L’economia espanyola davant el xoc Trump

L’any 2025 podria haver estat un any de normalització econòmica, un bon any. No obstant això, en poques setmanes, el nou inquilí de la Casa Blanca ha aconseguit fer tremolar l’economia mundial. L’anunci d’un augment significatiu i generalitzat dels aranzels, juntament amb una política econòmica erràtica i poc predictible, ha disparat el temor a una nova desacceleració de l’economia global. En aquest context, toca reavaluar la posició de l’economia espanyola i valorar-ne les fortaleses i les febleses en el nou escenari.

D’entrada, la situació és diferent de la crisi financera i del deute sobirà o de la pandèmia. En aquesta ocasió, l’economia espanyola afronta el xoc Trump des d’una posició de relativa fortalesa. D’una banda, l’activitat econòmica parteix d’una dinàmica positiva. Entre les economies desenvolupades, Espanya és de les que ha crescut més en els últims anys, i les dades del 1T mostren que el ritme d’avanç es manté en cotes similars a les de l’any passat. El 1T 2025 s’ha tancat amb una generació d’ocupació dinàmica, els principals indicadors d’activitat s’han mantingut en nivells gairebé iguals als de l’últim trimestre del 2024, i la confiança de les llars s’ha mantingut ferma. Segons els models de previsions de CaixaBank Research, el PIB ha crescut al voltant d’un 0,6% intertrimestral en els tres primers mesos de l’any.

De l’altra, cal tenir en compte que l’exposició de l’economia espanyola a la nord-americana és limitada. Les exportacions de béns espanyols als EUA representen l’1,1% del PIB, i el valor afegit generat a Espanya per les exportacions que acaben als EUA, directament o per la via d’altres països, és d’una magnitud similar. De tota manera, cal esmentar que el grau d’exposició per sectors és força heterogeni i, en alguns casos, és més elevat. Destaca la importància de les exportacions d’alguns productes agroalimentaris i químics o de maquinària i equips de transport.

Més enllà de les dinàmiques recents i de l’exposició directa al xoc, l’economia espanyola ha corregit alguns dels principals desequilibris macroeconòmics que presentava i que la feien més vulnerable a xocs externs. En aquest sentit, destaca la millora de la posició financera del sector privat, amb una reducció molt destacable del nivell de deute, que, en els últims anys, ha anat acompanyada d’un augment notable de l’estalvi. A més a més, tot plegat ha estat possible per la destacable reducció del deute extern net, que ha passat del 95% del PIB que va assolir el 2015 al 48% en què va tancar l’any passat.

Malgrat que, a l’«haver», hi ha hagut canvis destacables en positiu, al «deure», encara queden reptes pendents per corregir. Entre ells, destaca l’elevat deute públic. Malgrat que s’ha reduït de manera notable en els últims anys i que se situa en cotes similars o fins i tot inferiors a les d’altres països de referència, es manté en nivells elevats i limita la capacitat d’acció del sector públic en moments de dificultat. L’AIReF, a més a més, ha recordat recentment que les pressions a l’alça sobre la despesa pública seran substancials en els propers anys, en especial la despesa en sanitat i en dependència. El previsible augment de la despesa en defensa afegirà encara més pressió. A això se suma una capacitat de creixement encara dependent de factors externs, com els fluxos migratoris o el turisme. Un model de creixement més sustentat en les millores de productivitat seria menys sensible als vaivens en el context internacional i, per tant, més robust. A més a més, afavoriria un major creixement del poder adquisitiu de les llars.

En el context d’aquests primers dies d’abril, els riscos al voltant de les previsions de creixement de l’economia espanyo­la s’han mogut a la baixa. El mes passat, vam publicar una previsió de creixement del PIB de l’economia espanyola del 2,5% per a enguany, una xifra que incorporava un cost d’un parell de dècimes per l’augment d’aranzels i d’incertesa que esperàvem. En les properes setmanes, haurem de valorar si cal algun ajustament a aquesta previsió en funció de com evolucionin les negociacions, i la incertesa associada a elles, i d’on s’acabin fixant els aranzels. En qualsevol cas, l’impacte considerat per a l’economia espanyola és sensiblement inferior al que, probablement, patirà l’economia nord-americana i les economies més exposades al mercat nord-americà.