Setmana del 25 al 31 d’octubre del 2024

El PIB va créixer un 0,8% intertrimestral (3,4% interanual) en el 3T 2024, un registre similar al del 2T i substancialment per sobre del creixement mitjà de la zona de l’euro (0 ,4% intertrimestral). La demanda interna va ser el principal motor del creixement i va aportar 0,9 p. p. al creixement intertrimestral del PIB. L’avanç de la demanda interna durant el trimestre va estar impulsat pel consum privat (+1,1% intertrimestral) i pel consum públic (+2,2% intertrimestral), mentre que la inversió va tenir un retrocés notable (–0,9% intertrimestral). Per la seva banda, la demanda externa va restar una mica menys d’1 dècima al creixement intertrimestral del PIB, atès que el creixement de les exportacions, del 0,9% intertrimestral, es va veure superat pel de les importacions (+1,2% intertrimestral), beneficiades aquestes darreres per l’estrebada de la demanda interna. Finalment, va destacar el notable augment de la productivitat per hora treballada (+0,7% trimestral i +2,5% interanual) durant el trimestre (vegeu la Nota Breve).

L’economia de la zona de l’euro va sorprendre en avançar un 0,4% intertrimestral en el 3T 2024, el doble del que s’esperava, després del 0,2% del 2T. Aquest resultat, però, torna a estar afectat per la volatilitat de les dades d’Irlanda, que va augmentar el 2,0% intertrimestral (–1,0% intertrimestral en el 2T). Si s’exclogués Irlanda, el creixement de la zona de l’euro hauria estat del 0,3%, en línia amb el que s’esperava. Entre les grans economies, destaca positivament Espanya, que va registrar un avanç notable del 0,8% intertrimestral (vegeu la secció d’Economia espanyola). França va créixer un 0,4% intertrimestral (0,2% intertrimestral en el 2T), resultat que, no obstant, es deu, gairebé íntegrament, a l’impacte dels Jocs Olímpics de París. Alemanya va sorprendre positivament en avançar un 0,2% intertrimestral, però la revisió de la dada del 2T dona un retrocés del 0,3%, davant del –0,1% inicialment publicat. Per la seva banda, Itàlia va decebre en quedar-se estancada en el 3T des del +0,2% intertrimestral del trimestre anterior. Tot i la sorpresa del 3T, les perspectives apunten a creixements força modestos a curt termini. En aquest sentit, l’índex de sentiment econòmic de la Comissió Europea va tornar a caure a l’octubre (–0,7, fins a 95,6 punts), marcant mínims des del febrer i allunyant-se del llindar de 100, que indica creixement proper a la mitjana de llarg termini (vegeu la Nota Breve).

Això ha suposat tant unes menors expectatives de retallades de la Fed com repunts en la rendibilitat del deute sobirà al llarg de la corba de venciments, a banda i banda de l’Atlàntic. A Europa, el repunt dels tipus sobirans ha estat fins i tot més acusat que als EUA. A la zona de l’euro, la sorpresa lleument a l’alça del PIB del 3T, així com unes declaracions d’Isabel Schnabel en què advertia que no veu necessari que el BCE retalli els tipus per sota del nivell neutral, van pressionar a l’alça els tipus i, de manera particularment intensa, les referències de més curt termini. També va repuntar la rendibilitat del deute britànic, després de la presentació dels pressupostos de l’Estat, en què el nou Govern laborista preveu un augment del deute al voltant de l’1,25% del PIB a l’any durant els propers cinc anys. Pel que fa a la renda variable, debilitat generalitzada a les principals places mundials, amb els índexs nord-americans com a més destacats, amb uns molt lleus guanys. Aquests guanys s’expliquen tant pels resultats una mica decebedors d’algunes de les grans companyies tecnològiques en el 3T com pel dinamisme de l’economia, que allunya la possibilitat d’una Fed més acomodatícia. Al mercat de divises, lleugera apreciació de l’euro davant dels seus principals parells. Enfront del dòlar, aquesta lleugera apreciació sembla deguda tant a la lleu ampliació del diferencial de tipus a favor de l’euro com per la incertesa respecte a les eleccions de dimarts que ve als EUA. Finalment, al mercat de matèries primeres, forta caiguda dels preus dels hidrocarburs. En el cas del petroli, pel risc més baix que l’escalada bèl·lica entre Israel i l’Iran afecti els centres productors d’aquest últim. I per al gas natural, per la baixa demanda de combustible per les temperatures anormalment elevades a Europa en un context de reserves elevades.