País Basc

• El País Basc, amb 2,2 milions d’habitants, el 4,6% del total, és la vuitena regió d’Espanya en termes demogràfics.
• El PIB de la comunitat és de 87.857 milions d’euros, xifra que suposa el 5,9% del PIB espanyol i la converteix en la cinquena regió amb més pes en el total nacional.
• El PIB per capita (39.547 euros) és el segon més elevat d’Espanya (un 27,7% per sobre de l’agregat nacional). Destaca Àlaba, la segona província amb el PIB per capita més alt del país, un 34,2% superior a la mitjana.
• En l’estructura productiva del País Basc destaca el pes elevat de la indústria manufacturera (un 21,2% del PIB vs. l’11,9% de la mitjana nacional), el segon més alt després de Navarra: concentra el 10,4% de la producció manufacturera espanyola, en què destaquen la fabricació de maquinària, béns d’equipament, productes metàl·lics i material de transport. En canvi, el pes dels serveis i sobretot de l’agricultura és molt inferior a la mitjana.
• La seva especialització industrial explica l’elevat pes de les exportacions de béns al PIB regional, el 37,2%, gairebé 12 punts més que la mitjana del país. Les seves vendes a l’exterior ascendeixen a 30.963 milions d’euros (2024), el 8,1% de les exportacions espanyoles. Els béns exportats principals són automòbils (el 18,1% del total) i béns d’equipament, sobretot maquinària industrial (13,0%) i material de transport (9,6%). La regió exporta el 22% de la maquinària industrial del país, el 29% dels pneumàtics i les cambres i el 33% del ferro i l’acer.

L’economia del País Basc va mostrar el 2024 un to una mica més contingut que el conjunt d’Espanya: estimem que el PIB va créixer un 2,8% (vs. un 3,2%). El creixement per sota de la mitjana s’explica, principalment, per la debilitat de la indústria, amb un pes elevat a la regió, afectada, alhora, per l’atonia de la demanda externa. Pel costat positiu, va destacar la solidesa de la construcció residencial i dels serveis, especialment comerç, hostaleria i transport.

La nostra previsió apunta a un creixement del PIB el 2025 del 2,4% (2,5% a Espanya). Gràcies al posicionament estructural favorable de la seva indústria, la regió és una de les que més es poden beneficiar dels fons europeus; si s’hi afegeix la reducció dels costos de finançament, esperem que la inversió sigui un motor de creixement. A més, la contenció de la inflació i les retallades de tipus d’interès potenciaran la reactivació del consum. Entre els factors de risc, destaca la política aranzelària dels EUA, que tindrà més impacte en aquesta regió.

El mercat laboral basc està tenint un comportament una mica menys dinàmic que el conjunt del país. Després de créixer un 1,5% el 2024, gairebé 1 punt per sota de la mitjana, els afiliats frenen la seva progressió a l’inici del 2025 i creixen un 1,0% interanual al febrer, el segon registre més feble de totes les regions (un 2,4% a Espanya); l’últim any destaca la creació d’ocupació en transport, activitats professionals i educació. Per la seva banda, la taxa d’atur és una de les més baixes del país (8,2% en el 4T 2024 vs. 10,6% de mitjana).

L’índex de vendes detallistes (en volum) mostra que la despesa de les famílies està tenint en els darrers anys un comportament similar al del conjunt d’Espanya, amb un creixement del 2,4% el 2024 (un 2,1% de mitjana); en tot cas, encara no ha recuperat els nivells prepandèmia, ja que es troba un 0,8% per sota del 2019 (un +4,1% a Espanya). Estan evolucionant pitjor les matriculacions de turismes, ja que creixen per sota de la mitjana, tant el 2024 (5,6% vs. 7,1%) com, especialment, el gener-febrer d’enguany (0,9% interanual vs. 8,4%), per la qual cosa és una de les regions més allunyades dels nivells del 2019 (–35,1% vs. –18,9%).

La indústria del País Basc es mostra molt feble, llastada per l’atonia de la demanda global i el deteriorament de les branques energètiques, per la normalització dels preus (la regió compta amb una refineria). Després de la forta reculada de l’any anterior, l’IPI no va aixecar el cap el 2024 (–0,2% vs. +0,7%) i a l’inici del 2025 acusa un descens notable (–2,8% interanual al gener vs. –1,0% de tot Espanya); d’aquesta manera, es manté molt allunyat dels nivells del 2019 (–9,9% vs. –3,6% al conjunt del país).

Igual que la indústria, les exportacions basques pateixen un notable deteriorament, intensificat l’any passat, amb una reculada del 5,1%, una de les més intenses a nivell regional i que contrasta amb l’estancament a la mitjana del país. L’embranzida de les exportacions d’aparells elèctrics, motors i maquinària industrial va contrastar amb la reculada de les vendes de material de transport, automoció i semimanufactures (ferro i acer).