Estats Units: consolidació sostenible?
Segons la Congressional Budget Office (CBO), el dèficit federal es reduirà més ràpidament del que estava previst. Després de l'evolució positiva dels últims mesos, esperonada pel final de les exempcions sobre les nòmines i per un cert transvasament d'ingressos del 2013 al 2012 per part de les llars amb rendes més elevades, l'Oficina de Pressupostos del Congrés estima que els ingressos federals pujaran el 15% el 2013,(1) fins al 17,5% del PIB. Per la seva banda, les despeses baixarien el 2,3%, fins al 21,5% del PIB, i reflectirien l'ajust automàtic derivat del famós sequester. La millora als dos flancs, que prosseguiria el 2014, permetria reduir el dèficit federal del 7,0% del PIB el 2012 al 4,0% el 2013 i apropar-lo al 3,4% el 2014. A curt termini, aquesta perspectiva de correcció és benvinguda. No solament perquè indica que la consolidació fiscal avança, sinó, també, perquè alleuja les tensions vinculades al límit del deute i prorroga la data crítica de l'agost a l'octubre. Malgrat tot, això no resol el problema de la sostenibilitat del deute federal nord-americà a llarg termini.
Si es mantenen les polítiques actuals, la CBO preveu que els ingressos continuaran augmentant i s'aproparan al 19% del PIB el 2023, gràcies al final de les deduccions per depreciació i a l'enfortiment gradual de la base imposable de salaris i de beneficis arran de la millora econòmica. No obstant això, la correcció de la despesa federal, un cop exclòs el pagament d'interessos, es frena en un relativament contingut 19,4% del PIB el 2023 (el 21,3% el 2012). A partir d'aquí, pels efectes de l'envelliment dels baby-boomers i del seu impacte sobre el Medicare (assegurança mèdica i assistència sanitària a més grans de 65 anys), augmentaria fins al 26,1% del PIB el 2037 i fins al 32,6% el 2087. D'aquesta manera, la progressió dels ingressos seria insuficient per compensar l'escalada de la despesa i situaria el deute federal en un alarmant 200% del PIB el 2037.
Hi ha solució, però exigeix traçar un pla de sostenibilitat a llarg termini i arribar a un acord que permeti reduir despeses, apujar els impostos o trobar una solució intermèdia. La reducció de les prestacions és complicada. No obstant això, hi ha marge de millora en eficiència sanitària (els Estats Units gasten el 17,4% en sanitat, pública i privada, quan la mitjana de l'OCDE és del 9,6%). També n'hi ha per a pujades impositives (sobretot sobre el consum i els impostos verds): els impostos representaven, el 2010, el 25% del PIB, enfront del 36,1% d'Alemanya i del 34,9% del Regne Unit. D'altra banda, l'eliminació del complicat sistema de deduccions introduiria simplicitat i augmentaria la recaptació sense necessitat d'apujar el tipus impositiu. La solució, doncs, cal buscar-la als passadissos del Congrés.
(1) Tots els anys fan referència a «any fiscal», que, als Estats Units, va de setembre a setembre.
