Així ha condicionat la indústria l’increment de costos
L’episodi inflacionista que viu l’economia espanyola ha tingut l’origen en un important xoc de costos. Tot i que el focus s’ha centrat en l’alça dels preus de les primeres matèries energètiques i agrícoles, des de mitjan 2021, un gran nombre de primeres matèries i de béns intermedis clau en multitud de processos de producció també s’han encarit de forma ostensible. Aquest article mostra com l’encariment d’aquests productes ha afectat els costos operatius de la indústria manufacturera, que s’ha vist obligada a transmetre una part d’aquest increment als seus clients per no comprometre la seva viabilitat econòmica.
La indústria manufacturera és, tradicionalment, el sector més exposat a un context d’encariment dels costos intermedis com l’actual. Segons les dades de la Comptabilitat Nacional, el valor dels consums intermedis de la indústria manufacturera el 2019 equivalia al 75% dels seus ingressos.10 En altres paraules, de cada 100 euros de facturació, les empreses del sector en dedicaven 75 euros a comprar els productes intermedis que necessitaven per operar.
A més a més, des de mitjan 2021, la magnitud de l’increment de preus que ha afrontat la indústria ha estat excepcional. Segons les dades de l’índex de preus d’importació de productes industrials (IPRIM), els preus de les compres de productes energètics es van duplicar en relació amb el 2019. Més enllà de l’energia, el preu de les importacions de béns intermedis no energètics va créixer un gens menyspreable 28% en relació amb el 2019.
- 10. Al sector serveis, aquest valor se situa en el 38% i, al sector primari, en el 45%, molt per sota del cas de la indústria manufacturera.
En suma, la indústria va haver de pilotar un escenari especialment advers durant el 2022. Per avaluar l’impacte que ha tingut l’encariment dels béns intermedis sobre el sector, recorrem a la base de dades de venda de grans empreses i de pimes de l’Agència Tributària (AEAT), en què tenim informació dels ingressos, tant reals com nominals, dels consums intermedis i de la retribució dels assalariats.11,12
Segons les dades de l’AEAT, la despesa en consums intermedis de la indústria manufacturera el 2022 es va situar el 25,4% per damunt de la de l’any 2019. Aquest increment va ser esperonat per un augment de les compres domèstiques (el +26,9% en relació amb el 2019), que van créixer més que les importacions (el +22,2%). Això s’ha degut, probablement, a dos factors: (i) un efecte substitució arran de l’encariment dels productes importats, que hauria empès la indústria a buscar alternatives domèstiques amb preus més moderats, la qual cosa va incrementar el volum de compres interiors, i (ii) la repercussió de l’encariment de les importacions sobre l’alça dels preus dels productes intermedis domèstics.
- 11. Aquestes dades són una de les múltiples fonts d’informació de les quals es nodreix l’INE per calcular l’estadística de Comptabilitat Nacional.
- 12. Per a l’anàlisi de la indústria manufacturera, excloem la branca d’activitat de Coqueries i refinatge de petroli, ja que els ingressos comptabilitzats són inferiors a les despeses (compres i retribució d’assalariats) en 11 dels 13 anys de la sèrie històrica disponible, la qual cosa podria indicar que les variables del sector no serien totalment comparables.
Atesos aquests increments tan apreciables dels consums intermedis, la indústria ha hagut d’adoptar una estratègia d’increment de preus de venda per compensar, pel costat dels ingressos i almenys en part, la pressió dels costos. Precisament, això és el que revelen les dades. Entre el 2019 i el 2022, els ingressos de la indústria manufacturera van créixer el 21,3%, gràcies al fet que els preus de venda es van incrementar el 19,8% i al fet que aquest increment de preus es va dur a terme sense danyar en excés el volum de vendes, que es va situar l’1,2% per damunt del 2019. Cal dir que, en un escenari hipotètic en què els preus no s’haguessin incrementat tant, presumiblement el volum de vendes hauria crescut apreciablement més.
Evolució dels consums intermedis i dels ingressos operatius de la indústria manufacturera des del 2019 *
Per analitzar de forma correcta les implicacions de l’entorn de costos actual sobre la indústria manufacturera, és rellevant que calculem l’efecte de la dinàmica de despeses i d’ingressos sobre una mesura dels beneficis bruts del sector.13
Com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, el benefici brut del conjunt de la indústria manufacturera es va situar lleugerament per damunt del nivell del 2019, en l’1,5% (600 milions d’euros més). Malgrat ser un increment modest, atès el context d’increment de costos viscut, és un símptoma positiu que la indústria hagi aconseguit sostenir el nivell de beneficis. El gran encariment de les compres domèstiques i de les importacions va comportar un increment de costos de 89.700 milions d’euros. A més a més, la retribució dels assalariats del sector es va incrementar en 3.400 milions, a causa d’un augment de la retribució mitjana per empleat del 7,2% entre el 2019 i el 2022 i del manteniment gairebé inalterat del nombre de llocs de treball (el +0,2%).
- 13. Aproximem el benefici brut del sector com vendes totals menys consums intermedis i costos salarials.
El sector industrial espanyol va aconseguir mitigar l’increment de costos i sostenir el nivell de beneficis, en detriment de la competitivitat.
Gràcies a l’estratègia de preus exposada més amunt, el sector va aconseguir mitigar l’increment de costos (compres i salaris), que van augmentar en 93.100 milions d’euros en relació amb el 2019. En concret, els ingressos van augmentar en 600 milions d’euros més que les despeses, gràcies, principalment, al fet que l’augment dels preus de venda va propiciar que els ingressos s’incrementessin en 88.500 milions d’euros, mentre que el major volum de vendes va generar 5.200 milions.
Així i tot, en un context en què la inflació acumulada des del 2019 ha estat de l’11,4%, l’augment dels beneficis assolit pel conjunt de la indústria manufacturera en el mateix període (amb prou feines l’1,5%) ha patit un deteriorament important en termes reals.
Finalment, per valorar la salut econòmica del sector, analitzem els marges de negoci de la indústria. Amb les dades de l’AEAT, podem calcular la ràtio de benefici brut sobre ingressos operatius (similar al marge brut), que reflecteix la proporció dels ingressos totals de la indústria que es transformen en benefici.
Tal com es mostra al gràfic següent, el marge brut de la indústria manufacturera va caure de forma considerable el 2022, malgrat el fort augment dels preus de venda al sector (el +19,8% des del 2019). En concret, es va situar en el 8,0%, un nivell 1,6 p. p. inferior al del 2019, la qual cosa, en termes relatius, implica una caiguda del 16,3%, el registre més baix des que tenim dades disponibles (des de l’any 2010). Aquesta caiguda es fonamenta en el fet que la proporció d’ingressos dedicada a sufragar la compra de béns intermedis es va incrementar de manera considerable (va ascendir al 82,9%,
2,7 p. p. més que el 2019).
Així i tot, el marge brut de la indústria manufacturera va caure de forma considerable el 2022, amb un repartiment de l’increment de costos entre compradors, empleats i accionistes.
L’anàlisi realitzada posa en relleu que el gran augment de preus escomès per la indústria ha aconseguit contenir l’enfonsament dels marges del sector, tot i que ha quedat lluny de compensar per complet l’impacte de l’alça dels costos. També s’evidencia que l’impacte del fort increment de costos s’ha repartit entre compradors (mitjançant l’augment substancial dels preus de venda), empleats (mitjançant la caiguda dels salaris reals pagats a la indústria) i accionistes (mitjançant la caiguda dels resultats de les empreses mesurats en termes reals).
