Tres fortaleses del sector turístic espanyol
El sector turístic espanyol va camí de batre tots els rècords el 2017, amb 46,9 milions d’arribades de turistes internacionals en els set primers mesos de l’any, l’11,3% més que el 2016 i el 49,4% més que el 2010. Al seu torn, la despesa turística creix a taxes encara superiors. Els atemptats terroristes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, en plena temporada i en localitzacions turístiques emblemàtiques, han despertat un temor sobre les conseqüències que puguin tenir sobre el sector. Aquest Focus pretén posar de manifest tres fortaleses del sector turístic que haurien de propiciar que continuï sent un dels motors de l’economia espanyola.
La primera fortalesa és que una part substancial de la salut del sector s’explica per la qualitat de l’oferta turística. Tot i que és cert que els factors de demanda, com la recuperació de l’economia de la zona de l’euro i la inestabilitat de les destinacions rivals del Nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà, afegits a una tendència alcista del turisme global, són uns vents de cua favorables que cal tenir molt en compte, no és menys cert que Espanya té un sector turístic altament competitiu. En l’informe bianual del sector turístic elaborat pel World Economic Forum (WEF) de l’abril del 2017,1 Espanya repeteix com el país més competitiu d’una llista de 136, per davant de França, d’Alemanya, del Japó o dels EUA.
L’índex de competitivitat turística avalua el funcionament de cada país en 14 àrees, dividides, al seu torn, en 90 subàrees. En cada àrea i subàrea s’assigna a cada país una classificació quantitativa i una posició en el rànquing dels 136 països, basades, principalment, en enquestes a empresaris. Dins les diferents àrees, Espanya no solament es posiciona bé a les àrees clàssiques de recursos naturals i culturals, sinó que també obté molt bona nota en les que són intensives en inversió i en qualitat institucional, com són les infraestructures i la seguretat. Aquest últim aspecte, la seguretat, és especialment rellevant en l’actualitat i és la segona fortalesa que cal destacar.
En l’informe del WEF, l’àrea de seguretat engloba cinc subàrees que valoren la criminalitat, el terrorisme i l’eficàcia policial. El primer que cal constatar és que els grans països europeus (França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia) ocupen posicions notablement pitjors en seguretat que la seva posició en l’índex general (vegeu la taula adjunta). En la subàrea de costos del terrorisme, la classificació encara és pitjor. Espanya ocupa una posició relativament bona (18 en seguretat general i 60 en costos del terrorisme). Malgrat que és possible que la percepció internacional d’Espanya pel que fa a la seguretat experimenti un cert deteriorament després dels atemptats patits recentment, la percepció positiva de l’eficàcia policial podria actuar com un factor de compensació. En aquest sentit, és destacable que, a França i al Regne Unit, el deteriorament de la percepció de seguretat va ser contingut entre el 2015 i el 2017 malgrat els terribles atemptats que s’hi van produir.
Una tercera fortalesa del turisme espanyol és la procedència europea dels visitants. Si considerem el cas de França com a referència, l’arribada de turistes estrangers a la regió del Gran París va recular el 8,3% el 2016, i, en funció de la procedència, els descensos més importants es van donar entre els turistes japonesos, russos i xinesos (el 41%, el 28% i el 13%, respectivament). Aquests col·lectius, aparentment més sensibles a canvis en la percepció de la seguretat, representaven el 12,6% del total dels turistes estrangers que van arribar al Gran París el 2015, mentre que, a Espanya, només representen el 2,6% de les arribades de turistes estrangers (dada del juliol del 2017, acumulat de 12 mesos). En definitiva, el sector turístic espanyol posseeix unes fortaleses que permeten ser optimistes sobre la continuïtat de la bona marxa del sector.
1. World Economic Forum, (2017), «The Travel & Tourism Competitiveness Report».
