L’entorn global limita la reactivació de la indústria manufacturera espanyola

En aquest context general de reactivació gradual al llarg de l’any 2021, el sector manufacturer ha mantingut una tendència molt similar a la de l’economia: el VAB de la indústria manufacturera va augmentar el 6% el 2021 (per damunt de la mitjana de l’economia), una xifra elevada, tot i que insuficient per compensar la forta caiguda que es va produir el 2020 (el –12,1%). L’evolució trimestral del VAB reflecteix que la reactivació del sector va patir una aturada en la primera meitat de l’any passat (va arribar a caure el 3,5%), perjudicat per tres raons: (i) l’augment dels preus de les primeres matèries; (ii) l’encariment de la factura energètica, i, sobretot, (iii) els problemes en les cadenes de subministraments.

El balanç de tots els indicadors d’activitat disponibles per al sector ha estat positiu el 2021: la producció va créixer una mica més del 8%, l’afiliació es va incrementar l’1,3%, la xifra de negocis va repuntar el 16% (acumulat fins al novembre) i les exportacions van augmentar gairebé el 20%. No obstant això, aquesta millora el 2021 és, de nou,  insuficient, ja que només la xifra de negocis i les exportacions se situen clarament per damunt dels registres prepandèmics (vegeu el següent gràfic), tot i que, en gran part, ho fan gràcies a un «efecte preu».

La forta reactivació del cicle global al llarg de la primera meitat del 2021 i la feblesa relativa del dòlar, a més de l’efecte derivat dels problemes de subministrament pel costat de l’oferta, van provocar un encariment generalitzat de les primeres matèries i, en particular, dels metalls industrials i de les matèries energètiques, més relacionats amb el cicle econòmic global.

Pel que fa als metalls, les cotitzacions de l’alumini (el +55% entre el gener i l’octubre, fins a màxims des del 2008), del coure (el +34% entre el gener i el juny, marcant màxims històrics) i del níquel (el +21% entre el gener i el setembre), entre d’altres, es van disparar durant una gran part del 2021, segons la Borsa de Metalls de Londres (LME, per les sigles en anglès).¹ Pel que fa als preus energètics, el 2021, el petroli va augmentar el 76%; el gas natural, el 340%, i, per extensió, el preu de l’electricitat va créixer el 370%.

L’esclat de la guerra a Ucraïna ha provocat que tant els metalls com les primeres matèries energètiques reprenguin la senda alcista, ja que Rússia és un productor i un exportador dominant en petroli (és el segon major productor mundial) i en gas natural (proveeix el 40% del gas que consumeix la UE).² També és un productor rellevant en el cas de metalls clau per a la indústria manufacturera, com l’alumini (exporta una mica més del 10% del total mundial) i el níquel (el 28%), la cotització dels quals es va disparar el 200% en les setmanes posteriors al començament de la guerra. Es tracta de metalls molt polivalents, que s’utilitzen com inputs en multitud d’indústries. Per tant, el fort repunt dels seus preus comportarà un increment substancial dels costos de producció de la indústria manufacturera.

L’última enquesta trimestral de la Comissió Europea per al sector industrial assenyala l’escassetat de materials o d’equipament com el principal llast per a la producció en els últims mesos. De fet, el 25% de les empreses industrials espanyoles esmenten que un factor que limita la capacitat de producció és l’escassetat de materials, quan, habitualment, només entre el 2% i el 9% de les empreses assenyalen problemes d’aquest tipus.³ Malgrat que el volum d’empreses amb problemes d’escassetat de materials a Espanya és elevat, en altres països del nostre entorn, els problemes són més intensos. En concret, el 54% de les empreses industrials de la zona de l’euro van reportar aquest tipus de dificultats, i, a Alemanya, aquest registre es va disparar fins al 89%.

Entre les empreses industrials que més pateixen l’escassetat de materials, la indústria de l’automoció destaca de forma apreciable, a causa dels grans retards en l’enviament de peces metàl·liques i de l’escassetat de semiconductors. A Espanya, el 65% de les empreses de l’automoció van reportar problemes d’escassetat, i no sembla que la tendència dels últims mesos indiqui que estiguin remetent (fa tres mesos eren el 55%). Tot i que l’automoció és la branca d’activitat que pateix més els colls d’ampolla globals, n’hi ha moltes altres que també presenten problemes d’escassetat, tal com s’observa a la taula següent.

Atès que la indústria manufacturera està composta per subsectors molt diferents entre si, l’alça en els preus de les primeres matèries i els colls d’ampolla que han tingut lloc al llarg del 2021 han afectat de manera molt desigual les diferents activitats industrials. Per tractar de comprendre aquestes diferències i per situar la posició i la tendència de cada subsector, recorrem a l’indicador de producció industrial, que reflecteix l’activitat real de cada indústria, sense tenir en compte l’important efecte preu que s’està observant en la facturació i en les exportacions arran dels repunts de preus industrials generats pels propis colls d’ampolla i per les alces en els preus de l’energia.

