Caiguda dels beneficis als EUA: herald d'una nova recessió econòmica?
La nova temporada de resultats de les empreses de l'S&P 500, que va arrencar a mitjan abril, deixa entreveure una caiguda dels beneficis per acció al voltant del 9% per al primer trimestre de l'any. Si es materialitza aquest escenari, es confirmaria que els EUA, que ja van enllaçar tres trimestres negatius durant el 2015, es troben en una «recessió» de beneficis. Històricament, les caigudes de beneficis d'aquesta magnitud han tingut lloc gairebé sempre al mateix temps que una recessió econòmica. No obstant això, diversos elements suggereixen que l'episodi actual podria ser una de les poques excepcions a aquest patró.
Des del començament dels anys setanta, sis dels vuit episodis de caigudes de beneficis de les empreses de l'S&P 500 han coincidit amb l'inici d'una recessió de l'economia nord-americana. L'excepció més recent va tenir lloc el 1998, quan els beneficis van caure més del 7% sense que l'economia nord-americana mostrés senyals de feblesa (de fet, creixia a un ritme proper al 5%). Llavors, la fortalesa del dòlar, que, en poc més d'un any, es va apreciar gairebé el 17% en relació amb l'euro i el 15% de mitjana en relació amb una cistella de divises, i el descens del preu de petroli per sota dels 10 dòlars per barril van afectar de manera significativa els resultats de les empreses energètiques i exportadores. L'excepció anterior es remunta al 1985. En aquesta ocasió, la forta apreciació del dòlar prèvia als Acords del Plaza i l'enfonsament del petroli van ser també els principals responsables de la caiguda dels beneficis. El creixement del PIB també es va mantenir ferm.
La comparació de la situació actual amb els episodis dels anys vuitanta i noranta és atractiva. La fortalesa del dòlar, que es va apreciar gairebé el 27% en relació amb l'euro entre el juny del 2014 i el final del 2015, és semblant a la dels episodis esmentats. Per la seva banda, la caiguda actual del preu del cru també és clarament responsable d'una part molt significativa dels mals resultats de les empreses de l'S&P. Si excloem les empreses del sector energètic, els beneficis s'han mantingut relativament estables en els últims trimestres.
En qualsevol cas, el fet que la recessió de beneficis es limiti gairebé en exclusiva a un sector en particular no sembla un argument prou sòlid per descartar el possible vincle entre recessió de beneficis i recessió econòmica. Només cal recordar que la caiguda dels beneficis era «només hi-tech» el 2000 i «només financera» el 2007, tot i que la presència d'una bombolla al començament dels anys 2000 i el caràcter sistèmic del sector financer van ser determinants en el desencadenament de les recessions subsegüents. D'altra banda, la caiguda de beneficis afecta també moltes empreses que no pertanyen al sector energètic. Segons les dades de beneficis de la comptabilitat nacional, que donen una imatge més àmplia del teixit productiu nord-americà, nou dels 16 sectors no energètics van experimentar una caiguda de beneficis en el 4T 2015. Sigui resultat, en part, de l'impacte d'una menor demanda del sector energètic en relació amb altres sectors o sigui conseqüència, en part, de l'apreciació del dòlar, la veritat és que la caiguda de beneficis afecta un segment important de l'economia nord-americana.
Més enllà de la comparació històrica, altres consideracions evidencien que la decepció recent que han suscitat els resultats empresarials no presagia una recessió econòmica. En primer lloc, malgrat que el pes del sector energètic ha augmentat després del boom del shale dels últims anys, l'impacte net de la caiguda del preu del petroli hauria de ser positiu per a l'economia nord-americana. A més a més, l'elevat nivell dels marges de beneficis, que continuen per damunt de la mitjana històrica malgrat la disminució recent, proporciona un còmode marge de maniobra a les empreses. D'altra banda, els principals factors que van causar la caiguda dels beneficis mostren ja senyals de recuperació, o si més no d'estabilització, tenint en compte el repunt del petroli des de l'inici d'enguany i la pausa en l'apreciació del dòlar que ha propiciat el to acomodatici de la Reserva Federal en les últimes setmanes. Finalment, i potser el més important, la solidesa de les dades recents del mercat laboral i del consum privat és coherent amb una expansió continuada de l'activitat econòmica.
En definitiva, la recessió actual de beneficis és un fenomen que cal seguir de prop. No obstant això, sembla que l'evidència indica que som davant una de les excepcions a la norma i no a l'avantsala d'una recessió econòmica als EUA.
