El Govern espanyol té la difícil tasca de dur a terme un profund procés transformador de l'economia que en millori
la competitivitat i asseguri la sostenibilitat dels comptes públics. El sector energètic no és aliè a aquesta doble equació. És imprescindible frenar l'escalada del preu de l'electricitat registrada en els últims anys, i que afecta la competitivitat de l'economia, sense tensionar encara més la fràgil sostenibilitat financera del sector públic. Les nombroses mesures adoptades en els últims anys palesen l'esforç que s'ha fet per arribar a una solució que, malgrat tot, no s'acaba de concretar.
El preu de l'electricitat ha augmentat de forma notable en els últims anys i, segons les xifres d'Eurostat, és dels més elevats dels països de la zona de l'euro. Així, sense tenir en compte la càrrega impositiva, el preu de l'electricitat pagat per les empreses espanyoles en el primer semestre del 2013 es va situar el 25,3% per damunt de la mitjana de la resta de la zona de l'euro. Aquesta diferència es va enfilar fins al 28,3% en el cas de les llars. No obstant això, aquestes estadístiques han de ser considerades amb molta cautela, ja que els preus finals a cada país poden variar molt en funció del tipus de tarifa. Entre països, també poden variar en funció de com s'aplica la política industrial i social, ja sigui per la via de mesures als pressupostos generals o, directament, a la factura final.
En qualsevol cas, l'estructura actual d'ingressos i de costos continua representant un llast per als comptes públics. Els ingressos que les empreses obtenen de la part de la tarifa regulada no són suficients per cobrir els costos regulats del sistema. La diferència, de la qual es fa càrrec el sector públic, ha generat un deute que, al maig del 2013, ja arribava als 26.060 milions d'euros (el 2,5% del PIB). Això és el que es coneix com dèficit de tarifa.
La necessitat de dur a terme una reforma del sistema era, per tant, evident. La principal línia d'actuació per intentar contenir el dèficit de tarifa es va centrar en la reducció dels costos. Les primeres actuacions del Govern es van centrar a contenir l'increment de la part regulada de la tarifa elèctrica, que conté els costos que no estan directament relacionats amb la generació de l'energia, com el transport i la distribució de l'electricitat, les polítiques per incentivar la inversió en energies renovables, les subvencions al subministrament extrapeninsular, el repagament del deute acumulat pel dèficit de tarifa i el manteniment del necessari excés de capacitat. Segons el Govern, els costos regulats van augmentar a raó d'un 15,7% anual entre el 2005 i el 2013 (el 221% acumulat). La generació d'energies renovables ha copat una bona part de les mesures de reducció de costos aprovades en l'últim any. Els pagaments al transport i distribució d'energia elèctrica i la retribució a la capacitat també han estat revisats.
Tot i que s'espera que aquestes mesures puguin reduir el dèficit que anualment es produeix, sembla difícil que es pugui aconseguir de forma completa. Perquè això fos possible, seria necessari avançar, a més a més, en una combinació de polítiques que comportin: (1) el trasllat als pressupostos generals dels conceptes regulats que busquen objectius de caràcter social i territorial, i (2) la progressiva liberalització del sector, amb la reforma del mètode de fixació de preus finals per als consumidors que es poden acollir a la tarifa regulada.
En conclusió, una reforma energètica definitiva és molt important per al conjunt de l'economia espanyola, però sembla que dur-la a terme no serà una tasca senzilla. Ha de garantir l'eliminació del dèficit de tarifa i, al seu torn, ha de promoure un sector elèctric competitiu i eficient que contribueixi a reduir els costos elèctrics a Espanya.
