Setmana del 7 al 14 de març del 2025

Dimecres 12 de març va entrar en vigor la tarifa del 25% aprovada pels EUA sobre les importacions mundials d’acer i alumini. La negociació amb el Canadà va evitar que l’aranzel fos del 50% després de la renúncia del Govern d’Ontario d’establir un recàrrec en les exportacions d’electricitat a diversos estats dels EUA. L’acord, no va impedir, no obstant, que Canadà sumés noves tarifes recíproques a les anunciades la setmana passada, aquesta vegada sobre l’acer i l’alumini nord-americà, així com sobre altres productes com equips informàtics, fins a un valor conjunt de 20.000 milions de dòlars (un 6% del total d’importacions des dels EUA).
Per part seva, la UE també va respondre amb l’anunci d’aranzels per valor de 26.000 milions d’euros (un 7% del total d’importacions des dels EUA), incloent-hi acer i alumini a partir de l’1 d’abril i diferents productes industrials i agrícoles a partir de mitjan abril (encara en estudi), que ja han tingut una resposta ràpida en forma d’amenaça aranzelària per part dels EUA: una tarifa del 200% sobre el vi, el xampany i altres begudes alcohòliques, a la qual França i Itàlia estarien més exposades. Finalment, la Xina va començar a aplicar els nous aranzels sobre productes agrícoles nord-americans anunciats la setmana passada, alhora que va adoptar també mesures proteccionistes davant les importacions d’aquest sector provinents de Canadà, decisió interpretada en part com una pressió més elevada perquè aquest país mantingui una línia dura davant el proteccionisme nord-americà.

Als EUA, el mercat laboral es manté sòlid i el procés desinflacionista avança. Al febrer, la taxa d’atur als EUA va repuntar a penes 1 dècima fins al 4,1%, mentre que l’economia va crear 151.000 llocs de treball no agrícoles, superant els 125.000 del gener i la mitjana de creació d’ocupació en els últims tres mesos va superar la mitjana mensual de llocs de treball creats el 2024. Els nous llocs de treball es van concentrar, gairebé íntegrament, en el sector privat, després de l’anunci de l’agència DOGE de pausar les contractacions del Govern federal. L’informe JOLTS, que publica dades amb més retard, va mostrar un augment de les vacants al gener fins a 7,7 milions; la ràtio de vacants per desocupat, una mesura de tensionament del mercat laboral, es va mantenir al voltant de l’1,0 i la taxa d’acomiadaments va caure a l’1,0%, xifra històricament baixa. D’altra banda, la inflació al febrer va disminuir per primera vegada en cinc mesos: la general al 2,8% interanual i la nucli al 3,0% (una reducció de 2 dècimes davant del gener en les dues mètriques). En l’evolució per components, destaca la caiguda dels preus energètics (–0,8 p. p.) i la moderació de la inflació de serveis (–0,2 p. p.); això darrer és especialment encoratjador, ja que ha estat el component més persistent de la cistella de consum (vegeu la Nota Breve). Tot i això, la inflació es manté encara elevada i la Fed necessitarà diversos mesos de bones dades abans de tornar a moure fitxa; la salut del mercat laboral tampoc convida a accelerar el pas (vegeu la secció de Mercats financers).

El Banc d’Espanya revisa a l’alça la previsió del creixement del PIB per al 2025, fins al 2,7%, 0,2 p. p. més respecte a la previsió anterior. La institució va motivar la revisió a l’alça per una millor dada de creixement del que s’esperava del 4T 2024 i per una millora de les perspectives de creixement de la renda bruta disponible de les llars. Aquesta previsió, però, no incorpora cap efecte derivat d’un possible augment d’aranzels aplicat per part dels EUA a les importacions de la UE. Les previsions de creixement per al 2026 i el 2027 es van mantenir en l’1,9% i l’1,7%, respectivament. Per part seva, el Banc d’Espanya també va revisar a l’alça la previsió d’inflació per al 2025, del 2,1% al 2,5%. Aquesta revisió incorpora una tònica de preus de l’energia superior a la prevista en l’escenari anterior. De la mateixa manera que amb el PIB, les previsions per al 2026 i el 2027 no canvien (1,7% i 2,4%, respectivament). Al balanç de riscos, esmenta el possible impacte advers derivat de l’augment dels aranzels i de l’augment de la incertesa geopolítica. En contraposició, va destacar el possible risc a l’alça derivat d’un impuls fiscal més elevat a escala europea.

Lectures mixtes dels indicadors d’activitat per a l’economia espanyola al gener. L’índex de comerç al detall va caure un 1,4% intermensual al gener, afectat per les reculades en béns d’equipament personal i de salut. Tot i la reducció mensual, la taxa interanual es va mantenir positiva en el 2,2%. En contraposició, les vendes interiors de grans empreses van créixer el 0,2% intermensual, esperonades per les vendes de béns intermedis. La taxa interanual es va situar en el 3,9%.

