La guerra a Ucraïna condiciona l’evolució del sector agroalimentari

El primer semestre del 2022 va presentar unes xifres poc positives per al sector primari espanyol: el valor afegit brut (VAB) va recular de manera clara (el –2,6% interanual en termes reals), a causa d’unes condicions meteorològiques adverses (sequera) i del fort augment dels costos de producció (energia, fertilitzants i pinsos). Aquest comportament contrasta amb el que va experimentar el conjunt de l’economia espanyola, que va créixer de forma molt vigorosa durant la primera meitat de l’any (el 6,3% interanual), gràcies a l’embranzida del consum privat i del turisme internacional, secundats per la finalització de les restriccions associades a la pandèmia. En conseqüència, el sector primari ha perdut pes en l’economia: mentre que, el 2021, representava el 2,8% del VAB total, en el 2T 2022, va recular al 2,1%.

Certament, la falta de precipitacions ha provocat una situació de sequera prolongada a gran part de la geografia espanyola: les reserves hidràuliques van caure al 39% de la seva capacitat al començament d’agost (el nivell més baix des del 1995), i els nivells d’humitat a la capa superficial del sòl també van ser baixos a la major part del territori.¹ Aquestes condicions han reduït el rendiment dels cultius, com, per exemple, el de cereals, la collita dels quals va disminuir el 5,8% en la campanya 2021-2022, la qual cosa representa, de mitjana, 4,1 tones per hectàrea en relació amb les 4,3 de la campanya anterior, segons les estimacions del MAPA.²

A més a més, la guerra a Ucraïna ha empès a l’alça els preus dels inputs del sector primari, una tendència que ja s’havia iniciat el 2021, però que s’ha intensificat des de l’esclat del conflicte. En particular, els costos de producció del sector primari es van disparar el 33% interanual durant els quatre primers mesos de l’any, després d’haver augmentat ja el 13% el 2021. A més del fort repunt dels costos energètics (el 88% interanual entre el gener i l’abril del 2022), destaca l’augment del preu dels fertilitzants (el 94%), un input del qual Espanya és importador net. No obstant això, el component que més contribueix a l’augment dels costos del sector primari (vegeu la taula inferior) és el pinso, pel seu elevat pes en l’estructura de costos, el 53,8% del total el 2021. D’altra banda, Espanya importa, aproximadament, la meitat del cereal destinat a l’alimentació animal, un percentatge que puja al 82% en el cas del blat de moro (cereal del qual depenem, principalment, d’Ucraïna),³ de manera que el camp espanyol està patint les fluctuacions dels preus dels cereals als mercats internacionals, un aspecte que analitzem amb detall al següent article d’aquest informe.

En aquest sentit, és important destacar que, recentment, els preus de les principals primeres matèries agrícoles cotitzades als mercats internacionals han reculat des dels màxims assolits en les primeres setmanes del conflicte bèl·lic, i els mercats de futurs apunten a una tendència una mica més estable i en nivells similars als d’abans de l’esclat de la guerra. Aquest aspecte permet ser moderadament optimista sobre les perspectives de l’evolució dels costos que suporta el sector.

Per ajudar el sector a afrontar l’encariment dels costos de producció, el Govern ha aprovat diferents mesures de suport. Al març, el primer pla de xoc per afrontar la situació derivada de la guerra a Ucraïna va incloure 430 milions d’euros per al sector, i, al juny, en el decret de pròrroga de les mesures de xoc, s’hi van incloure 72 milions d’euros més.⁴ Així mateix, el sector s’està començant a beneficiar dels projectes finançats pels fons NGEU (per exemple, es va iniciar el segon tram de desemborsaments destinats a la modernització del regadiu), i s’està posant en marxa el Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) del sector agroalimentari, amb un pressupost que s’ha ampliat fins als 1.800 milions d’euros i que es basa en tres eixos prioritaris: la transformació de la cadena de valor industrial, la digitalització del sector i el suport a la recerca científica.

