un context de contenció dels preus internacionals de l’energia, contrarestat parcialment pel lleuger avanç de les compres interiors (el +0,1%).

La contenció dels consums intermedis el 2023 va permetre a la indústria manufacturera moderar l’estratègia de fortes pujades de preus de venda duta a terme els anys anteriors, amb la finalitat de compensar les pressions patides pel costat dels costos. Així, mentre que el 2022 els ingressos d’aquestes empreses van créixer el 17,4%, impulsats per les vendes en volum (el +4,1%) i, sobretot, pels majors preus de venda (el +12,7%), el 2023, el creixement dels ingressos va ser del 2,6%, amb els preus pujant el 2,8% i amb un volum de vendes gairebé estancat.

Gràcies a aquesta estratègia de preus, la indústria manufacturera ha aconseguit esmorteir l’increment de costos dels últims anys i, al mateix temps, sostenir el seu nivell de beneficis. En aquest sentit, els marges sobre vendes de la indústria, exclosos els sectors energètic i alimentari, van iniciar, al final del 2022, una senda ascendent fins a superar, en el 3T 2023, els nivells prepandèmics. Aquesta recuperació s’ha basat, fonamentalment, en la reducció dels preus de les primeres matèries i es concentra en les branques relacionades amb la producció de béns d’equipament i de transport. A la resta de branques, els beneficis s’han recuperat menys i es trobarien encara lleugerament per sota dels nivells anteriors a la pandèmia.¹⁹

Les despeses financeres de les empreses manufactureres han augmentat a mesura que l’increment dels tipus d’interès de mercat s’ha anat traslladant al cost dels préstecs. Així, segons la central de balanços trimestral del Banc d’Espanya, la càrrega financera en manufactures (indústria sense energia ni refinatge) va ser del 10,9% en els tres primers trimestres del 2023 (en relació amb el 5,9% del 2022 i amb el 7,9% del 2019). En tot cas, l’increment de la càrrega financera no ha estat més intens gràcies a la reducció de l’endeutament del sector manufacturer i a la millora del resultat empresarial.²⁰ Així mateix, el 2023, s’hauria produït l’impacte màxim de l’enduriment de les condicions financeres sobre els pagaments per interessos dels préstecs vius, perquè els tipus d’interès de mercat ja han baixat dels valors màxims que van assolir la tardor passada, i s’espera que segueixin una senda descendent al llarg del 2024. En tot cas, les expectatives apunten al fet que els tipus d’interès romandran en nivells sensiblement superiors als vigents el 2021, abans del cicle d’enduriment monetari.

Segons l’enquesta semestral sobre l’accés al finançament de les empreses del BCE (SAFE, per les sigles en anglès), dels quatre grans països de la zona de l’euro, Espanya és l’únic on es va reduir el percentatge d’empreses financerament vulnerables:²¹ cap a la meitat del 2023, es va situar en el 7,3%, un percentatge similar al de França i 2 punts inferior al d’Alemanya i al d’Itàlia. Per la seva banda, la bretxa de finançament,²² que havia augmentat de forma molt significativa el 2022, quan van començar a pujar els tipus d’interès, va continuar sent positiva, però es va reduir de manera considerable el 2023. En concret, el 4% de les empreses van comunicar una ampliació d’aquesta bretxa (en relació amb el 6% de l’enquesta anterior), que, en el cas de la indústria, es va reduir encara més, fins a l’1% des de l’11% anterior, al mateix temps que milloren les expectatives de disponibilitat de finançament.

L’economia espanyola va tancar un any 2023 amb un creixement més vigorós del que s’esperava, gràcies, fonamentalment, a una resolució de la crisi energètica més ràpida del que es preveia i a les bones xifres del sector exterior espanyol, molt vinculat als serveis, tant turístics com no turístics. Les expectatives de l’economia espanyola per al 2024 són encoratjadores. Malgrat que el context al començament de l’any continuarà marcat per la incertesa geopolítica i per uns tipus d’interès en nivells elevats, altres factors donaran suport al creixement, en especial la fortalesa de la despesa de les famílies, gràcies a la solidesa de la seva posició financera i a la progressiva recuperació del seu poder adquisitiu, i el desplegament dels fons NGEU. En conseqüència, tot fa pensar que l’economia tindrà una evolució de menys a més i que guanyarà tracció al llarg de l’exercici, fins a assolir, en el conjunt de l’any, un creixement de l’1,9%, molt per damunt del de la zona de l’euro.

En aquest context relativament favorable, esperem que la indústria manufacturera prolongui el seu dinamisme, tot i que a un ritme una mica esmorteït. Així, el VAB del sector creixerà al voltant de l’1,8% el 2024, taxa molt pròxima a la del conjunt de l’economia. Per branques d’activitat, segons l’Indicador Sectorial de CaixaBank, en els últims mesos destaca positivament la fabricació de material de transport, en contrast amb les indústries paperera, gràfica i tèxtil, que són les activitats que s’estan comportant pitjor.