Setmana del 14 al 21 de març del 2025

El mercat residencial a Espanya no perd impuls en el començament d’any. La compravenda d’habitatges continua creixent a taxes de dos dígits a l’inici de l’any, amb un augment de l’11% interanual al gener (38% al desembre), la qual cosa suposa el major creixement de l’activitat en un mes de gener des del 2008. L’excel·lent registre respon a un augment generalitzat segons l’antiguitat de l’habitatge, si bé és cert que l’habitatge nou es continua mostrant molt més dinàmic que l’usat (31% interanual enfront del 6%). Només Cantàbria va registrar un descens interanual al gener, tot i que l’heterogeneïtat entre regions continua sent àmplia. La Rioja, Canàries, Astúries i Castella-la Manxa van registrar increments en el rang del 22% al 27%, mentre que Navarra, Castella i Lleó i Catalunya van mostrar augments més modestos, entre l’1% i el 7%.

El dèficit comercial espanyol en béns s’amplia en el primer mes de l’any. El dèficit comercial va créixer un 66,1% interanual al gener, fins als 6.193 milions d’euros (dèficit mensual de 3.279 milions al gener del 2024). Aquesta deterioració s’explica pel fort avanç de les importacions (6,2% interanual), juntament amb un retrocés interanual de l’1,2% de les exportacions. Si entrem en el desglossament de les exportacions, la mala dada es matisa lleugerament: el descens de les exportacions s’explica, principalment, per la caiguda del 15% interanual de les exportacions energètiques, mentre que les exportacions de béns no energètiques es van mantenir pràcticament estancades.

Les dades recents mitiguen els temors d’una desacceleració abrupta de l’economia nord-americana. Al febrer, les vendes al detall van augmentar lleugerament, un 0,2% intermensual, però la nota positiva està en el fet que les vendes del grup de control, que s’inclou en els càlculs del consum del PIB, van créixer un 1% intermensual, després de la caiguda de l’1% del gener. D’altra banda, la producció industrial va augmentar un 0,7% intermensual (enfront del 0,3% del gener), impulsada per l’augment en la fabricació de motors i comunicats de vehicles (+8,5%) i la producció minera. En el sector immobiliari, els habitatges iniciats van repuntar un notable 11,2% intermensual al febrer, compensant la caiguda de l’11% registrada en el mes anterior, en un context de moderació de les taxes d’interès hipotecàries, que van baixar des de nivells superiors al 7% al gener fins al 6,5% a la fi de febrer. No obstant això, l’índex NAHB de confiança dels constructors va caure a un mínim de set mesos, reflectint una tendència similar de feblesa en la confiança observada en altres enquestes a consumidors i empreses.

A la Xina, els indicadors d’activitat apunten a un 1T amb creixement encara robust. Les vendes al detall han mantingut la seva senda de recuperació i han registrat un creixement del 4% interanual en els dos primers mesos de l’any (vs. 3,8% en el 4T 2024 i 3,3% en el conjunt del 2024), la qual cosa indica que la demanda interna i, en particular, el consum, podrien esperonar encara més el creixement de l’economia el 2025. D’altra banda, la producció industrial s’ha alentit menys de l’esperat (+5,9% al gener i febrer vs. 6,2% al desembre), malgrat l’alentiment observat del sector exterior en el mateix període. La inversió s’ha accelerat i ha registrat un creixement del 4,1% (vs. +3,2% en el conjunt del 2024), esperonada per la inversió en infraestructures. El suport de la política fiscal hauria de fins i tot reforçar-se al llarg dels pròxims mesos, atesos els plans de despesa anunciats a les Dues Sessions. Així mateix, el gran interrogant es mantindrà del costat del comportament de la demanda interna, en un context extern amb desafiaments creixents.

Els inversors es prenen un respir en una maror d’incertesa que no cessa. Les perspectives de més despesa i inversió pública a Alemanya i la resta de la UE, així com la constatació que la Fed preveu baixades de tipus quan es confirmi qualsevol desacceleració eventual de l’economia nord-americana, han permès als inversors recuperar alguna cosa de la seva apetència pel risc. Això s’ha reflectit en què els inversors descompten ara amb més convicció fins a tres baixades de tipus de la Fed abans del final d’any i en caigudes dels tipus monetaris europeus. El deute públic de totes dues bandes de l’Atlàntic va patir caigudes en la seva rendibilitat, si bé més acusades a la zona de l’euro amb aplanament de pendents. La principal excepció a aquest moviment va ser el deute britànic en les seves referències a més curt termini, després que el Banc d’Anglaterra mantingués els tipus d’interès. En aquest context, l’euro es va depreciar lleugerament enfront del dòlar i enfront de l’esterlina. Al mercat de divises, no obstant això, va destacar particularment la depreciació de la lira turca, per l’augment del risc polític al país, així com del won sud-coreà i del pes mexicà, davant la incertesa comercial. Quant a la renda variable, avanços generalitzats dels principals índexs, destacant en positiu tant l’IBEX 35 com les borses emergents, mentre que, en negatiu, el Nasdaq 100 va continuar mostrant un dels pitjors exercicis d’entre els principals índexs de les economies desenvolupades. Finalment, en el mercat de matèries primeres, el preu del petroli va repuntar en una setmana en la qual l’Administració Trump va augmentar el zel en les seves sancions a l’Iran i després que l’OPEP+ anunciés que els països que havien produït per sobre de la seva quota assignada han de presentar nous plans per fer retallades addicionals de producció com a compensació.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.