La indústria de l’alimentació ha seguit una tendència ascendent en el primer tram del 2022, amb un avanç del 3,4% en la producció industrial (variació interanual acumulada entre el gener i el juny, en termes reals) i del 17,7% en la xifra de negocis (valor nominal). La fabricació de begudes va experimentar una recuperació ràpida el 2021, gràcies a la reobertura després de la pandèmia del canal HORECA (hotels, restaurants i cafeteries), una tendència positiva que s’ha prolongat el 2022. Així mateix, l’alça de preus del productor està sent menys intensa a la indústria de fabricació de begudes que a la de l’alimentació. En concret, l’índex de preus industrials en la fabricació de begudes ha augmentat el 3,8% interanual en l’acumulat entre el gener i el juny del 2022, en relació amb l’avanç del 14,3% a la indústria alimentària i amb el significatiu repunt del 21,1% al conjunt de la indústria manufacturera. Dins la branca alimentària, destaca l’alça dels preus de producció dels productes de molineria (el 32,0%), de productes per a l’alimentació animal (el 28,8%) i d’olis i greixos (el 27,6%), pel fet que estan més directament afectats per l’alça global del preu dels cereals i dels olis vegetals.

Gràcies al bon funcionament de la branca de l’alimentació i de la fabricació de begudes, el mercat laboral va evolucionar de forma favorable a la indústria agroalimentària: el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va pujar a 462.000 persones al juliol, uns 15.000 empleats més que un any enrere. En canvi, l’afiliació al sector primari va recular el 3,4% interanual al juliol del 2022 i presenta 37.000 afiliats menys que un any enrere, situació coherent amb les majors dificultats que travessa el sector. Un aspecte molt positiu és la reducció de la taxa de temporalitat: en el 2T 2022, el 45,3% dels assalariats a l’agricultura tenien un contracte temporal, la qual cosa representa 8,3 p. p. menys que un any abans, a conseqüència de la reforma laboral que va entrar en vigor al març. Així i tot, encara és aviat per fer una avaluació més completa de l’impacte de la reforma sobre un sector amb un caràcter tan estacional.

L’augment de costos a totes les baules de la cadena alimentària, inclosos el transport i la distribució, s’ha anat traslladant al preu dels aliments que paga el consumidor final. Al juliol, l’IPC dels aliments va pujar el 12,4% interanual (l’11,9% els aliments elaborats i el 13,4% els no elaborats) i va contribuir en 3,3 p. p. a la inflació general (el 10,8% al juliol). És important destacar que el xoc que explica aquest increment és extern, exogen i comú als països del nostre entorn: s’està produint també al conjunt de la zona de l’euro (el +9,8% interanual al juliol), amb més o menys intensitat als diferents països (el +11,5% a Alemanya, el +12,2% a Portugal, el +8,6% a Itàlia i el +6,0% a França). Les perspectives són que la inflació dels aliments continuï elevada durant uns mesos més, pel retard amb què se solen transmetre els xocs de preus a través de la cadena alimentària. Però, si no es produeixen nous xocs, és d’esperar que les pressions inflacionistes tendeixin a moderar-se, gràcies a la contenció recent dels preus dels productes agrícoles als mercats internacionals i dels costos de transport (vinculats al preu del petroli). Al següent article d’aquest Informe Sectorial, tractem aquesta qüestió amb més detall.

L’alça dels preus alimentaris està afectant la quantitat d’aliments que consumeixen les llars. Segons l’índex de les vendes al detall de l’INE, les vendes en alimentació van créixer el 6,2% interanual en el primer semestre del 2022 a preus corrents (és a dir, augmenta la despesa nominal en aliments), però van recular l’1,4% a preus constants (s’ajusta la quantitat consumida). L’indicador del Monitor de Consum de CaixaBank Research, basat en els pagaments amb targetes en supermercats i en establiments d’alimentació (despesa nominal), mostra que, entre el final de febrer i el començament de març, va tenir lloc un increment de les compres preventives, pel temor a una possible falta de subministrament. De llavors ençà, fins al mes de juliol, la despesa alimentària hauria crescut, de mitjana,  l’11,6% interanual, en relació amb l’avanç del 4,6% interanual del gener i el febrer, abans de l’esclat de la guerra.