La inflació general al febrer va pujar per l’electricitat, però les tendències de fons es mantenen a la baixa. L’INE confirma la dada d’inflació general del febrer del 3,0% interanual (0,1 p. p. més que al gener), però revisa 1 dècima a l’alça la d’inflació subjacent fins al 2,2% (0,2 p. p. menys que al gener). La dada del febrer va suposar la cinquena pujada de la inflació des del setembre, tot i que aquesta es va limitar als components no subjacents: la inflació de l’electricitat va continuar amb la seva escalada fins al 28,1% interanual (20,5% al ​​gener) i la dels aliments no elaborats va pujar 2,3 p. p. fins al 5,0%. Tot i això, les tensions de l’indicador general no es van traslladar a l’indicador subjacent: la inflació dels aliments elaborats va caure 0,8 p. p. fins al 0,9% interanual i la inflació dels serveis va anotar el seu menor registre des del març del 2022 en caure fins al 3,2% interanual (0,2 p. p. menys que al gener), marcada pel menor tensionament dels serveis turístics (vegeu la Nota Breve).

Els dubtes respecte a l’impacte de la política econòmica de Trump a l’economia mundial i al cicle dels EUA, en particular, han generat correccions de diversa intensitat en els actius financers. Així, el mercat de deute sobirà va experimentar una setmana de relativa estabilitat, amb apuntament de pendents a la zona de l’euro i cert eixamplament de diferencials perifèrics, mentre que l’atenció va estar centrada en les negociacions per reformar el sostre de deute a Alemanya i aprovar la despesa militar més elevada i en infraestructures. Als EUA, caigudes lleus però generalitzades en la rendibilitat dels treasuries. Les bones dades d’inflació del febrer i de creació d’ocupació al gener, anteriors als canvis polítics de Trump, no van ser suficients per dissipar els dubtes sobre la resistència del cicle els propers mesos. Al mercat de renda variable, caigudes generalitzades en la majoria dels índexs mundials, amb l’agregat mundial MSCI ACWI deixant un 3,6% durant la setmana. Les caigudes de més intensitat es van registrar als índexs nord-americans, amb un S&P 500 que va caure un 4,1% i un Nasdaq, un 4,8%. Tots dos acumulen una correcció des dels màxims que van registrar tot just el 19 de febrer passat del 10% i del 13%, respectivament. Els índexs europeus també es van ressentir de la incertesa aranzelària i l’Stoxx 600 va perdre un 2,3%. Pel que fa al mercat de divises, va destacar l’apreciació d’un euro (+0,5% en conjunt davant dels seus principals parells, +0,2% respecte al dòlar), que està cotitzant tant les expectatives d’una despesa pública més gran a la UE, com les notícies que un alto el foc a Ucraïna estaria pròxim. També l’apreciació del pes mexicà respecte del dòlar (+0,8%), impulsada pel que sembla un acostament negociador entre Mèxic i els EUA, va contrastar amb la depreciació del dòlar canadenc (–0,5%), amb un Govern que, per ara, sembla més confrontacional davant Trump. Finalment, al mercat de primeres matèries, va destacar l’alça dels metalls preciosos, en un context d’augment de la demanda d’actius refugi. També la referència europea de gas natural, el TTF holandès, tanca una setmana de molta volatilitat amb repunts del 5%, atesa l’elevada incertesa respecte a un potencial alto el foc a Ucraïna i la possibilitat que el gas rus torni a fluir cap a Europa.

La Fed seguirà en pausa. Tot indica que la Fed deixarà el fed funds en l’interval de 4,25%-4,50% en la seva reunió de la setmana vinent (18 i 19 de març). El balanç de riscos dels dos mandats de la Fed no obliga, de moment, a un canvi en l’estat de la política monetària. D’una banda, el mercat laboral no mostra senyals de refredament (amb la taxa d’atur en el 4,1% i una creació d’ocupació encara dinàmica) i, d’altra banda, la inflació es manté encara en nivells elevats. Si bé la dada d’inflació de febrer va llançar senyals positius, la Fed voldrà veure més d’un avanç cap a l’objectiu del 2% abans de tornar a moure fitxa. No obstant això, el panorama econòmic i polític no és el mateix que el de la reunió anterior, quan la Fed va fer la seva primera pausa. L’elevada incertesa al voltant de les polítiques aranzelàries de l’Administració Trump ha afeblit la confiança dels agents econòmics i les perspectives de creixement s’han deteriorat. Per tant, serà molt rellevant l’actualització del quadre macroeconòmic per part de la Fed per obtenir la seva valoració sobre els efectes en inflació i creixement.