Durant la crisi econòmico-financera iniciada el 2008, les llars nord-americanes van entrar en un profund procés de despalanquejament, el qual, però, sembla que ha arribat ja al seu final. El deute de les llars nord-americanes va augmentar en 78.000 milions de dòlars entre el 2T i el 3T 2014. Lluny de tractar-se d'un fenomen puntual, l'increment se situa ja en els 430.000 milions de dòlars entre el 3T 2013 i el 3T 2014 i ha tingut el suport d'un augment significatiu dels préstecs hipotecaris, per als estudis i per a l'adquisició d'automòbils.
Malgrat que, en termes absoluts, les xifres són reveladores, no sempre són les més adequades per analitzar el nivell d'endeutament de les llars, ja que no reflecteixen el creixement de l'economia ni, per tant, l'augment de la capacitat de repagament de les llars. Una manera més apropiada de calibrar la sostenibilitat del deute familiar és la ràtio entre el nivell de deute i la renda bruta disponible. En aquest sentit, les dades mostren una imatge lleugerament diferent. Mentre que, entre el 2008 i el 2012, la ràtio va baixar del 115% al 89%, en línia amb la correcció en termes absoluts, des del començament del 2013, s'ha mantingut estable al voltant del 90%. Precisament, el nivell del període precrisi.
L'estoc d'actius bruts de les llars també és un factor rellevant per establir-ne la capacitat de repagament. En l'actualitat, amb una mica més de 95 bilions de dòlars, el total d'actius bruts de les famílies se situa el 16% per damunt dels nivells anteriors a la crisi. La forta recuperació de l'economia nord-americana, amb un PIB que, en termes reals, s'ha situat, de mitjana, en el 2,2% anual durant el període 2010-2014 (prop del 4% en termes nominals), i la política monetària ultraexpansiva duta a terme per la Fed han donat suport a aquesta millora tan important. Una millora que s'ha produït de manera generalitzada en tots els tipus d'actius, però de manera especialment destacable en els financers, que representen el 70% del total. En particular, aquests actius han crescut el 48% des del mínim assolit durant la crisi. En la mateixa línia, la riquesa neta de les famílies nord-americanes ha anotat màxims històrics en gairebé tots els trimestres després de la sobtada caiguda del 2008. I, en termes relatius a la renda disponible, aquesta riquesa s'apropa al màxim assolit al final del 2006 (vegeu el tercer gràfic). No obstant això, cal tenir en compte que, atès que una part de l'alça de la riquesa financera és deguda a les mesures ultraexpansives implementades per la Fed, és probable que es corregeixi quan es retirin aquestes mesures.
En definitiva, les llars nord-americanes augmenten de nou el nivell de deute, però des de nivells sostenibles i a un ritme coherent amb l'avanç dels ingressos. Un element que permet que l'economia nord-americana encari amb optimisme el cicle de creixement que, a poc a poc, va consolidant.
