Setmana del 21 al 28 de març del 2025

La inflació general va caure 7 dècimes al març fins a situar-se en el 2,3% interanual, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. El descens es deu principalment a la caiguda dels preus de l’electricitat. La inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) va mantenir la senda descendent en caure 2 dècimes fins al 2,0% interanual. Tant la dada d’inflació general com la d’inflació subjacent es troben en el rang esperat per CaixaBank Research (vegeu la Nota Breve).

Els EUA han aprovat l’aplicació d’un aranzel del 25% sobre les importacions globals d’automòbils a partir del 3 d’abril i sobre una sèrie de components no més tard del 3 de maig (la selecció podria ampliar-se en els pròxims 90 dies). En el cas del Canadà i Mèxic, quedarà exempt el valor afegit en territori nord-americà per als productes finals i també aquells intermedis que compleixin amb el tractat de lliure comerç. A més d’aquests dos països, la major exposició de la indústria de vehicles de motor a aquests aranzels es localitza a Àsia (Corea i el Japó) i la cadena de valor centreeuropea dins de la UE (Eslovàquia, Hongria, Alemanya, Txèquia i Àustria).

La confiança empresarial a la zona de l’euro anticipa una certa millora de l’activitat. L’impuls que s’espera que tingui l’augment de la despesa en defensa anunciat per la Comissió Europea i l’important volum d’inversions presentat a Alemanya comença a reflectir-se en els indicadors de confiança empresarial. El PMI de la zona de l’euro va pujar al març fins a 50,4 i va superar, per tercer mes consecutiu, el llindar de 50, que indica creixements positius, gràcies al sector manufacturer (48,7 al març vs. 47,6 al febrer) al qual, no obstant això, li està costant sortir de la crisi en la qual porta instal·lat des de l’estiu del 2022, mentre que el sector serveis sembla estancar-se (50,4 al març vs. 50,6 al febrer). Aquest patró de comportament es repeteix tant a Alemanya com a França, si bé el sector serveis alemany passa per un millor moment que el francès. A més, l’optimisme amb què s’ha rebut el pla d’infraestructures a Alemanya es reflecteix en la pujada de la confiança empresarial mesurada per l’Ifo (+1,4 punts, fins a 86,7, enfront del llindar de 100 que apunta a ritmes de creixement pròxims a la seva mitjana de llarg termini), gràcies, principalment, a la substancial millora del component d’expectatives. Aquestes dades apunten al fet que el pitjor hauria quedat enrere i que la regió ja dona senyals d’una certa estabilització, establint les bases per a una reactivació que, no obstant això, seria força gradual a curt termini.

La feblesa de la confiança als EUA s’accentua, però no es reflecteix, ara com ara, a les dades d’activitat. Al març, la confiança del consumidor del Conference Board va caure 7,2 punts i es va situar en 92,9, el seu nivell més baix des del gener del 2021 i les expectatives d’inflació a curt termini van augmentar fins al 6,2% interanual (des del 5,8% al febrer). D’altra banda, les perspectives de les empreses van ser mixtes: el PMI de serveis va repuntar des de 51 fins a 54,3, mentre que el de manufactures va caure per primera vegada l’any per sota de 50, fins a 49,8, la qual cosa va deixar a l’índex compost en 53,5, la qual cosa indica una expansió moderada de l’economia. En la mateixa línia, les vendes d’habitatges nous van assolir les 700.000 unitats (+1,8% intermensual), per sobre de les 650.000 previstes, i les comandes de béns duradors (un indicador d’inversió) van pujar un 1,5% intermensual, també per sobre de les expectatives. Les dades macroeconòmiques romanen relativament sòlides, però la confiança pot continuar deteriorant-se després de l’anunci dels aranzels a automòbils d’aquesta setmana.

L’apetència pel risc inversor continua deprimida davant la gran volatilitat de la política comercial als EUA i el risc de guerra comercial entre les principals economies mundials. En aquest context i després d’anunciar Trump nous aranzels als automòbils el dimecres, el pendent de les corbes sobiranes va repuntar a banda i banda de l’Atlàntic. En el cas del deute nord-americà, el repunt de rendibilitat va ser generalitzat en tota la corba, si bé més intens en les referències a més llarg termini, pressionades per les expectatives que els aranzels augmentin la inflació. També els implícits del mercat monetari van recollir aquesta preocupació inversora per una major inflació i les expectatives de política monetària de la Fed van mostrar una probabilitat una mica menor de veure fins a tres retallades de tipus el 2025. Quant a la zona de l’euro, la preocupació dels inversors se centra en el creixement econòmic, atesa la importància del sector de l’automòbil en les cadenes de valor europees, el retard en els efectes dels estímuls fiscals anunciats i la tendència desinflacionista que continuen mostrant les dades de preus. Així, la rendibilitat del deute sobirà a més curt termini va caure i va augmentar la probabilitat cotitzada que el BCE retalli els tipus a l’abril i que el tipus terminal se situï per sota del 2%. En aquest context, el dòlar es va apreciar enfront dels seus principals parells, especialment enfront del ien (a causa de la dependència de l’economia japonesa de les exportacions d’automòbils), però també davant de l’euro. D’altra banda, l’esterlina es va apreciar enfront de l’euro després que el Govern, davant l’empitjorament de les previsions de creixement i inflació, anunciés retallades de la despesa pública per evitar una nova pujada d’impostos. Quant a la renda variable, caigudes generalitzades en els índexs europeus més exposats al sector de l’automòbil, mentre que els índexs ibèrics van mostrar un dels millors acompliments comparats. Els índexs nord-americans van registrar lleugers avanços després de les intenses correccions de les setmanes anteriors, ja que les dades econòmiques conegudes durant la setmana no mostren, ara com ara, que l’economia dels EUA s’hagi alentit per les polítiques de Trump. Finalment, en el mercat de matèries primeres, destaca el repunt en els preus del cru després que els EUA imposés aranzels als països que compren petroli i gas de Veneçuela i restringís el comerç de petroli iranià. A més, pel costat de la demanda, els inventaris de cru als EUA van caure més del que es preveia.