La productivitat del treball a Espanya: no és un problema de model productiu

La producció per hora de treball (o productivitat aparent del treball)¹ és substancialment menor a Espanya que a Alemanya, i, a més a més, el diferencial no s'ha reduït en els últims anys. Abans d'abordar a què respon aquesta dis­­paritat, és necessari precisar algunes limitacions de l'in­­dicador. El creixement de la productivitat aparent del treball no necessàriament és atribuïble a una millora de l'eficiència del factor treball, sinó que també pot ser resultat, per exemple, d'un major creixement dels sectors més intensius en capital. No obstant això, aquesta problemàtica es dilueix, en part, quan l'anàlisi es realitza a nivell sectorial, ja que la intensitat relativa en l'ús dels factors productius (capital i treball) a cada sector hauria de ser similar entre països.

En general, es tendeix a pensar que la producció del total de l'economia per hora treballada és menor a Espanya perquè està especialitzada en sectors més intensius en el factor treball. Així, per exemple, mentre que els sectors del comerç, del transport i de l'hostaleria representen, en conjunt, el 24,5% del valor afegit brut (VAB) a Espanya, a Alemanya, el percentatge és del 15,5%. No obstant això, una descomposició de la diferència de la productivitat aparent del treball entre Espanya i Alemanya entre la di­­ferència en la productivitat aparent de cada sector entre els dos països i la diferència del pes dels diversos sectors a cada país mostra que el primer factor, i no el segon, és la principal raó de la divergència.²

A Espanya, la productivitat aparent del treball va ser de 31,3 euros de VAB per hora treballada en el 3T 2015, en relació amb els 46,1 euros d'Alemanya, un diferencial de 14,8 euros per hora (vegeu el gràfic). El major pes dels sectors més intensius en el factor treball explica una part del diferencial (2,6 euros per hora, la qual cosa equival al 17,6% del total). No obstant això, la menor productivitat aparent per sector és el factor determinant (12,2 euros per hora). Tot i que podria ser que un mateix sector abastés una tipologia diferent d'activitats als dos països: ja que el grau de desagregació (de 10 sectors) és limitat, l'aportació significativament més elevada d'aquest segon efecte faria pensar que es tracta, certament, d'un element destacat.

Finalment, ha variat aquest patró recentment? Després de la recessió, es constata un canvi en l'estructura sectorial de l'economia espanyola: el pes de la construcció a Espanya, un sector molt intensiu en el factor treball, va caure, de mitjana, del 10,3% en el període 2001-2007 al 5,5% en el 3T 2015. A Alemanya, en canvi, el pes relatiu dels diversos sectors s'ha mantingut estable. Malgrat això, la contribució de la diferència entre el pes dels diversos sectors sobre el diferencial total de productivitat aparent del treball s'ha reduït poc en relació amb la de la fase precrisi. Així, entre el 2001 i el 2007, de mitjana, el diferent pes dels sectors va ser responsable de 3,7 euros sobre els 15,2 euros, el 24,3% del total (enfront del 17,6% en el 3T 2015 esmentat anteriorment). Per tant, malgrat que la força laboral espanyola es vagi assignant cap a sectors menys intensius en mà d'obra, el gros del diferencial amb Alemanya continua sent resultat de la menor productivitat aparent del treball dels diversos sectors d'activitat a Espanya.

En definitiva, per augmentar la productivitat del treball a Espanya, és clau incidir en factors com la dimensió em­­presarial i la internacionalització. Aprenguem del model alemany.