Les claus de la ciutat del futur
Vivim a les ciutats per estar més a la vora de la feina i de la universitat, per veure més sovint la família i els amics o per anar més còmodament a les botigues, els cinemes i els teatres. No obstant això, el paper de les ciutats va més enllà de proporcionar una bona qualitat de vida als seus habitants: les ciutats són una peça clau de l'engranatge del procés de producció que determina la seva eficiència i, per tant, el potencial de creixement d'un país. En aquest article del Dossier, analitzem els elements que han impulsat el creixement de les ciutats en el passat i, sobretot, els que l'impulsaran en el futur.
Els economistes anomenem els beneficis econòmics que genera una major densitat de població «economies d'aglomeració» o «economies d'escala urbanes». L'existència d'aquests beneficis s'intueix quan s'observa que la productivitat de les empreses és més elevada a les ciutats més grans. Però aquesta correlació no implica, necessàriament, que una major densitat comporti, per si sola, una major productivitat: altres factors podrien explicar-la, com, per exemple, que les ciutats es trobin en zones especialment propícies per a les empreses, com les que proporcionen un millor accés a determinats recursos naturals. No obstant això, l'evidència empírica mostra que l'augment de la productivitat és resultat, sobretot, de les economies d'aglomeració. Per exemple, un estudi àmpliament citat assenyala que, als EUA, doblar la densitat de la població incrementa la productivitat del treball el 6%, ceteris paribus.1 Per al cas de les empreses franceses, l'evidència també és contundent: les que se situen en àrees més densament poblades assoleixen una productivitat el 9,7% superior a les localitzades en àrees menys densament poblades, gràcies a les economies d'aglomeració.2
Els beneficis que sorgeixen de la reunió de treballadors i d'empreses en una aglomeració urbana són, doncs, una important raó de ser de les ciutats. El següent pas consisteix a comprendre quins són els mecanismes que generen aquests beneficis. Tot seguit, destaquem els tres principals: la reducció dels costos de transport dels béns, la creació d'un mercat de treball més dens i un entorn més propici per a la generació i per a la difusió d'idees innovadores.3
La reducció dels costos de transport va ser, durant la industrialització, una de les primeres raons de la concentració espacial d'empreses. Les empreses manufactureres es van aglutinar a les ciutats per apropar-se als proveïdors i als clients, la qual cosa va reduir els costos de transport dels béns intermedis i dels béns finals.4 Aquestes economies d'aglomeració van motivar, al segle XIX, la proliferació de barris industrials a moltes ciutats, com l'East End londinenc o el Poblenou barceloní, un procés que es va intensificar durant el segle XX i que s'estima que va comportar una reducció dels costos de transport, aproximadament, del 90% en termes reals.5
El segon factor, la concentració de treballadors en àrees urbanes, incrementa l'eficiència del mercat laboral. D'una banda, la concentració de treballadors en una mateixa població redueix el cost de perdre el lloc de treball: quan un treballador perd la feina, li és més fàcil trobar-ne una altra si hi ha més empreses a la ciutat.6 La major rapidesa amb què s'efectuen les transicions d'una feina a una altra redueix la descapitalització que pateixen els treballadors aturats. A més a més, el fet que, a les ciutats, es concentri un gran nombre d'empreses i de treballadors facilita un bon aparellament laboral entre tots dos. Un clar exemple d'això és la city londinenca, on s'han aglutinat tant els grans bancs i fons d'inversió com els professionals que demanden aquestes empreses, en benefici de tots dos. Gràcies a aquesta confluència, les empreses poden contractar els millors economistes, advocats o informàtics especialitzats, i aquests professionals poden trobar els llocs de treball que s'adeqüen més als seus interessos i a les seves capacitats.
Malgrat que els dos factors esmentats són molt rellevants, en l'actualitat, l'augment de les economies d'aglomeració prové, sobretot, de la funció que exerceixen les ciutats en la creació i en la difusió del coneixement. Pel que fa a la creació, n'hi ha prou amb comprovar que els principals centres d'R+D de les empreses i les universitats es localitzen a les grans urbs. Una altra mostra que les ciutats són vivers de noves idees és que les indústries madures se solen traslladar fora dels nuclis urbans, mentre que les indústries naixents, més innovadores, es concentren a les àrees urbanes.7
Pel que fa al paper de les ciutats en la difusió del coneixement, cal tenir en compte que, malgrat que vivim en un món cada vegada més interconnectat, la proximitat geogràfica entre els individus que viuen en una ciutat facilita la propagació de les idees. En aquest sentit, un interessant i original estudi mostra que, en el detall de les patents registrades, se solen citar més les patents de les empreses més properes geogràficament.8 No obstant això, aquest estudi es va dur a terme el 1993, i ara es podria pensar que el desenvolupament de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) facilita l'intercanvi d'idees i que, per tant, pot reduir els avantatges de la proximitat física que proveeixen les ciutats per a la transmissió de la informació. Així i tot, sembla que el paper de les ciutats encara és més rellevant. Els estudis més recents mostren que les noves tecnologies són, sobretot, complementàries a la proximitat geogràfica: les TIC multipliquen els beneficis que produeixen les noves idees, les quals, com hem vist, es generen amb més facilitat a les urbs.9
En definitiva, tot fa pensar que el paper de les ciutats en la millora de la capacitat productiva d'un país, i per tant, del benestar dels seus ciutadans continuarà sent primordial. No obstant això, cal tenir en compte que els elements que diferenciaran les millors ciutats del futur canvien i que guanyen pes els aspectes que determinen la capacitat d'una ciutat d'actuar com a pol de generació i de difusió del coneixement. Assegurar que les principals ciutats del país disposin d'un marc institucional que permeti desenvolupar aquestes dimensions és, per tant, clau.
Josep Mestres Domènech
Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank
1. Ciccone, A. i Hall, R. E. (1996), «Productivity and the density of economic activity», American Economic Review, vol. 86, núm. 1.
2. Combes, P. P. et al. (2012), «The productivity advantages of large cities: distinguishing agglomeration economies from firm selection», Econometrica, vol. 80, núm. 6.
3. Glaeser, E. (1998), «Are cities dying?», The Journal of Economic Perspectives, vol. 12, núm. 2.
4. Krugman, P. (1991), «Increasing returns and economic geography», Journal of Political Economy, vol. 99, núm. 3.
5. Glaeser, E. i Kolhase, J. (2004), «Cities, regions and the decline of transport costs», Papers in Regional Science, 83.
6. Marshall, A. (1890), «Principles of Economics», Macmillan.
7. Duranton, G. i Puga, D. (2001), «Nursery Cities: Urban diversity, process innovation and the life cycle of products», American Economic Review, vol. 91, núm. 5.
8. Jaffe, A., Trajtenberg, M. i Henderson, R. (1993), «Geographic localization of knowledge spillovers as evidenced by patent citations», Quarterly Journal of Economics, vol. 108, núm. 3.
9. Glaeser, E. i Ponzetto, G. (2007), «Did the death of distance hurt detroit and help New York?», NBER WP 13710.
