Els temps estan canviant

El potencial disruptiu dels canvis en l’ordre geopolític i comercial que tenim damunt la taula excedeix la capacitat predictiva dels models econòmics i dificulta la presa de decisions per part dels agents econòmics. El món era més senzill per als economistes i per als mercats quan la inflació, els moviments dels bancs centrals o les variables fiscals eren els catalitzadors de les decisions d’inversió, de consum i d’estalvi. Ara que la geopolítica i les polítiques comercials acaparen el protagonisme, augmenta de forma exponencial la dificultat per interioritzar, per quantificar i per traduir en escenaris econòmics i financers les novetats que es produeixen diàriament en les dues esferes. Només en les últimes setmanes, hem assistit en viu i en directe a l’enquistament de les relacions entre els EUA i Ucraïna (amb la congelació de l’ajuda militar i d’intel·ligència), a la resposta de la UE amb un programa de despesa en defensa impensable només fa uns mesos (800.000 milions d’euros), a la reforma del «fre del deute» a Alemanya, impulsada per la nova coalició de govern (juntament amb un programa de despesa en infraestructures de 500.000 milions), i a la intensificació de la guerra comercial, amb els aranzels mo­­vent-se a una velocitat que fa difícil anticipar quin serà el punt d’arribada quan tot hagi acabat. Ara com ara, el minut i el resultat ens durien a un aranzel efectiu mitjà aplicat pels EUA de gairebé el 10%, que triplica els nivells existents abans de Trump i els impulsa cap a màxims des del 1943. Per tant, el vell aforisme que cada època es fa les preguntes que pot respondre ha quedat totalment superat després dels 50 primers dies d’una Administració nord-americana que busca redefinir el paper de la principal potència econòmica del món i que ho fa amb una estratègia manifestament millorable.

La concatenació de xocs d’oferta i de demanda que comporten els anuncis de les últimes setmanes alterarà els equilibris de creixement i d’inflació, amb la variable expectatives modulant els efectes que es desplegaran a través dels canals comercials i financers. El major risc és una am­­pliació de les divergències regionals i sectorials i un augment de la volatilitat als mercats financers que pot desencadenar episodis d’inestabilitat. En aquest context, tant els agents econòmics com els mercats estan responent de forma temperada a les pertorbacions, tot i que, a curt termini, anirem percebent una mica de soroll en les dades econòmiques, tant per l’anticipació de les decisions dels exportadors i dels importadors i els seus efectes sobre les existències com per la reconsideració dels projectes d’inversió (la incertesa sol ser una mala companya per a la planificació). La clau és que les tensions aranzelàries siguin contingudes i, sobretot, que el nou marc comercial quedi fixat ràpidament per reduir el potencial disruptiu de la desconfiança.

Ara com ara, només es comença a percebre un lleuger deteriorament en les enquestes als EUA, tant per un descens de la confiança dels consumidors, que ja s’ha reflectit en una caiguda de les vendes al detall al gener, com per una pujada de les expectatives d’inflació, a més d’una ampliació del dèficit comercial de gairebé el 25% en el primer mes de l’any per l’increment de les importacions previ a l’establiment dels aranzels. Tot això anticiparia un refredament de l’activitat en el 1T. Res que no es pugui revertir en els propers mesos, però sí que és un senyal dels riscos que comporta canviar les regles del joc de manera desordenada, ja sigui en les relacions comercials o en el funcionament de l’Administració pública. Als mercats financers, enmig d’una sensació de calma tensa, tampoc no es detecten canvis rellevants en les tendències des del començament d’enguany, més enllà d’una lògica reducció de l’apetència pel risc i d’un afebliment del dòlar. La confiança en la capacitat dels bancs centrals per compensar les possibles distorsions en la inflació i en el creixement és una garantia per als inversors, malgrat que s’ha produït algun avís per a navegants als mercats de deute públic, com la major pujada diària de la rendibilitat del bo alemany en l’últim quart de segle (+30 p. b.) després de l’anunci de la reforma del «fre del deute» i de la publicació del pla d’augment de la inversió pública.

De cara als propers mesos, el llistat de temes pendents amb un alt impacte potencial sobre l’economia és molt important. Des de la capacitat d’Europa per mobilitzar els fons anunciats en la primera setmana de març i per adaptar el Pacte d’Estabilitat revisat recentment a la nova realitat geopolítica, fins al marge del Tresor nord-americà per posar en pràctica una política fiscal expansiva equilibrada, passant per la flexibilitat dels bancs centrals per mantenir a ratlla les expectatives d’inflació o per la resiliència de les cadenes de valor davant el nou entorn comercial. Tot i que, per damunt de tot, el més important serà gestionar de manera justa la treva en la guerra a Ucraïna i renegociar de forma equilibrada les relacions comercials i de defensa entre els EUA i Europa. Un reflex que els temps estan canviant, i toca adaptar-s’hi amb la màxima urgència possible.