• El País Basc, amb 2,22 milions d’habitants, el 4,6% del total, és la setena regió d’Espanya en termes demogràfics.
• El PIB de la comunitat és de 79.350 milions d'euros, xifra que suposa el 5,9% del PIB espanyol, i és la cinquena regió amb més pes del total nacional.
• El PIB per capita (35.832 euros) és el segon més elevat d’Espanya (un 27,2% per sobre de l’agregat nacional). Destaca Àlaba, la província amb el PIB per capita més alt del país, un 50,5% superior a la mitjana.
• En l’estructura productiva del País Basc destaca el pes elevat de la indústria manufacturera (21,2% del PIB vs. 12,5% de la mitjana nacional), el segon més alt del país després de Navarra: concentra el 10% de la producció manufacturera espanyola, i destaquen la fabricació de maquinària, béns d’equipament, productes metàl·lics i material de transport. En canvi, el pes dels serveis, i sobretot de l’agricultura, és inferior a la mitjana.
• La seva especialització industrial explica la gran importància de les exportacions de béns en el PIB regional, el 41,0%, 12 punts més que la mitjana del país. Les seves vendes a l’exterior ascendeixen a 32.556 milions d’euros (2022), el 8,4% de les exportacions espanyoles. Els principals béns exportats són: automòbils (16,5% del total); ferro i acer (12,2%), i maquinària industrial (10,8%). La regió exporta el 20% de la maquinària industrial del país; el 31% del ferro i l’acer, i el 44% dels pneumàtics i de les cambres.

El 2023 l’economia del País Basc va mostrar un to menys dinàmic que la del conjunt d’Espanya: estimem que el PIB va créixer un 2,1% (vs. un 2,4%). La feblesa relativa més gran va procedir de la indústria, amb un gran pes a la regió i que es va veure afectada per l'atonia de la demanda externa. Pel costat positiu, van destacar la solidesa del mercat laboral i el bon comportament dels serveis i de la construcció.

La nostra previsió apunta a una desacceleració del creixement del PIB per al 2024 fins a un ritme de l’1,6%, una xifra lleugerament per sobre de la mitjana (1,4%). El posicionament estructural favorable de la indústria i dels serveis de la regió fan que sigui una de les més beneficiades pels fons europeus, de manera que esperem que la inversió sigui el motor de creixement principal. Per la seva banda, les pujades salarials, la contenció de la inflació i la creació d'ocupació impulsaran la despesa de les famílies.

El mercat laboral basc està sent una mica menys actiu que el del conjunt del país. Després de créixer un 1,9% interanual el desembre de 2023, quasi 1 punt per sota de la mitjana, els afiliats superen en un 3,3% el nivell del 2019 (+7,4% a Espanya): en el darrer any destaca la creació d’ocupació en les activitats professionals, l’hostaleria i l’educació. Per la seva banda, la taxa d’atur en el 3T 2023 va ser una de les més baixes del país (8,3% vs. 11,8% de mitjana) i va millorar en quasi 1 punt la del tancament del 2019.

L’índex de vendes al detall (en volum) mostra que la despesa de les famílies està tenint un comportament més feble a la regió que al conjunt d’Espanya. A la forta caiguda registrada el 2022, una de les més intenses de la regió com a conseqüència, principalment, del repunt dels preus, cal afegir una reactivació una mica menys vigorosa el 2023 (+6,5% interanual fins al novembre vs. +7,7% a Espanya), de manera que encara se situa un 2,2% per sota dels nivells del 2019 (vs. +3,0%).

Després del creixement intens el 2022, amb el suport de les branques energètiques (la regió disposa d’una refineria), l’activitat industrial del País Basc va patir un ajustament fort el 2023, amb una reculada de l’IPI del 2,3% interanual en el període del gener-novembre (vs. –0,6%), fruit de l’afebliment de la demanda global; d’aquesta manera, s’allunya, en un 3,8%, dels nivells del 2019 (–1,2% al conjunt del país).

Igual que la indústria, les exportacions basques van patir una frenada notable el 2023 i, tal com també va passar en el conjunt del país, pràcticament es van estancar en els 10 primers mesos de l’any; respecte dels nivells del 2019, es troben un 26,1% per sobre (vs. +31,2%). L'any passat va destacar l'empenta de les exportacions de béns d’equipament (sobretot material de transport i maquinària industrial) i d'automoció, en contrast amb el deteriorament que van patir les vendes de productes energètics, afectades per la correcció dels preus dels derivats del petroli, i de les semimanufactures, especialment metalls.