• El País Basc, amb 2,23 milions d’habitants, el 4,6% del total, és la vuitena regió d’Espanya en termes demogràfics.
• El PIB de la comunitat és de 79.350 milions d’euros, xifra que suposa el 5,9% del PIB espanyol, amb la qual cosa és la cinquena regió amb més pes en el total nacional.
• El PIB per capita (35.832 euros) és el segon més elevat d’Espanya (un 27,2% per sobre de l’agregat nacional). Destaca Àlaba, la província amb el PIB per capita més alt del país, un 50,5% superior a la mitjana.
• En l’estructura productiva del País Basc destaca l’elevat pes de la indústria manufacturera (un 21,2% del PIB vs. el 12,5% de la mitjana nacional), el segon més alt després de Navarra: concentra el 10% de la producció manufacturera espanyola, en què destaquen la fabricació de maquinària, béns d’equipament, productes metàl·lics i material de transport. En canvi, el pes dels serveis i sobretot de l’agricultura és molt inferior a la mitjana.
• La seva especialització industrial explica la gran importància de les exportacions de béns en el PIB regional, el 41,0%, gairebé 12 punts més que la mitjana del país. Les seves vendes a l’exterior ascendeixen a 32.640 milions d’euros (2023), el 8,5% de les exportacions espanyoles. Els béns exportats principals són automòbils (el 18,5% del total) i béns d’equipament, sobretot maquinària industrial (11,7%) i material de transport (10,8%). La regió exporta el 20% de la maquinària industrial del país; el 33% del ferro i l’acer, i el 41% dels pneumàtics i de les cambres.

L’any 2024, l’economia del País Basc està mostrant un comportament menys dinàmic que el conjunt d’Espanya: estimem que el PIB creixerà un 2,4% (vs. un 2,8%). El creixement per sota de la mitjana s’explica, principalment, per la debilitat de la indústria, amb un pes elevat a la regió, afectada, alhora, per l’atonia de la demanda externa de béns. Pel costat positiu, destaca la solidesa de la construcció residencial i dels serveis, especialment comerç, hostaleria i transport.

La nostra previsió apunta a un creixement del PIB el 2025 del 2,4%, una mica superior al de la mitjana (2,3%). Gràcies al posicionament estructural favorable de la seva indústria, la regió és una de les que més es poden beneficiar dels fons europeus; si s’hi afegeix la reducció dels costos de finançament en un context de política monetària menys restrictiva, esperem que la inversió sigui un motor de creixement. A més, la contenció de la inflació i les retallades de tipus d’interès potenciaran la reactivació del consum.

El mercat laboral basc està tenint un comportament una mica menys dinàmic que el del conjunt del país. Després de créixer un 1,6% el 2023, 1,1 punts per sota de la mitjana, el nombre d’afiliats frena el seu avançament el 2024 i creix un 1,2% interanual l’octubre, pràcticament la meitat que a Espanya (2,5%): l’últim any destaca la creació d’ocupació en activitats professionals, educació i hostaleria. Per la seva banda, la taxa d’atur és una de les més baixes del país (un 7,6% en el 3T 2024 vs. un 11,2% de mitjana).

L’índex de vendes al detall (en volum) mostra que, després de la forta caiguda anotada el 2022, una de les més intenses a nivell regional, en els darrers dos anys la despesa de les famílies està tenint un comportament similar al del conjunt d’Espanya, amb creixements del 2,6% el 2023 i de l’1,8% interanual el gener-setembre del 2024 (un 2,9% i un 1,6% de mitjana, respectivament). En tot cas, l’índex encara no ha recuperat els nivells prepandèmia (2019): en concret, es troba un 1,4% per sota (vs. un +3,8% a Espanya).

El dinamisme de l’activitat industrial el 2022, amb el suport de les branques energètiques (la regió compta amb una refineria), es va trencar l’any passat, amb una forta reculada de l’IPI (un –3,0% vs. un –1,6% a Espanya), frenat per la normalització del component energètic i l’afebliment de la demanda global. Aquest any, amb dades fins al setembre, es prolonga el deteriorament, amb un descens del 0,7% interanual (vs. el +0,2%), i es manté molt allunyat, un 5,4% per sota, dels nivells del 2019 (un –1,7% al conjunt del país).

Igual que la indústria, les exportacions basques van patir una notable frenada el 2023 i pràcticament es van estancar, amb una millora, però, dels registres d’Espanya (un 0,3% vs. un –1,4%): va destacar l’empenta de les exportacions de béns d’equipament (material de transport i maquinària industrial) i d’automoció, en contrast amb el fort deteriorament de les vendes de productes energètics, afectades per la correcció dels preus dels derivats del petroli, i de les semimanufactures, especialment metalls. El 2024, el comportament continua sent negatiu, amb una reculada del 4,7% interanual fins a l’agost (un –0,5% a Espanya).