Quin és l’estat de la demografia a Portugal?

A Portugal, com en altres països desenvolupats, les dinàmiques demogràfiques han canviat de forma considerable en les últimes dècades. Entre el 2009 i el 2018, la població resident del país va disminuir prop de 297.000 persones, fins a situar-se en els 10,3 milions.

Aquesta reducció va ser deguda a un saldo natural negatiu i, en especial, a un saldo migratori1 també negatiu. De fet, entre el 2011 i el 2016, es va produir tant una sortida considerable de portuguesos com una reducció de l’entrada de persones, la qual cosa reflecteix la sensibilitat dels fluxos migratoris al cicle econòmic.2 En aquest sentit, cal recordar que el període va estar caracteritzat per un entorn econòmic advers, amb la crisi del deute sobirà el 2011-2012. Per exemple, entre el 2011 i el 2013, l’economia portuguesa es va contreure el 6,8% i l’atur va assolir nivells màxims.3 No obstant això, des del 2017, el saldo migratori ha tornat a assolir valors positius, coincidint amb la consolidació de la recuperació econòmica de Portugal, i ha contribuït a moderar la disminució de la població portuguesa.

Per la seva banda, el saldo natural va començar a registrar valors negatius el 2009 i s’ha mantingut així fins avui, arran de l’envelliment de la població i d’una baixa natalitat. En efecte, l’evolució de la piràmide poblacional per edats mostra que la població portuguesa pateix l’anomenat «doble envelliment demogràfic»: com ho mostra el segon gràfic, l’augment de l’esperança mitjana de vida es reflecteix en l’eixamplament de la part superior de la piràmide, mentre que les baixes taxes de natalitat contribueixen a l’estrenyiment de la base de la piràmide. En concret, l’esperança de vida mitjana ha passat dels 73,9 anys del començament dels anys noranta fins als 80,8 anys el 2018, i, al mateix temps, la fracció de la població més gran de 65 anys ha assolit el 21,8%.4 A més a més, aquesta evolució no ha anat acompanyada d’un augment dels naixements. De fet, Portugal és dels països de la UE on neixen menys nens, amb un índex de natalitat5 del 8,5% el 2018. Per sota de Portugal, només hi ha Itàlia (el 7,3%), Espanya (el 7,9%) i Grècia (el 8,1%). Així, l’edat mitjana de la població resident a Portugal ha passat dels 33,9 anys del 1990 als 44,8 anys actuals, lleugerament per damunt de la mitjana de la UE (43,1 anys).

Així, aquestes dinàmiques han comportat un deteriorament de la taxa de dependència: el 2018, la població dependent (menors de 15 anys i majors de 65) equivalia al 55,1% de la població en edat de treballar (dels 15 als 64 anys), en relació amb el 50,6% del començament dels anys noranta. A més a més, el deteriorament d’aquesta taxa s’ha intensificat en els últims anys, principalment a partir del 2010, en tornar-se negatius els fluxos migratoris.

I com ha evolucionat la població en edat de treballar? De la mateixa manera que la població resident, la població en edat de treballar també ha disminuït en els últims anys, en especial a partir del 2011. Així, la població entre els 15 i els 64 anys ha passat de representar el 66% del total de la població resident al començament dels anys noranta al 64% el 2018, i les projeccions mostren que continuarà disminuint, fins a situar-se per sota de la mitjana de la zona de l’euro el 2070 (el 52,6% i el 56,6%, respectivament).6

Quines són les característiques dels fluxos migratoris a Portugal?

Per entendre millor l’evolució dels fluxos migratoris des del 2008, cal descompondre’ls entre les entrades d’immigrants i les sortides d’emigrants. Com ho mostra el tercer gràfic, aquesta divisió indica que l’empitjorament del saldo migratori entre el 2011 i el 2013 va ser degut, essencialment, a l’augment de l’emigració, que va repuntar a conseqüència de les dificultats que travessava el mercat laboral portuguès en aquests anys. A partir del 2014, però, el flux de sortides va disminuir i van augmentar les entrades d’immigrants, tant per la via del retorn de portuguesos com per l’augment dels immigrants estrangers.

En termes sociodemogràfics, cal destacar dues característiques dels emigrants i dels immigrants: el seu perfil d’edat i d’educació. En termes d’edat, els moviments migratoris estan caracteritzats per concentrar-se en individus en edat de treballar, entre els quals destaquen els que tenen entre 20 i 49 anys, que, en el cas dels emigrants portuguesos, van representar més del 75% de les sortides dels sis últims anys7 i, en el dels immigrants, poc més del 60%. Pel que fa al nivell educatiu, les dinàmiques entre emigrants i immigrants són lleugerament diferents i desfavorables per a Portugal, ja que, en termes nets, s’han produït més sortides que entrades d’individus amb formació superior (51.000 sortides en els quatre últims anys, en relació amb 24.000 entrades). A més a més, s’ha produït un augment del pes dels emigrants amb estudis secundaris (ISCED8 3-4: el 26,9% el 2017) i una reducció dels emigrants amb qualificacions baixes (ISCED 0-2: el 42,5%), mentre que el percentatge de persones amb formació superior (ISCED 5-8: el 28,7%) que decideix emigrar gairebé no ha canviat. Per ocupació, destaquen les persones amb formació en enginyeria (el 20% de les sortides) i en gestió i ciències jurídiques (el 35%).

Entre els immigrants, s’han produït canvis en els motius que expliquen la tria de Portugal com a país de residència: en particular, s’observa una reducció de les persones amb motivacions laborals i un augment de les persones amb motivacions vinculades a l’ensenyament o a la jubilació. En els últims anys, també s’ha produït un increment significatiu dels immigrants motivats per activitats emprenedores i independents, la qual cosa suggereix que les persones que emigren a Portugal tenen qualificacions més altes (una dinàmica que pot mitigar les sortides de població qualificada).

En definitiva, les perspectives demogràfiques per a la població portuguesa no són favorables. Les projeccions mostren que l’envelliment i la disminució de la població resident es mantindran en les properes dècades, i s’estima que la població resident a Portugal serà, aproximadament, de 8 milions el 2070, amb el 35,7% de la població per damunt dels 65 anys. L’envelliment de la població portuguesa comporta alguns desafiaments, entre els quals destaquen la reducció de l’estalvi i de la mà d’obra, l’im­­pacte sobre el potencial de creixement de l’economia i l’augment del nombre de pensions i de despeses relacionades amb la sanitat. En aquest context, els fluxos migratoris adquireixen un paper especialment rellevant, sobretot pel que fa a l’atracció d’immigrants, per pal·liar aquests efectes. Per aquest motiu, en els últims anys, s’han adoptat algunes mesures en aquest sentit, en especial en l’agilitació del procés d’adquisició de la nacionalitat portuguesa i en la concessió de visats de residència o de beneficis fiscals, que busquen que s’estableixin a Portugal professionals amb qualificacions més altes.

Vânia Duarte i Teresa Gil

1. El saldo migratori és la diferència entre el nombre d’entrades i sortides migratòries; el saldo natural és la diferència entre el nombre de nascuts vius i de defuncions.

2. Vegeu Banc de Portugal (2019), «Butlletí Econòmic» del juny.

3. La taxa d’atur va assolir un màxim del 17,5% al començament del 2013.

4. El 1991, aquesta proporció era del 14%.

5. Nombre de nascuts vius durant un determinat període de temps, normalment un any natural, en relació amb la població mitjana d’aquest període.

6. Projeccions d’Eurostat.

7. Només es disposa de dades fins al 2017.

8. ISCED són les sigles d’International Standard Classification of Education.