Les dades internes de CaixaBank permeten analitzar l’evolució de la despesa en alimentació en funció del nivell d’ingressos de les llars. El següent gràfic mostra que les llars amb ingressos baixos són les que més han incrementat la despesa en alimentació en els mesos més recents, un resultat que es podria explicar pel major pes que tenen els aliments que han patit increments de preus més rellevants en la cistella de consum de les llars amb rendes baixes.

Cal esperar, de fet, que el consum d’aliments dins i fora de la llar es reajusti i que augmentin les compres al detall per compensar una menor despesa en restauració. No obstant això, ara com ara, les dades de despesa en restauració continuen mostrant, globalment, una molt bona evolució en termes nominals (el +59% al juliol en relació amb el mateix mes del 2019),⁵ gràcies a l’excel·lent temporada turística, tot i que, en els propers mesos, aquestes xifres es podrien moderar.

Des de l’inici de l’any, les exportacions agroalimentàries espanyoles han continuat mostrant un comportament excel·lent i han registrat un creixement del 14,1% interanual en l’acumulat del gener al juny del 2022, fins als 61.223 milions d’euros (acumulat de 12 mesos). Per la seva banda, les importacions agroalimentàries van accelerar el pas (el 30,2% interanual entre el gener i el juny), de manera que el superàvit exterior de béns agroalimentaris es va situar en l’1,2% del PIB (en relació amb l’1,5% del 2021).

Les exportacions de tots els grups de productes han augmentat en el primer semestre del 2022 en termes nominals, tot i que les de productes carnis amb prou feines van avançar (el 0,1% interanual), a causa de la notable reculada de l’exportació de carn de porc a la Xina.⁶ Al costat positiu, destaca l’increment de les exportacions de greixos i olis (oli d’oliva, oli de gira-sol), de llegums i hortalisses (pebrots, albergínies, tomàquets, cogombres, etc.), de mol·luscos i peix fresc, de preparacions alimentàries, de sucs i de carn de boví. Una part d’aquest bon funcionament s’explica per l’increment del preu dels béns exportats, ja que, en termes de volum, les exportacions d’alguns grups de productes van recular en el primer semestre de l’any (fruites, carn, llegums i hortalisses, begudes, lactis, etc.). Vegeu l’última columna de la taula de la pàgina següent.

Un aspecte que preocupa en l’actualitat és l’impacte que pugui tenir l’alça de costos que pateix el sector sobre la seva competitivitat. Una manera d’analitzar la relació competitivitat-preu és mitjançant el cost laboral per unitat de producte (CLU), definit com la ràtio entre el cost laboral per treballador i la productivitat per ocupat. L’evolució d’aquesta variable permet aproximar el guany o la pèrdua de competitivitat, perquè un augment del CLU implica una pèrdua de competitivitat, ja que augmenta el cost laboral per obtenir una unitat de producte.

Al següent gràfic es pot observar que el CLU del sector primari va recular de manera clara el 2020, en especial al començament de la pandèmia (guany de competitivitat). No obstant això, des del 1T 2021, el CLU ha anat creixent i, avui dia, es troba en un nivell molt similar al de la prepandèmia, la qual cosa indica que la competitivitat del sector es va mantenir en el conjunt del període. A més a més, el comportament del sector primari està sent més favorable que el del conjunt de l’economia, que hauria augmentat els CLU el 4,8% entre el 4T 2019 i el 2T 2022. Així mateix, el sector exterior es veurà secundat per la depreciació de l’euro, al voltant del 3% entre el gener i el juliol del 2022 en relació amb una cistella de monedes de països desenvolupats i més del 10% en relació amb el dòlar nord-americà.