La pèrdua de vigor de la indústria manufacturera al llarg del 2021 es va concentrar de forma clara en la indústria de l’automòbil, tal com s’observa a la taula anterior, on també s’aprecia un gap important amb el nivell pre-COVID (el –23% en el 4T 2021), que s’ha anat agreujant amb el pas dels mesos.

En aquest cas, es tracta d’una indústria que no ha parat de superar obstacles en els últims anys. D’una banda, està immersa en un canvi de model de negoci i productiu des de l’esclat del diesel gate el 2015, al qual cal afegir la conscienciació mediambiental creixent per part dels consumidors i dels reguladors. De l’altra, la pandèmia va estendre el teletreball i va reduir la mobilitat de les persones, la qual cosa va moderar la necessitat de renovar l’automòbil. A més a més, la persistent incertesa reguladora i els dubtes sobre cap on es dirigeix el sector fan que el potencial comprador d’un automòbil vacil·li davant quina mena de vehicle és més convenient comprar en aquests moments. A tot això s’uneixen ara els problemes de proveïment de determinats components, sobretot per l’escassetat d’oferta de semiconductors, crucials per a la producció dels nous models de la indústria automobilística, la qual cosa ha acabat llastant la producció en determinats moments del 2021.

Altres branques de la indústria manufacturera també han mostrat un comportament relativament feble en els últims mesos. Destaca el cas de la fabricació de productes metàl·lics (CNAE 25), on la producció es troba encara el 7% per sota dels nivells pre-COVID, malgrat la seva forta relació amb el sector de la construcció, llastat, probablement, pel repunt en els preus dels metalls industrials (representen el 36% de la seva estructura de costos). Tampoc han recuperat el nivell d’activitat previ a la pandèmia la metal·lúrgia (llastada també pel repunt dels seus costos), la tèxtil (a causa d’una recuperació del consum més feble del que s’esperava), el refinatge de petroli (la demanda no es recupera tan ràpidament a causa del fort increment dels preus)⁴ o les arts gràfiques (perjudicades per l’augment del preu del paper i per la menor demanda de l’activitat publicitària).

A l’extrem oposat hi ha una sèrie de sectors que han recuperat els nivells anteriors a la crisi i que permeten compensar una part de la feblesa de les indústries anteriors. En aquest sentit, destaquen de manera positiva les indústries de l’alimentació (impulsada pel canvi d’hàbits arran de la pandèmia), la indústria auxiliar de la construcció (productora de ciment i d’altres minerals no metàl·lics) i la química (molt vinculada a l’impuls de la indústria farmacèutica i de l’alimentació), entre d’altres. En línies generals, es tracta d’indústries secundades per la reactivació del cicle i per les característiques de l’escenari postconfinament dels últims mesos, però també destaquen perquè pateixen menys els problemes en les cadenes de subministraments.

L’evolució del sector manufacturer al llarg d’enguany està subjecta a una enorme incertesa, ja que l’esclat del conflicte a Ucraïna ha comportat un increment addicional dels problemes derivats de l’encariment de la factura energètica, ha augmentat els costos del sector i, potencialment, s’ha convertit en un factor que obstaculitza les cadenes globals d’oferta.⁵

Rússia és el segon major productor de petroli del món (responsable del 12,5% de les exportacions mundials) i un dels principals productors de gas natural (el 6% del total), el preu dels quals s’ha disparat arran de l’esclat del conflicte. A més a més, és un dels principals exportadors d’alumini i, sobretot, de níquel. La indústria espanyola no és una gran exportadora a cap dels dos països en conflicte, però les importacions sí que són rellevants per a la indústria del refinatge, per a algunes indústries extractives, per a la metal·lúrgia i per a l’alimentació (Ucraïna i Rússia concentren el 30% de les exportacions de blat).

A més de les relacions comercials directes amb Rússia i amb Ucraïna, el paper destacat de Rússia als mercats de primeres matèries energètiques i metàl·liques comporta una pressió significativa sobre els preus, que afectarà de forma apreciable les estructures de costos d’algunes indústries manufactureres espanyoles. Les indústries més exposades a aquest xoc pressionaran els preus de venda, la qual cosa comportarà un menor dinamisme de la demanda. Segons els nostres càlculs, l’exposició als preus dels inputs metàl·lics és considerablement superior a la dels preus de l’energia en la mitjana de la indústria manufacturera, tot i que, tal com s’observa al gràfic següent, hi ha un bon nombre de subsectors industrials amb una exposició molt apreciable als dos consums.

En definitiva, de cara a enguany, tot fa pensar que la indústria continuarà molt condicionada per l’encariment de diversos dels seus factors claus de producció i per la incertesa que comporta el conflicte a Ucraïna. No obstant això, també cal destacar que el sector continuarà comptant amb una demanda relativament dinàmica, gràcies a la recuperació de la demanda de béns finals i a l’esforç per reposar els inventaris, com ja s’ha observat en els últims mesos. A més a més, la moderació de la crisi sanitària i la dinamització dels projectes relacionats amb el programa NGEU permetran compensar parcialment els llastos externs i ajudaran a consolidar unes bases de creixement més sòlides a llarg termini.⁶